Anar al contingut

Diplodocus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

Diplodocus (gr. "doble voltó"), també castellanizado diplodoco, és un gènero en dos espècies vàlides i una dubtosa de dinosauri saurópodos diplodócidos, que varen viure a finals del periodo Jurásico Superior, entre 154 a 152 millons d'anys, durant el Kimmeridgiense, en lo que hui és Norteamérica.[1] Els primers fòssilés varen ser descoberts en 1877 per S. W. Williston.

Va viure en lo que és hui l'oest de Norteamérica durant el periodo Jurásico Superior. El Diplodocus és un dels dinosauris més comuns de la part superior de la Formació Morrison, una seqüència de sediment marins i aluvionales depositats fa aproximadament 152 millons d'anys. La Formació Morrison mostra un ambient dominat per jagantescs saurópodos com Camarasaurus, Barosaurus, Apatosaurus i Brachiosaurus, ademés del Diplodocus.[2]

El Diplodocus està entre els dinosauris més fàcilment identificables, en la seua forma clàssica, coll i coa llarcs, i quatre pates robustes. Durant molts anys, era el dinosauri més gran conegut. El seu gran tamany va poder haver segut un impediment per als depredadors Allosaurus i Ceratosaurus, els restants dels quals s'han trobat en els mateixos estrats, lo que sugerix que varen coexistir en el Diplodocus.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric Diplodocus és la forma en neolatín derivada del grec διπλόος (diploös) «doble» i δοκός (dokos) «voltó», en referència a la forma dels ossos en chevrón a lo llarc de la part inferior de la coa. El terme va ser cunyat per Othniel Charles Marsh en 1878, pensant que esta forma dels ossos en chevróne era exclusiva dels Diplodocus.[3][4] Posteriorment, no obstant, va ser descoberta en atres membres de la família dels diplodócidos i en saurópodos no diplodócidos com Mamenchisaurus.cita requerida

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Diplodocus scale.png
Tamany de Diplodocus carnegii (vert) i D. hallorum (taronja), comparats en un humà.

Els Diplodocus estan entre els dinosauris millor coneguts. Varen ser animalés cuadrúpedos molt grans, de coll llarc i en una extensa coa en forma de tralla. Els seus membres davanters eren llaugerament més curts que els atrassers, lo que configura una postura predominantment horisontal. La mecànica d'estos animals de coa i coll llarcs, en quatre pates massices, ha segut comparada en la d'un pont colgante.[5] L'espècimen tipo de Diplodocus carnegii, CM 84 és el més complet trobat del seu gènero, estimat en al voltant de 25 metros de llarc[6] i 6.5 m d'alt al coll.[7][5][8] Per a l'espècie de D. carnegii, conegut per restants molt ben preservats. les estimacions de la seua massa se situen en el ranc d'11,5 a 19,7 tonellades en els següents valors segons els autors 11.5 tonellades,[9] 12.7 tonellades,[10] 16 tonellades,[11] i 19,7 tonellades.[12] Les estimacions de massa modernes per a Diplodocus carnegii tendixen a estar en el ranc de 10 a 16 tonellades mètriques.[8][10][13][14][15] Encara que dinosauris com el Supersaurus eren provablement més llarcs, els restants fòssils trobats d'estes atres espècies són només parcials.[16]

Els restants parcials de D. hallorum han aumentat la llongitut estimada del gènero, encara que no tant com es va pensar prèviament. Quan va ser descrit en 1991, el descobridor, David Gillete, va calcular que va poder haver medit fins a 52 metros de llarc,[17] fent-li el dinosauri més llarc conegut, llevat els dubtosos dinosauris pobremente coneguts com Amphicoelias. Algunes estimacions del pes es varen estendre tant com fins a 113 tonellades. La llongitut estimada inicial va ser posteriorment revisada a la baixa a 33,5 metros i després a 32 metros.[18][19] Una revisió més recent demostra que les vèrtebres jagantes de la coa estaven colocades realment més alvance en la coa que lo que D. Gillete les havia ubicat originalment. Gillette havia colocat originalment les vèrtebres 12-19 com a vèrtebres 20-27. L'estudi demostra que l'esquelet complet del Diplodocus en el Museu Carnegie d'Història Natural de Pittsburgh, Pennsilvània, en el qual les estimacions de Diplodocus (Seismosaurus) hallorum es varen basar, incloïa la tretzena vèrtebra de la coa pertanyent a un atre animal, la qual cosa va reduir les estimacions del tamany de D. hallorum en al voltant del 30 %, quedant en aproximadament 32 metros de llarc i 25-30 tonellades.[6]

