Anar al contingut

Liopleurodon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Liopleurodon ferox Tubingen 2.JPG
Liopleurodon

Liopleurodon (nom grec que significa «dents de costats plans») és un gènero d'un gran reptil marí carnívor pertanyent als Pliosauroidea, un clado de plesiosaurios de coll curt. S'han descrit dos espècies de Liopleurodon, que varen viure des de l'edat Bathoniense (en l'época Jurásico Mig) fins al Kimmeridgiense (en el Jurásico Superior), entre fa 166 a 155 millons d'anys. Va ser un dels superdepredadorés de les mars del Jurásico Mig i Superior que cobrien Europa. S'estima que l'espècie major, L. ferox, aplegava a créixer fins a uns 6.39 metros de llongitut.[1]

Descobriment i espècies

[editar | editar còdic]
Archiu:Unterwasserflieger.jpg
Esquelet d'un Liopleurodon ferox en el Museu de paleontologia de Tübingen.

El nom del gènero Liopleurodon va ser falcat per Henri-Émile Sauvage en 1873 sobre la base de molt escassos restants consistents de tres dents de 70 milímetros. Una dent, trobat prop de Boulogne-sur-Mer, França en capes que daten del Calloviense, va ser nomenat Liopleurodon ferox, i un atre de Charly, en França se li va denominar Liopleurodon grossouvrei, mentres que un tercer trobat prop de Cauen va ser originalment descrit com Poikilopleuron bucklandi i adscrit per Sauvage a l'espècie Liopleurodon bucklandi. Sauvage no va assignar al gènero a cap grup particular de reptils en les seues descripcions.[2]

Els fòssils de Liopleurodon s'han trobat majorment en Anglaterra i França. Espècimen fòssils que són contemporàneus (del Calloviano) en els de Anglaterra i França referibles a Liopleurodon són coneguts d'Alemània.[3]


Actualment, es reconeixen dos espècies dins del gènero Liopleurodon. Del Calloviano d'Anglaterra i França és ben conegut L. ferox; mentres que també del Calloviano d'Anglaterra es troba el més rar L. pachydeirus, descrit per Seeley com un Pliosaurus (1869).[4] L. rossicus és conegut de principis del Titoniense en els Llits del Volga de Rússia. Esta espècie va ser inicialment descrita per Novozhilov en 1948 com a pertanyent a Pliosaurus, i és l'espècie tipo del gènero Strongylokroptaphus.[5][6] No obstant, Knutsen et al (2012) ho han reclasificado novament en Pliosaurus.[7] Solament L. ferox és conegut d'esquelets més o menys complets.

Paleobiología

[editar | editar còdic]

Quatre forts membres similars a aletes sugerixen que Liopleurodon era un poderós nadador. El seu modo de propulsió és característic de tots els plesiosaurios. Un estudi que va utilisar un robot nadador ha demostrat que encara que d'esta forma de propulsió no és especialment eficient, proveïx una molt bona acceleració - una traça desijable per a un depredador d'emboscada.[8][9] Estudis del cràneu han mostrat que provablement escudriñaba l'aigua en els seus narius per a comprovar la font de certes olors.[10]

Tamany

[editar | editar còdic]

Estimar el tamany màxim de Liopleurodon ha segut un tema controvertit. El paleontòlec L. B. Tarlo sugerix que la llongitut corporal total d'un pliosaurio (incloent a Liopleurodon) pot ser estimada de la llongitut craneal. Tarlo va afirmar que el cràneu d'un pliosaurio típicament constituïx una sèptima part de la seua llongitut total. El major cràneu conegut pertanyent a L. ferox medix 1,54 metros de llarc.[11][12] D'acort a l'hipòtesis de Tarlo, este espècimen podria medir prop de 10,5 metros de llarc. No obstant, el cas de Kronosaurus ha expost certa incertitut sobre la precisió de la sugerència de Tarlo.[11]

