Anar al contingut

Jurásico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jurásico
Era
Eratema[1] 		Periodo
Sistema 		Inici
(millons anys)
rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Mesozoico style="background:Plantilla:Period color" | Cretácico 143,1
style="background:Plantilla:Period color" | Jurásico 201,4 ±0,2
style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc 251,902 ±0,024
Escena del Jurásico

El Jurásico és el segon sistema i periodo del Mesozoico en l'escala temporal geològica. Succeïx al Triásico i precedix al Cretácico. Va durar uns 58 millons d'anys, començant fa 201 millons d'anys i acabant fa 143 millons d'anys. Deu el seu nom a la cadena montanyosa del Jura, en els Alps, lloc a on el geólogo prusiano Alexander von Humboldt va identificar este sistema en 1795. Referint-se a eixos mateixos terrenys del Jura, el terme Jurásico va ser falcat per primera volta en 1829 pel naturaliste francés, Alexandre Brongniart en la seua obra Tableau dones terrains qui composent l'écorce du globe ou essai sur la structure de la partie connue de la terre (Descripció dels terrenys que constituïxen la corfa de la Terra o ensaig sobre l'estructura de la part coneguda de la Terra).[2]

Este periodo es caracterisa per l'hegemonia dels grans dinosauris i per l'escissió de Pangea en els continents Laurasia i Gondwana. D'este últim es va escindir Austràlia (en el Jurásico superior i principis de Cretácico), de la mateixa manera que Laurasia es va dividir en Norteamérica i Eurasia.

Són comuns gimnospermas (especialment coníferas, Bennettitales i cicadas) i falagueras. Molts tipos de dinosauris, com saurópodos, carnosaurios, i estegosaurios. Els mamífers són comuns pero menuts. Primeres aus i fardachos. Ictiosaurios i plesiosaurios es diversifican. Bivalvats, ammonites i belemnites abunden. Els erizos de mar són molt comunes, junt en crinoides, estreles de mar, esponges, i braquiópodos terebratúlidos i rinconélidos. Ruptura de Pangea en Gondwana i Laurasia.

El Jurásico es dividix en Inferior, Mig i Superior, també coneguts en Europa com Lias, Dogger i Malm, térmens hui obsolets.

Subdivisions

[editar | editar còdic]

Plantilla:Jurásico La Comissió Internacional d'Estratigrafia reconeix tres époques/séries i onze edats/pisos del Jurásico, distribuïts en orde dels més recents als més antics com seguix:

Estrats del Jurásico en Itàlia.

Paleogeografia i tectónica

[editar | editar còdic]

El nivell de la mar va experimentar canvis menors durant el Jurásico Inferior. En el Jurásico Superior va experimentar oscilacions més ràpides i una elevació que va ocasionar l'inundació de grans àrees d'Amèrica del Nort i Europa. En el Jurásico hi havia dos províncies biogeográficas en Europa (Tetis al sur i Boreal al nort). Els secs de coral es varen restringir en la seua major part a la província de Tetis. La transició entre les dos províncies es donava a l'altura de la península ibèrica. Les plantes de climes càlits varen ocupar un ampli cinturó que es va estendre fins a 60° de latitut. Tant la flora de Gondwana al sur com al nort de Siberia incloïa grups de falagueres (els seus parents moderns no toleren les gelades).

El registre geològic jurásico és bo en l'oest d'Europa, a on extenses seqüències marines indiquen un temps a on gran part del continent estava sumergit baix mars tropicals poc profunts; per la seua fama destaca el Patrimoni Mundial de la Costa Jurásica i els lagerstätten d'Holzmaden i Solnhofen.

Mapa paleogeográfico del Jurásico Primerenc, fa uns 190 millons d'anys.