Coll i cap

[editar | editar còdic]
Archiu:Diploheads.jpg
a) cràneu, b) clàssica representació del cap en les fosses nassals en la part alta de la mateixa, c) teoria de Bakker sobre una trompa, d) moderna representació en les fosses nassals avall en el hocico i una possible cambra de resonància.

El seu coll estava format per a lo manco 15 vèrtebras, per lo que es creu que mantenien el coll paralel al sol i que eren incapaços d'elevar-ho significativament, no més de 30 graus per damunt del seu eix horisontal.[20]

Mai s'ha trobat un cràneu del que es puga dir en certea que pertany al Diplodocus , encara que són ben coneguts els cràneus d'atres diplodócidos estretament relacionats en Diplodocus, com Galeamopus. Els cràneus dels diplodócidos eren molt menuts en comparació al tamany d'estos animals. Diplodocus tenia menudes dents en forma de "clavilla" que apuntaven cap a avant i solament estaven presents en les seccions anteriors de les mandíbules.[21] La seua caixa craneana era menuda com en atres diplodócidos. El cap dels Diplodocus ha segut àmpliament representada en les fosses nassals en la part superior de la mateixa, per la posició de les obertures nassals en l'àpiç del cràneu. Hi ha hagut especulacions sobre si tal configuració significa que els Diplodocus varen tindre una trompa.[22] Pero un estudi recent[23] va afirmar que no hi ha evidències paleoneuroanatómicas que respalen l'hipòtesis de la trompa. S'ha senyalat que el nervi facial d'animals com el elefant és llarc, ya que inerva una trompa. Les proves sugerixen que el nervi facial és molt menut en els Diplodocus. Estudis de Lawrence Witmer publicats en 2001 varen indicar que, mentres que les obertures nassals estaven dalt en el cap, les actuals fosses nassals carnosas estaven situades molt més avall, en el hocico.[24]

Coa

[editar | editar còdic]
Archiu:Diplodocus Carnegii.jpg
Diplodocus carnegii, part de la colecció del Museu de l'Argent.

Els Diplodocus tenien una coa extremadament llarga, composta de més de 80 vèrtebres cabals,[25] cantitat que pràcticament duplica el número en el que contaven alguns saurópodos primitius, com el Shunosaurus en 43, i que també supera a la que tenien macronarianos contemporàneus, com el Camarasaurus en 53. Existixen especulacions sobre que els diplódocos podrien haver utilisat la seua coa com a defensa[26] o per a fer soroll com un tralla.[27] També podria haver servit com a contrapeso per al coll. La part mija de la coa tenia "dobles voltons", oss cheurones de forma estranya que li donen als Diplodocus el seu nom. Estes varen poder haver servit per a proporcionar respal per a les vèrtebres, o potser per a evitar que els gots sanguíneus s'esclafaren en cas que la pesada coa de l'animal chocara contra la terra o contra algun temerari depredador. Estes "dobles voltons" també apareixen en alguns dinosauris emparentats en els Diplodocus.[28]

Membres

[editar | editar còdic]

Com atres saurópodos, la mà o "peu davanter" del Diplodocus estava altament modificada, en els ossos del dit i de mà disposts en una columna vertical, en una secció de tall en forma de ferradura. El Diplodocus caria de garres a excepció del dit 1 de la mà, que eren inusualment grans comparada a la d'atres saurópodos, aplanada de costat a costat, i separats dels ossos de la mà. La funció d'esta garra inusualment especialisada és desconeguda.[29]

Atres aspectes anatòmics

[editar | editar còdic]

