Plesiosaurus

Plesiosaurus

Plesiosaurus (del grec: πλησιος [plesios], 'propenc a' i σαυρος [sauros], 'fardacho'), o plesiosaurio, és un gènero extint de gran reptil sauropterigio marí que va viure a principis del periodo Jurásico, i és conegut d'esquelets casi complets del Lias d'Anglaterra. Es distinguix pel seu chicotet cap, el seu coll llarc i prim, un cos ample com el d'una tortuga, una coa curta, i dos parells de grans aletes. Este animal va donar nom a l'orde Plesiosauria, de la qual és un membre primitiu, pero típic. P. brachypterygius, P. guilielmiiperatoris i P. tournemirensis varen ser assignats als nous gèneros Hydrorion, Seeleyosaurus i Occitanosaurus.

Descripció

Plesiosaurus en un humà a escala.

Esquelet de Plesiosaurus en Houston.

Cràneu i dentadura

Comparat a atres gèneros de plesiosaurios, Plesiosaurus tenia un cap menut. l'òrbita se situa aproximadament a la mitat del cràneu en un rostre súbitamente baix i triangular i el top del cràneu sent alt, en una cresta sagital relativament estreta. Les barres postorbitales formaven la part més àmplia del cràneu. El gran foramen pineal ocupava el punt central entre estes barres en el mig del sostre del cràneu. Tant l'òrbita com la fenestra temporal són casi circulares i pràcticament del mateix tamany. Els narius exteriors se superponen a les internes i no són explícitament sugerents d'olfat subaquàtic. Dites capacitats han segut sugerides per al pliosaurio Rhomaleosaurus. Plesiosaurus tenia una unió posterior dels pterigoideos i el basioccipital típica dels plesiosaurios. No obstant, la conexió entre el paladar i el cràneu estava incompletament reforçada. Esta conexió és menys robusta que la dels pliosaurios Rhomaleosaurus i Pliosaurus. Els ossos del paladar són prims, pero sense una fenestra suborbital. El ram mandibular forma una "V" casi perfecta en un àngul de casi 45° en solament una lleu curvatura medial. L'extrem anterior de l'os dentario és ampli i robust. Una fortament fusionada sínfisis apuntant com una cullera cap a avall, incorporava 2,5 chicotetes cavitats en cada branca. A Plesiosaurus li ha segut tradicionalment adjudicat una única dent en la sínfisis, aixina com a atres gèneros de coll llarc. Les dents de Plesiosaurus són simples, cons en forma d'agulla lleument curvats i circulares en secció travessera. Les dents són primes i esmolats en fines estrías llongitudinals. Dites estrías corrien des de la cavitat de la raïl fins a prop de la punta de la dent. Totes les dents són procumbentes, especialment aquells més propencs a la part anterior, yacer prop de 10-15° sobre l'horisontal.

Dibuix de P. dolichodeirus

Columna vertebral

Ilustració de l'anatomia de l'esquelet d'un Plesiosaurus dolichodeirus de l'artícul de Conybeare de 1824 que descriu restants de plesiosaurio casi complets trobats per Mary Anning en 1823.

Plesiosaurus era un plesiosaurio de talla mija que creixia entre 3 a 5 metros de llongitut. Tenia aproximadament 40 vèrtebres cervicals. Els centres de les vèrtebres són relativament allargats i la seua llongitut és usualment alguna cosa major que la seua altura pero igualant o excedint el seu ample. També posseïxen cares articulares que són lleument cóncaves i en forma de renyó, en vores redonejades i lleument rugosos. Els forámenes subcentrales, els quals són forats sobre la superfície ventral del centre de la vèrtebra, són menuts i allargats en lleus vores o bultos entre ells. Les costelles davanteres són de forma escotillada en processos anteriors i posteriors casi iguals i les espines neurales cervicals són redonejades. Les costelles cervicals són aparentment de cap doble i les seues facetes són allargades i a penes espayades anteriorment en un passage llongitudinal o foramen entre elles. Prop de 21 vèrtebres corresponen a les dorsals (de l'esquena) i tenia a lo manco tres vèrtebres sacrales. Posseïx a lo manco 28 vèrtebres cabals i unes poques més varen poder haver estat en el final de la coa. Les espines neurales del tórax són altes i alguna cosa rectangulars de perfil en puntes transversalmente engrossades. Les costelles dorsals solament posseïxen un cap, són grosses i paquiostóticas com en molts plesiosaurios. Les costelles sacrales són curtes, robustes i romas en abdós extrems. Les vèrtebres cabals són comparativament menys notables en els arcs fusionats en els adults pero les seues costelles i cheurones són lliures. L'espai entre els arcs de les costelles des del marge posterior del coracoides al pubis està ple de gastralias paquiostóticas.