A principis del Jurásico, totes les grans masses continentals del món estaven fusionades en el supercontinente Pangea, que durant el Jurásico primerenc va començar a dividir-se en el supercontinente septentrional Laurasia i el supercontinente meridional Gondwana.[3] El rifting entre Norteamérica i Àfrica va ser el primer en iniciar-se, començant a principis del Jurásico, associat a l'emplaçament de la Província magmática de l'Atlàntic Central.[4]

Mapa d'Europa durant el Toarciense.

Durant el Jurásico, l'Oceà Atlàntic Nort va permanéixer relativament estret, mentres que l'Atlàntic Sur no es va obrir fins al Cretácico.[5][4] Els continents estaven rodejats per Panthalassa, en l'oceà Tethys entre Gondwana i Àsia. A finals del Triásico, es va produir una transgressió marina en Europa, que va inundar la major part d'Europa central i occidental transformant-la en un archipèlec d'illes rodejades de mars poc profundes.[6] Durant el Jurásico, tant el Pol Nort com el Pol Sur estaven coberts per oceans.[3] A partir del Jurásico Primerenc, l'oceà Boreal estava conectat en el protoatlántico pel «corredor vikingo» o via marítima transcontinental laurasiana, un pas entre l'Escut Bàltic i Groenlàndia de varis centenars de quilómetros d'ample. [7][8][9] Durant el Calloviano, es va formar el Mar Epicontinental de Turgai, creant una barrera marina entre Europa i Àsia.[10]

Erro al crear miniatura:
Mapa de la geografia mundial durant el Jurásico Superior, fa uns 155 millons d'anys

Madagascar i l'Antàrtida varen començar a separar-se d'Àfrica a finals del Jurásico Primerenc en associació en l'erupció de les Grans províncies ígneas de Karoo-Ferrar, obrint l'Oceà Índic occidental i començant la fragmentació de Gondwana. [11][12] A principis del Jurásico, Amèrica del Nort i Amèrica del Sur permaneixien conectades, pero a principis del Jurásico Tardà s'havien separat per a formar la Via Marítima del Carib, també coneguda com a Corredor Hispànic, que conectava l'oceà Atlàntic Nort en l'est de Panthalassa. Les senyes paleontológicos sugerixen que la via marítima hi havia estat oberta des del Jurásico Primerenc.[13]

La fragmentació de Pangea

[editar | editar còdic]

El més espectacular desenroll geogràfic de l'Era Mesozoica va ser la fragmentació de Pangea, un procés de rifting que va començar en la regió de Tetis, seguint la vella sutura hercínica. L'oceà Tetis va alvançar formant un estret i profunt braç oceànic que va separar Europa d'Àfrica. El rift es va propagar cap al nort i finalment cap al sur començant a separar Sudamérica i Àfrica. Finalment Pangea va donar lloc al supercontinente septentrional de Laurasia i al supercontinente meridional de Gondwana; el golf de Mèxic es va obrir en el nou rift entre Norteamérica i lo que ara és la península de Yucatán de Mèxic.

El rift que va formar l'Atlàntic va tindre una atra conseqüència important, l'extensió va produir falles normals entre Àfrica i els continents nortenys i les zones afectades per tals falles es varen afonar, de manera que l'aigua que entrava periòdicament des del oceà Tetis va començar a evaporar-se. Dites evaporitas es localisen ara a abdós costats del Atlàntic: Espanya, Marroc, Terranova, etc. Durant el Jurásico mig i superior un braç de rift es va desplaçar entre Norteamérica i Sudamérica, donant orige al golf de Mèxic; un atre va donar lloc a l'obertura del golf de Viscaya. l'oceà Atlàntic Nort era relativament estret, i l'Oceà Atlàntic Sur no es va formar fins al Cretácico, quan la pròpia Gondwana es va fragmentar.

