Pliosaurus
Pliosaurus (del grec "més propenc al fardacho"), o pliosaurio, és un gènero extint de reptils saurópsidos de l'suborden dels pliosauroides, que varen viure durant el Jurásico Superior, en lo que hui és Europa i Amèrica del Sur.[1] Eren jagantescs depredadors, que s'alimentaven a pur de peixos, calamarés, i atres reptils marins. A diferència d'atres pliosáuridos, Pliosaurus tenia dents d'aspecte triangular en cort travessera.
Denominació
[editar | editar còdic]Per a entendre el significat del nom Pliosaurus, es deu tindre en conte que en el XIX els estudiosos creïen erròneament que el procés evolutiu dels reptils terrestres als aquàtics passava pels següents estadis successius: els ictiosaurios ("fardachos peix"), els plesiosaurios ("propencs als fardachos") i els cocodrils. Per tant, quan Richard Owen va descriure l'espècimen tipo de Pliosaurus brachydeirus, ell va mostrar que les característiques anatòmiques d'est eren més propenques a les dels cocodrils que les que tenia Plesiosaurus; d'ahí que volguera emfatisar eixa suposta relació en el seu nom científic, que traduïx "més propenc al fardacho".[2] No obstant, el mateix Owen havia usat un nom similar com subgénero de Plesiosaurus, Pleiosaurus, per als plesiosaurios en les vèrtebres acurtades. Més tarde lo renombró com Pliosaurus sense explicar el canvi de nom; per la confusió entre els especímes tipo d'abdós, i com la primera referència a espècimen va ser de fet a P. brachydeirus, Pleiosaurus no es considera com a nom vàlit.[3]
Descobriment i espècies
[editar | editar còdic]
Actualment es reconeixen entre quatre a sis espècies de Pliosaurus, quatre de les quals són conegudes de la Formació Kimmeridge Clay d'Anglaterra.[4][3] La validea de les espècies citades a continuació depén dels autors: Pliosaurus brachydeirus, Pliosaurus brachyspondylus i Pliosaurus macromerus són coneguts del Kimmeridgiense d'Anglaterra.[3] Els restants de Pliosaurus brachydeirus varen ser descoberts en el sur d'Anglaterra, i constituïx l'espècie tipo de Pliosaurus. El nom d'esta espècie significa "de coll curt". Açò es deu al fet de que Owen, en descriure el gènero en 1841, va comparar la seua constitució física en la dels típics plesiosauros de coll llarc.
Sobre P. brachyspondylus, el seu nom d'espècie significa "vèrtebra curta", degut a que la seua principal característica és el fet de que les primeres vèrtebres cervicals són més curtes que les posteriors. Per tant, el coll era provablement més curt que en les atres espècies. Açò pot estar associat en el fet de tindre un cap més gran. Owen va descriure a esta espècie en 1839.
Pliosaurus macromerus (que significa "fèmur gran") és conegut a partir de varis fòssils (incloent dents de 10 centímetros, el cràneu, la mandíbula, i restants ben preservats del membre posterior de dos metros de llarc) que sugerixen que era de gran tamany. No obstant, la seua pertinença al gènero Pliosaurus no és clara. Tarlo ho va incloure en un gènero separat, Stretosaurus per la constitució del muscle, encara que la troballa d'un espècimen millor preservat va indicar que este era el ilion.[5] La forma d'est va ser la base per a assignar a l'animal al gènero Liopleurodon. No obstant, la forma de les seues dents indicaria que si pertany a Pliosaurus.
