Extinció massiva del Pérmico-Triásico
La extinció massiva del Pérmico-Triásico (PT), cridada també de manera informal «la gran mortandad»,[1] va ser una extinció massiva ocorreguda fa aproximadament 250 millons d'anys[2] i definix el llímit entre els periodos Pérmico i Triásico. Ha segut la major extinció ocorreguda en la Història de la Terra. En ella varen desaparéixer aproximadament el 81 % de les espècies marines[3][4] i el 70 % de les espècies de vertebrats terrestres.[5] En tan poca biodiversitat resultant, la vida va tardar molt temps en recuperar-se. Numeroses branques evolutives del arbre de la vida varen ser cercenadas, deixant molt pocs representants disponibles per a repoblar el planeta.[4]
Les causes de la hecatombe biològica encara són desconegudes per a la ciència. Competixen vàries hipòtesis: un vulcanisme extrem,[6] un impacte d'un asteroide de gran tamany i la lliberació d'ingents cantitats de gasos d'hivernàcul atrapades en els fondos oceànics en forma d'hidrats de metà. El problema dista molt d'estar resolt, pero, donada la gran resistència de la vida en la Terra, per a que es produïra semblant nivell de destrucció, les espècies varen deure vore's afectades per varis factors al mateix temps. Per això, actualment es creu en la possibilitat d'una confluència de factors que varen convergir en el temps per a produir el que, en gran diferència, va anar l'event d'extinció i destrucció sobre la biosfera més devastador que la Terra haja conegut.
La velocitat de recuperació de l'extinció és discutida. Alguns científics estimen que va tardar 10 millons d'anys (fins al Triásico Mig), degut tant a la gravetat de l'extinció com a que les condicions ombroses varen tornar periòdicament en el transcurs del Triásico Primerenc,[7][8][9] provocant nous episodis d'extinció, com l'extinció del llímit Smithiano-Espático.[10][11] No obstant, estudis realisats en Comtat de Bear Lake, prop de Paris (Idaho),[12] i jaciments propencs en Idaho i Nevada[13] varen mostrar una recuperació relativament ràpida en un ecosistema marí localisat del Triásico Inferior, que va tardar uns 3 millons d'anys en recuperar-se, mentres que en Itàlia es coneix una icnofósil inusualment diversa i complexa menys d'un milló d'anys despuix de l'extinció de finals del Pérmico.[14] Ademés, la complexa biota de Guiyang trobada prop de Guiyang, China, també indica que la vida va prosperar en alguns llocs a penes un milló d'anys despuix de l'extinció massiva.[15][16] Les diferències regionals en el ritme de la recuperació biòtica sugerixen que l'impacte de l'extinció pot haver-se sentit menys severament en unes zones que en unes atres, en un estrés ambiental i una inestabilitat diferencials.[17]
Duració
[editar | editar còdic]Durant molt temps es va pensar que esta extinció massiva va ser un procés gradual que va durar varis millons d'anys,[18] pero nous indicis mostren que l'event va durar menys d'un milló d'anys, entre fa 252,3 i 251,4 millons d'anys (abdós valors en ±300 000 anys), lo que és un temps relativament curt si es té en conte la magnitut de l'escala geològica.[2] En tot lo món els sers vius varen sofrir taxes de reducció de població similars, lo que sembla indicar que es va tractar d'un fenomen global i no local, aixina com repentí, no gradual. Les noves proves obtingudes dels estrats en Groenlàndia mostren traces d'una doble extinció. La primera d'elles, més suau, hauria ocorregut nou millons d'anys abans del final del Pérmico. Esta doble extinció és lo que havia fet pensar que l'extinció massiva havia durat varis millons d'anys.
Causes
[editar | editar còdic]S'han propost moltes hipòtesis sobre les seues causes, incloses el moviment de les plaques de la litosfera, l'impacte d'un objecte extraterrestre, activitat volcànica extrema i, més recentment, un efecte hivernàcul produït per la lliberació d'hidrat de metà congelat del fondo de les mars (hipòtesis del fusil de clatratos).