Vegetació

[editar | editar còdic]
Archiu:Ginkgo huttoni fossile-jurassique 0.png
Fulls fòssils de Ginkgo huttoni del Jurásico anglés

Els paisages del Jurásico varen ser més rics en vegetació que els de el Triásico, especialment en latitut altes. La calor i el clima humit varen permetre que les jungles, selves i boscs formaren part de gran cantitat de paisages jurásicos. Els boscs s'escomencen a estendre per tota la superfície terrestre i destaquen famílies com les coníferes similars als pins i les araucarias acompanyades de diferents tipos de falagueres i palmeres. Ademés es feyen present els ginkgos i els equisetos. Encara no apareixen en este periodo les plantes en inflorescència. La distribució diferencial de la flora constituïx un fidel reflex de la separació de les zones equatorial i septentrional.

Archiu:Giraffatitan brancai Naturkundemuseum Berlin.jpg
Esquelet de Giraffatitan, un saurópodo del Jurásico superior parent propenc del Brachiosaurus.

El desenroll de regnes diferenciats obedia a l'existència de barreres marines entre el nort i el sur, i a la presència d'un major gradient de temperatures des dels pols fins al equador. Els gradient tèrmics no eren tan pronunciats com lo són actualment, no existixen proves de gèl polar durant el Jurásico, i la flora alluntada de l'equador corresponia a plantes de zones templades. Els paisages jurásicos estaven dominats per Cycadophyta, i pels seus parents les Bennettitales (cicadeoideas), en aspecte de pinyes jagantes cobertes, en l'estació propícia, per cridaneres «flors» que no eren autèntiques flors. Els boscs de ginkgos, i especialment de coníferas, donaven al paisage cert toc de modernitat, pero les plantes en verdaderes florés, els arbreés de fusta dura i especialment les herbas, encara estaven absents.

Fauna

[editar | editar còdic]

Vertebrats terrestres

[editar | editar còdic]

Les primeres granotes apareixen en el Jurásico. Els cocodrils es trobaven ya plenament establits. Grans reptils arcosaurios permaneixien com a dominadors del ecosistema terrestre. El registre fòssil conegut del Jurásico inferior és massa pobre per a permetre-nos detalls sobre la diversificació dels dinosauris, encara que els restants fòssils d'enormes dinosauris que apareixen en roques jurásicas indiquen que varen evolucionar ràpidament. En este periodo els saurópodos varen aumentar significativament el seu tamany, com Diplodocus i Brachiosaurus. Els depredadors també varen créixer adaptant-se a noves metodologia de caça. Alguns com el Allosaurus varen dominar les terres del Jurásico. Ademés varen sorgir atres grans dinosauris fitófagos com Stegosaurus, en plaques òssees en l'esquena i defenses espinoses en la coa.

Vertebrats aéreus

[editar | editar còdic]

En este periodo apareixen les primeres aus de chicotet tamany. Pero els que en realitat dominaven els cels en estos temps varen ser els grans pterosaurios. Esta família de reptils, que no eren dinosauris, s'alimentava dels peixos en les grans mars en els seus llarcs picos que posseïen dents puntagudes. Varen donar a un nou grup, els pterodactiloideos, entre els que destaca Pterodactylus, que va ser trobat en Àfrica oriental, Anglaterra i França. La coa d'estos era molt curta, el seu cap era major i el seu coll més llarc que els pterosaurios triásicos.

Vertebrats aquàtics

[editar | editar còdic]

Durant el Jurásico les més evolucionades formes de vida marina eren els peixos i els reptils. Els ictiosaurios sobreviuen al canvi de periodo. Compartien les mars en els primers cocodrils aquàtics, els quals tenien aletes en lloc de pates, i en els teleósteos, predecessors de la majoria dels peixos actuals. Els plesiosaurios són un atre grup destacat en este periodo que no va poder aplegar al següent, de la mateixa manera que els cocodrils en aletes.

Etimologia i història

[editar | editar còdic]
Archiu:Alexandre Brongniart.jpg
Retrat d'Alexandre Brongniart, que va falcar el terme "Jurásico".

