Lagerstätte
Lagerstätte (en alemà: «jaciment») és un terme que la gerga tècnica conserva en la llengua original, per a denominar un tipo particular de jaciment, el Fossillagerstätte o també Fossil-Lagerstätte (en alemà, «jaciment de fòssils»; en plural Fossillagerstätten).[1] S'usa per a designar aquells jaciments paleontológicos en una gran riquea de fòssilés —lligga's informació paleobiológica—, be per la seua abundància, o be pel seu estat de conservació.[2][3] Els depòsits de fòssils es troben sempre en sediment o roques sedimentarias. El terme va ser falcat pel paleontòlec alemà Adolf Seilacher en 1970, incloent els dos tipos, de concentració i de conservació.[4][5]
Tipos
[editar | editar còdic]Jaciments de concentració
[editar | editar còdic]Es denominen jaciments de concentració (Konzentratlagerstätte) quan hi ha gran densitat de restants de parts dures d'orige biològic, com a depòsits de closques de moluscs o d'ossos de vertebrats. El periodo temporal en el que els fòssils s'han acumulat és, per lo general, dilatat. Depòsits de gran concentració de restants pero que representen tota una comunitat d'alta densitat de població, com a secs o llits d'ostres, no són considerats lagerstätten.
Jaciments de conservació
[editar | editar còdic]Es denominen jaciments de conservació (Konservatlagerstätte) a aquells jaciments en els que els restants d'organismes han fosilizado i s'han preservat de manera excepcional, incloent impressions en la roca de les parts blanes que usualment no fosilizan. Esta fossilisació extraordinària ocorre per haver-se donat una predación o descomposició incompleta dels restants biològics, per eixemple per un entorn anóxico. Estos jaciments són molt importants per a aportar informació sobre alguns moments de l'història, com ocorre en el lagerstätte de Burgess Shale en Canadà, referent a l'explosió cámbrica, o el de les calcàrees litogràfiques de Solnhofen, del Jurásico alemà.
Este tipo de jaciments, en evidències de parts blanes, són més freqüents en roques del Cámbrico i del Jurásico. En el cas del Cámbrico per l'encara poca diversitat i profunditat d'actuació d'organismes bioturbadores durant aquell periodo, pero que es desenrollaran durant el restant del Fanerozoico, llimitant este tipo de conservació en temps posteriors. El cas del Jurásico va ser degut provablement a la major freqüència d'episodis pobres en oxigen, que favorixen la conservació de restants orgànics.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fossil + Lagerstätte: Diccionari Alemà PONS.
- ↑ 2,0 2,1 Fernández López, S. R. (2000). Temes de Tafonomía. Departament de Paleontologia, Universitat Complutense de Madrit. 167 págs.
- ↑ Fernández-López, S. R. (2013) «Postulates of the Evolutionary Taphonomy [1] archivat en Wayback Machine.». En: Chacaltana, C; Tejada, L. M. i Morales, M. C. (eds.) I Simpòsium Internacional de Paleontologia del Perú. Lima: Institut Geològic Miner i Metalúrgic. Resums estesos: 119-122
- ↑ Seilacher, A. (1970) «Begriff und Bedeutung der Fossil-Lagerstätten». Neues Jahrbuch fur Geologie und Paläontologie, Abhandlungen,, 1970:34–39
- ↑ Itano, Wayne (2019) «On the definition of "Lagerstätte": going back to the source». Trilobite Tals, 37(2):16-18
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lagerstätte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.