Xenón
El xenón és un element químic de la taula periòdica el símbol de la qual és Xe i la seua número atómico el 54. Gas noble vàter, molt pesat, incoloro, el xenón està present en l'atmòsfera terrestre solament en traces i va ser part del primer compost de gas noble sintetisat.
Característiques principals o particulars
[editar | editar còdic]
El xenón és un membre dels elements de valència huit cridats gasos nobles o inertes. La paraula "inerte" ya no s'usa per a descriure esta série química, ya que alguns elements de valència zero formen composts. En un tubo ple de gas xenón, s'emet una lluentor blava quan se li excita en una descàrrega elèctrica. S'ha conseguit xenón metàlic aplicant-li pressions de varis centenars de kilobares. El xenón també pot formar clatratos en aigua quan les seues àtoms queden atrapats en un entramat de molècules d'oxigen.
El xenón posseïx el número atómico 54; o siga el seu núcleu conté 54 protonés. En condicions estàndar de pressió i temperatura, el gas pur de xenón posseïx una densitat de 5.894 kg/m3, unes 4.5 voltes més dens que l'atmòsfera de la Terra a nivell de la mar, 1.217 kg/m3.[1] Com a líquit, el xenón posseïx una densitat de fins a 3.100 g/ml, i la densitat màxima es registra en el punt triple.[2] El xenón líquit té una alta polarizabilidad pel seu gran volum atòmic i, per lo tant, és un excelent dissolvent. Pot dissoldre hidrocarburs, molècules biològiques i inclús aigua.[3] En les mateixes condicions, la densitat del xenón sòlit, 3.640 g/cm3, és major que la densitat mija del granit, 2.75 g/cm3.[2] A pressions elevades de gigapascales el xenón forma una fase metàlica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El xenón sòlit canvia de cúbic centrat en les cares (fcc) a empaquetat compacte hexagonal (hcp) baix pressió i comença a tornar-se metàlic a aproximadament 140 GPa, sense que es note canvi de volum en la fase hcp. És completament metàlic a 155 GPa. Quan es metaliza, el xenón apareix de color blau cel perque absorbix la llum roja i transmet atres freqüències visibles. Este comportament és inusual per a un metal i s'explica per l'esgambi relativament menut de les bandes d'electrons en eixe estat.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
(animated version)
Les nanopartículas de xenón líquides o sòlides es poden formar a temperatura ambiente implantant ions Xe+ en una matriu sòlida. Molts sòlits tenen constants de ret més menudes que el sòlit Xe. Açò dona com resultat la compressió del Xe implantat a pressions que poden ser suficients per a la seua liqüefacció o solidificació.[4]
El xenón és un membre dels elements de valència nula que es diuen noble o gas inerte. És inerte a les reaccions químiques més comunes (com la combustió, per eixemple) perque la capa de valència exterior conté huit electrons. Açò produïx una configuració d'energia mínima estable en la que els electrons externs estan estretament units.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En un tubo ple de gas, el xenón emet una resplandor blava o lavanda quan és excitat per una descàrrega elèctrica. El xenón emet una banda de llínees d'emissió que comprenen l'espectre visual,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut pero les llínees més intenses es produïxen en la regió de la llum blava, produint la coloració.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Història
[editar | editar còdic]El xenón (del grec ξενόν xenos que significa "estrany") va ser descobert per William Ramsay i Morris Travers en 1898 en els residus obtinguts al evaporar els components del aire líquit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Williams, David R.. «Earth Fact Sheet». NASA. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadetectors - ↑ “Xenon as a solvent” (10 de setembre 1981). Nature 293 (5828): 165–166. doi:. Bibcode: ..165R 1981Natur.293 ..165R.
- ↑ “Structure and pressure inside Xe nanoparticles embedded in A el” (2008). Physical Review B 78 (6): 064105. doi:. Bibcode: 2008PhRvB.78f4105I.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xenón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.