Oceà Tetis

Oceà Tetis

Mapa que mostra l'ubicació de Tetis, entre Laurasia i Gondwana.

La mar de Tetis o oceà de Tetis (de la titánide grega Tetis o Τηθύς, Tēthýs) va ser un oceà que va existir durant la era mesozoica i part de la era cenozoica, i que s'ubicava entre els antics continents de Gondwana i Laurasia, prèviament a l'aparició del oceà Índic i el mar Mediterrànea.

Història

En 1893, utilisant registres fòssils trobats dels Alps, Àfrica i el Himalaya, el geólogo Eduard Suess va propondre l'existència d'una mar interior entre els primitius continents de Laurasia i Gondwana. Els fòssils, trobats en zones molt montanyoses, eren de criatures marines, per lo que era necessària l'existència d'una gran massa d'aigua que el científic va batejar com a «mar de Tetis», aludint a la deesa grega de la mar, «Tetis».

Més vesprada, la teoria de la tectónica de plaques refutó gran part de les proposicions de Suess. No obstant, va determinar l'existència d'una gran massa d'aigua, en época més primerenca que la que va calcular el científic, pero ocupant la mateixa zona. Esta extensió va ser batejada com a mar o oceà de Tetis ya en la moderna teoria de la tectónica de plaques en honor a Suess, els conceptes del qual eren aproximats, pero visionaris.

Teoria moderna

Distribució dels continents fa 280 millons d'anys durant el Pérmico. La placa de Cimmeria comença a desplaçar-se cap al nort reemplaçant el oceà Paleo-Tetis pel oceà de Tetis.

Fa aproximadament 250 millons d'anys, a finals del Pérmico, una nova massa d'aigua va començar a configurar-se en l'extrem austral d'un atre oceà anterior denominat Paleo-Tetis. Una falla es va formar a lo llarc del nort de la placa de Cimmeria, al sur de Pangea. A lo llarc dels 60 millons d'anys, eixa placa es va ser desplaçant cap al nort, espentant el sol de l'oceà Paleo-Tetis baix de la superfície d'extrem est de Pangea (Laurasia). El resultat va ser la formació de la mar de Tetis, directament sobre el lloc que ocupava el seu antecessor, el Paleo-Tetis.

Durant el Jurásico, fa 150 millons d'anys, Cimmeria, finalment va colisionar en Laurasia. Com a resultat, el sol oceànic es combó baix esta segona placa (procés de subducción) formant la fossa de Tetis. Al temps els nivells d'aigua varen pujar, cobrint grans parts d'Europa en mars poc profundes. En aquella época també es va produir la divisió de les dos masses de terra que formaven Pangea, Laurasia i Gondwana, formant-se l'oceà Atlàntic entre abdós.

Fa uns 100 millons d'anys, Gondwana va començar a trencar-se, espentant Àfrica i la Índia cap al nort, a través del Tetis. Com a resultat, la massa d'aigua es empequeñece, per lo que la seua denominació per a este periodo és mar de Tetis. Est va existir fins a fa 15 millons d'anys.

Actualment, l'Índia, Indonèsia i el oceà Índic cobrixen la major part de la superfície que otrora va ocupar esta mar i Turquia, Iraq i el Tibet s'assenten en Cimmeria. El mar Negra, el Caspio i el Aral són vestigis del mateix. La major part del fondo de la mar de Tetis va desaparéixer baix Cimmeria i Laurasia.