L'espècie Pliosaurus andrewsi va ser nomenada en honor del paleontòlec C.W. Andrews. D'acort en Martilla constituïx una forma gran del gènero Peloneustes, i segons Knutsen (2012) no hi ha raó per a classificar-ho dins del gènero Pliosaurus.[3]
Pliosaurus portentificus procedix de finals del Kimmeridgiense d'Anglaterra. És considerat per Knutsen (2012) com un nomen dubium, ya que el seu espècimen holotip molt provablement pertany a un individu jovenil d'alguna de les atres espècies de Pliosaurus[3]
Pliosaurus rossicus és un pliosaurio relativament menut conegut a partir de dos espècimen descoberts en Chuvashia, Rússia. Knutsen (2012) ho va retindre provisionalment com una espècie separada, pero va subrallar que es necessiten exàmens adicionals per a determinar si P. rossicus és certament un tàxon separat o merament un sinònim més modern de Pliosaurus macromerus.[3] Esta espècie va ser descrita en 1948 com una espècie de Pliosaurus;[6] i va ser més alvance convertida en l'espècie tipo del gènero Strongylokroptaphus,[7] i posteriorment assignat al gènero Liopleurodon[8] abans de ser novament assignat al gènero Pliosaurus per Knutsen (2012).[3]
L'espècie Pliosaurus funkei, va ser coneguda anteriorment en el sobrenom de Depredador X quan era a penes referit com un pliosaurio depredador marí extint de gran talla.[9] En març de 2009 el Museu d'Història Natural d'Oslo va anunciar el descobriment del fòssil d'una criatura possiblement pertanyent al gènero Pliosaurus,[10] que es va estimar media més de 15 metros, i pesava una 45 tonellades, en lo que seria el major depredador de l'història,[9] encara que el seu tamany és comparativament menor que el d'algunes estimacions del Carcharodon megalodon, el taburó blanc en dents jagantes, encara que estes varien notablement, en un llarc comprés entre els 12 i 20 metros, i masses corporals de fins a 77 tonellades,[11] Els investigadors encarregats d'estudiar-ho han declarat que la seua anatomia i la seua estratègia de caça ho convertixen en [...] l'animal més perillós de totes les mars.[12] Els restants de la criatura, que va viure fa uns 147 millons d'anys, són exhibits en el Museu d'Història Natural d'Oslo.[10]
Els restants del depredador varen ser descoberts en el permafrost en Svalbard, Noruega, en juny de 2006, i finalment excavats a mitan de 2008, durant l'estiu boreal,[13] per un equip noruec liderat per Jørn Hurum.[14] L'equip va trobar 20.000 fragments de l'esquelet de la criatura, els quals estan sent ensamblados en el Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oslo. Pel patró de distribució dels pliosaurios es creu que tenien distribució cosmopolita, com les ballenes actuals.[15]
Usant a Liopleurodon, un atre pliosáurido gran com a guia, es va estimar que la criatura media 15 metros de llarc, posseïa dents de més de 30 cm de llarc, i va poder haver pesat unes 45 tonellades,[9] i que va deure haver posseït un cervell menut,[16] proporcionalment similar al dels actuals taburons blancs.[17] El seu mandíbula, de més de 3 metros de llarc, pot haver eixercit més pressió que la de qualsevol atre animal conegut, 10 voltes més que qualsevol animal actual, i inclús 4 voltes més que el de Tyrannosaurus rex.[18] Anàlisis dels ossos de les quatre aletes sugerixen que l'animal nadava usant solament les seues dos aletes anteriors, usant el parell posterior solament quan necessitava un espente adicional per a perseguir i capturar als seus assuts. L'escrutini dels fòssils de l'espècimen de Svalbard va revelar que no era tan gran com es va afirmar en un principi; la llongitut total estimada s'ha revisat aplegant a un ranc de 10.0 - 12.8 metros.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGasparini - ↑ Ben Creisler: Plesiosauria Translation and Pronunciation Guide Pliosaurus Consultat en 18 de novembre de 2009
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Espen M. Knutsen(2012).Norwegian Journal of Geology.92(2–3)
- 259–276. [enllaç trencat] [enllaç trencat]
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaNoe et al., 2004 - ↑ Lambert Beverly Tarlo. A Review of the Upper Jurassic Pliosaurs. Bulletin of the British Museum Natural History. Geology. Trustees of the Brit. Mus., 1960
- ↑ (1948).Doklandy Akadamie Nauk SSSR, Moscow.60
- 115–118.
- ↑ (1964).Osnovy Paleontologii.12
- 309–332.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 9,0 9,1 9,2 El major depredador de l'història vivia en la mar i pesava 45 tonellades. ABC. 16 de març de 2009.
- ↑ 10,0 10,1 Exhibixen en Noruega fòssil de jagant marí Granma. 17 de març de 2009.
- ↑ Klimley, Peter; Ainley, David (1996), Great White Sharks: The Biology of Carcharodon carcharias. Academic Press, ISBN 0-12-415031-4
- ↑ Trobat el fòssil d'un dinosauri depredador marí de 15 metros i 45 tonellades. AFP. 16 de març de 2009.
- ↑ Depredador X, el super mònstruo marí Vista a l'Mar. 17 de març de 2009.
- ↑ «[1]», BBC. Consultat el 17 de març de 2009.
- ↑ «Predator X: monster of the deep». Cosmos Magazine. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2009. Consultat el 31 de març de 2009.
- ↑ Fòssil mònstruo marí destrona al Tiranosaurio L'Univers. 17 de març de 2009.
- ↑ Troben en l'Àrtic el fòssil del major predador de tots els temps. Europapress. 18 de març de 2009.
- ↑ Gigantic fossils of ‘Predator X’ found in the Arctic. Russia Today. 17 de març de 2009.
- ↑ «[2]», 'Mail Online'. Consultat el 17 d'octubre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pliosaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.