El terme cronoestratigráfico "Jurásico" està vinculat als monts del Jura, una cadena montanyosa boscosa que seguix principalment la frontera entre França i Suïssa. El nom "Jura" deriva de la raïl celta *jor a través del gal *iuris "montanya boscosa", que es va traslladar al llatí com a nom de lloc i va evolucionar a Juria i finalment a Jura.

Durant un viage per la regió en 1795, el naturaliste alemà Alexander von Humboldt va reconéixer que els depòsits carbonatados de les montanyes del Jura eren geològicament distints del Muschelkalk del Triásico del sur d'Alemània, pero va concloure erròneament que eren més antics. En 1799 els va denominar Jura-Kalkstein ("calcàrea del Jura").[14]

En 1829, el naturaliste francés Alexandre Brongniart va publicar un llibre titulat Descripció dels terrenys que constituïxen la corfa terrestre o Ensaig sobre l'estructura dels terrenys coneguts de la Terra. En este llibre, Brongniart va utilisar la frase terrains jurassiques al correlacionar el "Jura-Kalkstein" de Humboldt en calcàrees oolíticas d'edat similar en Gran Bretanya, falcant i publicant aixina el terme "Jurásico".[15][14]

El geólogo alemà Leopold von Buch va establir en 1839 la triple divisió del Jurásico, originalment denominada de més antic a més jove: Jurásico Negre, Jurásico Marró i Jurásico Blanco.[16] El terme "Lias" havia segut utilisat prèviament per a estrats d'edat equivalent al Jurásico Negre en Anglaterra per William Conybeare i William Phillips en 1822.

El paleontòlec francés Alcide d'Orbigny, en artículs publicats entre 1842 i 1852, va dividir el Jurásico en dèu pisos basats en ammonites i atres conjunts fòssils d'Anglaterra i França, dels quals sèt se seguixen utilisant, pero cap ha conservat la seua definició original. El geólogo i paleontòlec alemà Friedrich August von Quenstedt va dividir en 1858 les tres séries de von Buch en el Jura de Suabia en sis subdivisions definides per ammonites i atres fòssils.