Extremitats

Els membres formaven aletes allargades, en forma de rem en cinc dígits complets, encara que cada u consistix d'un número molt gran de falanges. Algunes impressions de pell descobertes sugerixen que era plana, no escamosa. Els membres davanters de Plesiosaurus semblen ser típics per a un plesiosaurio en un arc clavicular fusionat que yacer en el mig de l'escàpula com és el cas en tots els sauropterigios. La làmina dorsal escapular és prima i alguna cosa rectangular trobant-se en la placa ventral plate en un marcat àngul i el ram del glenoide és robust. El glenoide és compartit per l'escàpula i el coracoides, com en tots els plesiosaurios, en el coracoides sent molt més llarc que l'escàpula. Els membres anteriors són allargats i tenen una estructura relativament estreta. Són més estrets que els de molts uns atres plesiosaurios. Adicionalment, Plesiosaurus tenia un húmer distinguit per una profunda curvatura en l'eix propodial, una traça generalment absent en atres plesiosaurios pero que retenien molts membres basalés de Sauropterygia.

En P. dolichodeirus una somera pero marcat recalat llongitudinal o regata interepipodial està en la superfície ventral de l'húmer en individus madurs. Prominents facetes epipodiales estan també desenrollades en els adults. El cúbito o ulna en forma de placa té forma de mija lluna i és molt ample, mentres que el radi és robust i en forma de columna. Dels sis carps, els carps ulnares i els intermijos són els més llarcs, sent els primers casi iguals en tamany. Els membres posteriors són menors que els anteriors en els individus adults pero açò no és tan obvi en els eixemplars menors. El fèmur és casi simètric llongitudinalmente mentres que el cantó posterodistal és lleument que l'anterior. L'eix femoral és recte i tant les vores posteriors i anteriors són cóncaus. La tíbia i el peroné són similars en tamany, pero la tíbia és més robusta i té un extrem proximal més ample que el distal, mentres que el peroné té forma de medialuna. Els membres posteriors són també llarcs i estrets.

Descobriment i classificació

Carta firmada sobre el descobriment de Plesiosaurus, de Mary Anning

Plesiosaurus va ser un dels primers dels "reptils antediluvianos" en ser descoberts i va generar un gran interés en l'Anglaterra victoriana. El seu nom, que significa "propenc al fardacho" li va ser donat per William Conybeare i Henry De la Beche, per a indicar que era més similar a un reptil comú que Ichthyosaurus, el qual havia segut trobat en els mateixos estrats rocosos solament uns anys abans. Plesiosaurus és el gènero arquetípico de Plesiosauria i el primer en ser descrit, per la qual cosa este orde deriva el seu nom de Plesiosaurus. Conyebeare i De la Beche varen falcar el nom basant-se en materials aïllats i dispars de Lyme Regis, Dorest i la regió de Bristol d'Anglaterra en 1821. No obstant, la primera descripció específica de Plesiosaurus i d'un plesiosaurio va ser la de l'espècie tipo P. dolichodeirus i va ser feta per Conyebeare en 1824 sobre un esquelet complet trobat per Mary Anning) en decembre de 1823 en el Lias Inferior (Sinemuriano) prop de Lyme Regis. Este espècimen ha segut universalment reconegut com el genoholotipo. Fòssils de l'animal varen continuar apareixent en el Jurásico Inferior de Dorset fins a la cessació de les activitats de pedrera en el Grup Lias a principis de el XX.

Des de la seua descripció completa original en 1824 i el treball adicional de Richard Owen en 1840 i 1865, hi ha hagut pocs intents de clarificar realment l'anatomia i l'estatus del gènero o l'espècie tipo. Per lo tant, una carència històrica d'enteniment de les variacions entre els plesiosaurios i un pobre coneiximent de les seues característiques generals varen fer a Plesiosaurus un tàxon caixó de sastre. Centenars d'espècies de Plesiosaurus varen ser descrites en tot lo món sense considerar el tamany de la mostra o la calitat de l'espècimen. Un examen posterior dels holotips existents de plesiosaurios liásicos varen revelar que Plesiosaurus pot ser monotípico. P. dolichodeirus és l'única espècie del gènero basada en material apropiat i diagnosticat. Dels centenars de plesiosaurios del Jurásico i el Cretácico referits a Plesiosaurus, cap va anar correctament assignat. P. brachypterygius, P. guilielmiiperatoris i P. tournemirensis, per eixemple, varen tindre que ser classificats en nous gèneros, Hydrorion, Seeleyosaurus i Occitanosaurus, respectivament.

Filogenia

El següent cladograma seguix un anàlisis realisat per Benson et al., 2012, i mostra la posició de Plesiosaurus dins de Plesiosauria, junt en les espècies alguna volta assignades a este gènero.