Recents descobriments han demostrat que els Diplodocus i uns atres diplodócidos varen poder haver tingut unes estretes i puntagudes espines de queratina al voltant del esquena, com les d'una iguana, de fins a 18 centímetros d'alt en la seua coa i possiblement a lo llarc de l'esquena i el coll també, com en els hadrosáuridos.[30][31] Esta característica, radicalment diferent de l'image que es tenia d'estos animals, ha segut incorporada en recents reconstrucció, com en la miniserie Walking with Dinosaurs.[32] La descripció original de les espines va informar que els espècimen en la Pedrera Howe prop de Shell, Wyoming estaven associats en restants òsseus d'un diplodócido no descrit "semblat a Diplodocus i Barosaurus.[30] Des de llavors, els espècimen d'esta pedrera han segut referits a Kaatedocus siberi i Barosaurus sp., En lloc de Diplodocus.[33][34]

Coloració i estructura de la pell

[editar | editar còdic]
Archiu:Diplodocus 2025.png
Diplodocus representat en una coloració basada en l'estudi de 2025 a on es varen obtindre melanòcits de diplodócidos

En 2025 es va publicar un estudi que va analisar escamas fosilizadas atribuïdes a un eixemplar jovenil de Diplodocus procedent del jaciment Mother’s Day Quarry (Montana, Estats Units). Per mig de microscopía electrònica d'agranada i mapage elemental, els investigadors varen identificar microestructura riques en carbono interpretades com melanosomas, els orgànuls responsables de contindre melanina en vertebrats moderns. L'anàlisis va revelar la presència de dos tipos distints de melanosomas: un allargat i un atre de forma discoidal. Estes estructures apareixien organisades en agrupacions diferenciades dins de les escamas, lo que sugerix que la pell de l'animal no hauria segut uniformemente coloreada, sino que podria haver mostrat patrons motejats o variacions regionals en el to. Segons la forma i tamany d'estos melanosomas, els autors proponen que la pell presentava tonalitats predominantment obscures, com a marrons o negres. Esta troballa constituïx una de les primeres evidències directes de pigmentació preservada en un saurópodo i amplia el coneiximent sobre la possible diversitat cromàtica de dinosauris tradicionalment representats en colors apagats o uniformes. No obstant, els autors senyalen que les conclusions deuen prendre's en cautela pel número llimitat de mostres disponibles i a les dificultats inherents a l'identificació química precisa en teixits fosilizados.[35]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2012).Consultat el 2 de novembre de 2015.
  2. ↑ Christine C. E. & Peterson, F. (2004). «Reconstruction of the Upper Jurassic Morrison Formation extinct ecosystem—a synthesis.» Sedimentary Geology 167, 309-355.
  3. ↑ Liddell & Scott (1980). Greek-English Lexicon, Abridged Edition, Oxford University Press, Oxford, UK. ISBN 0-19-910207-4.
  4. ↑ Holland, W. J. (1913). To the River Plate and Back. The narrative of a scientific mission to South America, with observations on things seen and suggested. New York & London: G. P. Putnam's Sons.
  5. ↑ 5,0 5,1 Lambert D. (1993)The Ultimate Dinosaur Book ISBN 0-86438-417-3
  6. ↑ 6,0 6,1 «Smackdown: Supersaurus vs. Giraffatitan and Diplodocus» (en inglés). Consultat el 5 de setembre de 2015.
  7. ↑ Upchurch, P., Barrett, P. M., Dodson, P. (2004). «Sauropoda», Weishampel, D. B. Dodson P, Osmólska, H. (ed.). The Dinosauria (2nd Edition), University of Califòrnia Press, pp. 316. ISBN 0-520-24209-2.
  8. ↑ 8,0 8,1 Paul, Gregory S. (2010). Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-13720-9.
  9. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada GSP94
  10. ↑ 10,0 10,1 Foster, J.R. (2003). Paleoecological Analysis of the Vertebrate Fauna of the Morrison Formation (Upper Jurassic), Rocky Mountain Region, U.S.A. New Mexico Museum of Natural History and Science:Albuquerque, New Mexico. Bulletin 23.