El paleontòlec alemà Albert Oppel, en els seus estudis realisats entre 1856 i 1858, va modificar l'esquema original de d'Orbigny i subdividió encara més els pisos en zones bioestratigráficas, basant-se principalment en ammonites. La majoria dels pisos moderns del Jurásico es varen formalisar en el Colloque du Jurassique celebrat en Luxemburc en 1962.[14]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Els colors corresponen als còdics RGB aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Disponible en el lloc de la International Commision on Stratigraphy, en «Standard Color Codes for the Geological Clave Scale».
  2. ↑ Alexandre Brongniart, Tableau dones terrains qui composent l'écorce du globe ou essai sur la structure de la partie connue de la terre, Strasbourg, 1829, Document disponible en Gallica
  3. ↑ 3,0 3,1 Scotese, Christopher R.. “An Atles of Phanerozoic Paleogeographic Maps: The Sigues Menja In and the Sigues Go Out” [Un atles de mapes paleogeográficos del Fanerozoico: Les mars entren i les mars ixen] (és). Annual Review of Earth and Planetary Sciences: 679-728. doi:10.1146/annurev-earth-081320-064052. ISSN 0084-6597.
  4. ↑ 4,0 4,1 “Style of rifting and the stages of Pangea breakup” [Estil de rifting i etapes de la ruptura de Pangea] (és) (24 d'abril de 2015). Tectonics 34 (5): 1009-1029. doi:10.1002/2014TC003760. Bibcode: 2015Tecto..34.1009F.
  5. ↑ “1183146 Evolució tectónica de Tethys occidental des del Jurásico fins a l'actualitat: acoplament de senyes geològiques i geofísicos en models de tomografía sísmica” (en) . International Geology Review 58 (13): 1616–1645. doi:10.1080/00206814.2016.1183146. ISSN 0020-6814. Bibcode: 2016IGRv...58.1616H.
  6. ↑ “Sedimentación marina i terrestre a lo llarc de la transició T-J en la conca del nort d'Alemània” (és) . Paleogeografia, Paleoclimatología, Paleoecología 489: 74-94. doi:10.1016/j.palaeo.2017.09.029. ISSN 0031-0182. Bibcode: 2018PPP...489...74B.
  7. ↑ “Jurassic climate mode governed by ocean gateway” (en) (1 de decembre 2015). Nature Communications 6 (1): 10015. doi:10.1038/ncomms10015. ISSN 2041-1723. PMID 26658694. Bibcode: 2015NatCo...610015K.
  8. ↑ “Numerical paleoceanographic study of the Early Jurassic Transcontinental Laurasian Seaway” (en) . Paleoceanography and Paleoclimatology 16 (4): 390–404. doi:10.1029/2000PA000512. Bibcode: 2001PalOc..16..390B.
  9. ↑ “Tidal circulation in an ancient epicontinental siga: The Early Jurassic Laurasian Seaway” . Geology 39 (3): 207–210. doi:10.1130/G31496.1. Bibcode: 2011Geo....39..207M.
  10. ↑ “Un anàlisis de la biogeografía dels dinosauris: proves de l'existència de patrons de vicarianza i dispersió causats per acontenyiments geològics” . [[Proceedings of the Royal Society#Proceedings of the Royal Society B|Proceedings of the Royal Society B]] 269 (1491): 613-621. doi:10.1098/rspb.2001.1921. PMID 11916478.
  11. ↑ “Reappraisal of the timing of the breakup of Gondwana based on sedimentological and seismic evidence from the Morondava Basin, Madagascar” (en) (1 de març 2004). Journal of African Earth Sciences 38 (4): 363–381. doi:10.1016/j.jafrearsci.2004.02.003. Bibcode: 2004JAfES..38..363G.
  12. ↑ “Reconstruction of the East Africa and Antarctica continental margins: AFRICA-ANTARCTICA RECONSTRUCTION” (en) . Journal of Geophysical Research: Solid Earth 121 (6): 4156–4179. doi:10.1002/2015JB012776.
  13. ↑ Iturralde-Vinent, Manuel A.. «El conflictiu registre paleontológico versus estratigráfico de la formació de la Via Marítima del Carib», El Circ-Golf de Mèxic i el Carib: Hàbitats d'Hidrocarburs, Formació de Conques i Tectónica de Plaques (vol. 79) (en és), Associació Americana de Geólogos del Petròleu. doi:10.1306/M79877. ISBN 978-1-62981-054-6.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Jurassic».The Geologic Clave Scale.Elsevier.
    731–791.doi:10.1016/b978-0-444-59425-9.00026-3.
  15. ↑ Brongniart, Alexandre (1829). Tableau dones terrains qui composent l'écorce du globe ou essai sur la structure de la partie connue de la terre (en fr), Strasbourg.
  16. ↑ von Buch, L., 1839. Über donen Jura in Deutschland. Der Königlich Preussischen Akademie der Wissenschaften, Berlin, p. 87.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Behrensmeyer, Anna K., Damuth, J. D., DiMichele, W. A., Potts, R., Sues, H. D. i Wing, S. L. (eds.) (1992), Terrestrial Ecosystems through Clave: the Evolutionary Paleoecology of Terrestrial Plants and Animals, University of Chicago Press, Chicago i Londres, ISBN 0-226-04154-9, ISBN 0-226-04155-7
  • Haines, Tim (2000) Walking with Dinosaurs: A Natural History, Nova York: Dorling Kindersley Publishing, Inc., p. 65. ISBN 0-563-38449-2
  • Monroe, James S. i Reed Wicander. (1997) The Changing Earth: Exploring Geology and Evolution, 2.ª ed. Belmont: West Publishing Company, 1997. ISBN 0-314-09577-2

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Jurásico en el Viccionari.

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jurásico&oldid=837968»