Archiu:Liopleurodon after Tarlo.jpg
Liopleurodon ferox

Nova investigació sobre l'anatomia dels pliosaurios ha tirat més dubtes sobre l'hipòtesis de Tarlo per a estimar el tamany dels pliosaurios i revela que els cràneus d'estos animals eren típicament solament un quint de la llongitut total. Un esquelet excepcionalment ben preservat de L. ferox està en exhibició en el Institut und Museum für Geologie und Paläontologie de la Universitat de Tübingen en Alemània. Este espècimen medix prop de 4,5 metros de llarc.[13] Restants fòssils d'un atre eixemplar identificat com L. ferox han segut excavats de la Formació Oxford Clay prop de Peterborough. Este espècimen s'ha estimat en 6,39 metros de llarc en una llongitut craneal de prop 1,26 metros i es considera d'un individu adult.[1] Un L. ferox adult va poder haver promediado 5 - 7 metros de llarc.[11]

Alguns restants fòssils excavats en la Formació Kimmeridge Clay en Anglaterra indiquen un tàxon molt major, possiblement de més de 15 metros de llarc. No obstant, este eixemplar no ha segut assignat al gènero Liopleurodon.[11]


Un espècimen parcial d'una mandíbula que medix 2,8 metros de llarc està en exhibició en el Museu d'Història Natural de l'Universitat d'Oxford: s'estima que la llongitut total de la mandíbula media més de 3 metros. Este espècimen va ser originalment assignat al gènero Stretosaurus (com Stretosaurus macromerus),[14] pero actualment es creu que pertany al gènero Liopleurodon i ha segut renombrado L. macromerus. El gènero Stretosaurus més vesprada es tornaria un sinònim més modern de Liopleurodon.[15] No obstant, s'ha reclasificado més recentment com Pliosaurus macromerus.[16]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 (2003).Geological Magazine.Cambridge University Press.UK:140(4)
    479–486.doi:10.1017/S0016756803007829.
  2. ↑ (1873).Bulletin de la Société Géologiques de France, séries 3.4
    365–380.
  3. ↑ Sachs, S. (1997). "Mesozoische Reptilien aus Nordrhein-Westfalen." Pp. 22-27 in Sachs, S., Rauhut, O.W.M. and Weigert, A. (eds.), Terra Nostra. 1. Treffen der deutschsprachigen Paläoherpetologen Düsseldorf.
  4. ↑ Seeley, H.G. (1869). Index to the Fossil remains of Aus, Ornithosauria, and Reptilia, from the Secondary System of Strata arranged in the Woodwardian Museum of the University of Cambridge.
  5. ↑ (1948).Doklandy Akadamie Nauk SSSR, Moscow.60
    115–118.
  6. ↑ (1964).Osnovy Paleontologii.12
    309–332.
  7. ↑ Espen M. Knutsen, Patrick S. Druckenmiller and Jørn H. Hurum(2012).Norwegian Journal of Geology.92(2–3)
    235–258. Low resolusion pdf [enllaç trencat]
  8. ↑ (2006).Bioinspir. & Biomim.1
    20–29.doi:10.1088/1748-3182/1/1/003.
  9. ↑ «[1]», ScienceDaily. Consultat el 7 de juny de 2009.
  10. ↑ Carpenter, K. (1997). "Comparative cranial anatomy of two North American Cretaceous plesiosaurs." Pp. 191-216 in Callaway, J.M. and Nicholls, E.L. (eds.), Ancient Marine Reptils. Academic Press.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Liopleurodon». The Plesiosaur Site. Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2009. Consultat el 7 de juny de 2009.
  12. ↑ (2013).PLoS ONE.8(5)
    1-34.
  13. ↑ «Liopleurodon». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2010. Consultat el 27 de març de 2010.
  14. ↑ Tarlo, L. B. (1959) "Stretosaurus gen. nov., a giant pliosaur from the Kimeridge Clay"
  15. ↑ Halstead, L. B. (1989). Plesiosaur locomotion. Journal of the Geological Society, London 146, 37-40.
  16. ↑ (2004).Proceedings of the Geologists' Association.115
    13–24.doi:10.1016/S0016-7878(04)80031-2.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Liopleurodon&oldid=628873»