  11. ↑ (2004).Historical Biology.16(2-4)
    71–83.doi:10.1080/08912960410001715132.Consultat el 8 de giner de 2008.
  12. ↑ (2001).The Society of Vertebrate Paleontology.21(1)
    51-60.doi:10.1671/0272-4634(2001)021[0051:ANMTCA]2.0.CO;2.Consultat el 5 de setembre de 2015.
  13. ↑ Dodson, P. (1980). “Taphonomy and paleoecology of the dinosaur beds of the Jurassic Morrison Formation”. Paleobiology 6: 208–232.
  14. ↑ Coe, M.J. (1987). Friis, E.M. (ed.). The Origins of Angiosperms and Their Biological Consequences, Cambridge University Press, pp. [https://archive.org/details/originsofangiosp0000unse/page/225 225]–258. ISBN 0-521-32357-6.
  15. ↑ “Rates of Dinosaur Body Mass Evolution Indicate 170 Million Years of Sustained Ecological Innovation on the Avian Stem Lineage” (2014). PLoS Biology 12 (5): i1001853. doi:10.1371/journal.pbio.1001853. PMID 24802911.
  16. ↑ Wedel, M. J. i Cifelli, R. L. «Sauroposeidon: Oklahoma’s Native Giant.» 2005. Oklahoma Geology Notes 65:2.
  17. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gillette1994
  18. ↑ Carpenter, K. (2006). "Biggest of the big: a critical re-evaluation of the mega-sauropod Amphicoelias fragillimus." In Foster, J.R. and Lucas, S.G., eds., 2006, Paleontology and Geology of the Upper Jurassic Morrison Formation. New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin 36: 131–138.
  19. ↑ «The biggest of the big». Skeletaldrawing.com. Consultat el 26 de maig de 2016.
  20. ↑ “Neck posture and feeding habits of two Jurassic sauropod dinosaurs” (1999). Science 284 (5415): 798–800. doi:10.1126/science.284.5415.798. PMID 10221910. Bibcode: 1999Sci...284..798S.
  21. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Upchurch
  22. ↑ Bakker, Robert T. (1986) The Dinosaur Heresies: New Theories Unlocking the Mystery of the Dinosaurs and their Extinction. New York: Morrow.
  23. ↑ Knoll, F., Galton, P. M., López-Antoñanzas, R. (2006). «Paleoneurological evidence against a proboscis in the sauropod dinosaur Diplodocus.» Geobios, 39: 215-221.
  24. ↑ Lawrence M. Witmer et al., «Nostril Position in Dinosaurs and other Vertebrates and its Significance for Nassal Function.» Science 293, 850 (2001).
  25. ↑ Wilson JA (2005). «Overview of Sauropod Phylogeny and Evolution», Rogers, K. A. & Wilson, J. A. (eds) (ed.). The Sauropods: Evolution and Paleobiology, Indiana University Press, p. 15-49. ISBN 0-520-24623-3.
  26. ↑ Holland, W. J.(1915).9
    273-278.
  27. ↑ Myhrvold, N. P. i Currie, P. J.(1997).23
    393-409.
  28. ↑ Benton, Michael J. (2012). Prehistoric Life, Dorling Kindersley, pp. 268–269. ISBN 978-0-7566-9910-9.
  29. ↑ Bonnan, M. F. (2003). «The evolution of manus shape in sauropod dinosaurs: implications for functional morphology, forelimb orientation, and phylogeny.» Journal of Vertebrate Paleontology, 23: 595-613.
  30. ↑ 30,0 30,1 “Discovery of dermal spines reveals a new look for sauropod dinosaurs” (1993). Geology 20: 1068–1070. doi:10.1130/0091-7613(1992)020<1068:dodsra>2.3.co;2.
  31. ↑ Czerkas, S. A. (1994). "The history and interpretation of sauropod skin impressions." In Aspects of Sauropod Paleobiology (M. G. Lockley, V. F. dos Sants, C. A. Meyer, and A. P. Hunt, Eds.), Gaia No. 10. (Lisbon, Portugal).
  32. ↑ Haines, T., James, J. Clave of the Titans [1] archivat en Wayback Machine.. ABC Online.
  33. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada TMB2015
  34. ↑ “The skull and neck of a new flagellicaudatan sauropod from the Morrison Formation and its implication for the evolution and ontogeny of diplodocid dinosaurs” (2012). Journal of Systematic Palaeontology 11 (7). doi:10.1080/14772019.2012.746589.
  35. ↑ «estudie sobre els melanòcits dels diplodócidos».
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diplodocus&oldid=628795»