Vulcanisme
[editar | editar còdic]En Siberia es varen produir erupció massives que varen produir enormes fluix de basalt que durarien mils d'anys. Les escales siberianas, o traps, formen actualment una gran província en Siberia, en la que fa al voltant de 251 a 250 millons d'anys es va produir un dels més grans events volcànics coneguts en els últims 500 millons d'anys de la història geològica de la Terra. Hui en dia, l'àrea coberta per basalt és d'aproximadament 2 millons de km² i s'estima que l'original va ser de 7 millons de km², en un volum original de lava d'1 a 4 millons de km³. Basant-se en la cantitat de lava es calcula que es va lliberar suficient diòxit de carbono per a aumentar la temperatura del planeta en 5 °C, encara que no lo suficient com per a matar al 95 % de les formes de vida.
Un atre efecte del vulcanisme va ser una extensa contaminació dels oceans per l'increment de les concentracions de mercuri, especialment en aigües someras i poc profundes, llocs de gran importància per a l'activitat orgànica.[19]
Lliberació d'hidrats de metà
[editar | editar còdic]
Esta teoria enllaça en l'erupció del fluix de basalt. El calfament produït per les erupció podria aumentar llentament la temperatura de l'oceà fins a descongelar els depòsits d'hidrat de metà que hi ha baix del fondo oceànic prop de les costes. Açò lliberaria a l'atmòsfera suficient metà per a elevar les temperatures en 5 °C adicionals (el metà és un dels gasos d'efecte hivernàcul més potents). Esta hipòtesis ajuda a explicar l'aument dels nivells de carbono-12 a mitat de la capa de transició del Pérmico-Triásico. També ajudaria a explicar per qué les fases un i tres de l'extinció es varen produir en la superfície i la fase dos en els llits marins (el començ d'esta fase va ser immediatament despuix de l'aument dels nivells de C-12).
Lliberació de sulfur d'hidrogen
[editar | editar còdic]Una atra hipòtesis involucra la lliberació de sulfur d'hidrogen en els oceans. Les aigües oceàniques profundes perden periòdicament la totalitat de la seua oxigen dissolt, lo que permet que les bactèries anaerobios (per eixemple, les bactèries verdes del sofre) proliferen i produïxquen sulfur d'hidrogen. Si es produïx una cantitat suficient de sulfur d'hidrogen, est puja a l'atmòsfera. Els nivells de sulfur d'hidrogen, tòxic per a la majoria de sers vius, aumentarien dràsticament en uns pocs centenars d'anys. Els models d'este fenomen indiquen que el gas destruiria l'ozon de l'atmòsfera superior i la radiació ultravioleta mataria a les espècies que hagueren sobrevixcut als gasos tòxics.
Impacte d'un gran asteroide
[editar | editar còdic]En 2006 es va trobar el gran cràter d'un possible impacte d'asteroide en la Terra de Wilkes, en l'Antàrtida. El cràter té un diàmetro d'al voltant de 500 quilómetros i està situat a una profunditat d'1,6 quilómetros baix el gèl de l'Antàrtida. Els científics especulen que este impacte va poder haver causat l'extinció del Pérmico-Triásico. A pesar de la seua edat, només ha pogut determinar-se en l'ampli ranc comprés entre 100 millons i 500 millons d'anys arrere. També s'especula que pot haver contribuït d'alguna manera a la separació d'Austràlia de l'Antàrtida, que en eixe moment formaven part del supercontinente de Gondwana. Els nivells d'iridi i el cuarzo fracturat en capa de transició Pérmico-Triásico diferixen dels de la transició Cretácico-Paleógeno. No es coneix l'impacte que va poder tindre este meteorit, puix els fòssils trobats en Groenlàndia mostren que l'extinció va poder haver segut gradual, en una duració d'al voltant de huitanta mil anys, en tres fases distintes. No obstant, s'especula que l'impacte podria haver provocat una ona de tipo sísmic que a la seua volta va produir la ruptura de la corfa terrestre en el punt opost de la Terra o antípoda. En este punt es trobaven en eixa época les traps siberianas, per lo que la teoria de l'impacte concorda en l'hipòtesis del vulcanisme.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Great Dying - NASA Science». Consultat el 30 d'abril de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 Shen S.-Z. et al.(2011).Science.
- ↑ (2016).113(42)
- E6325–E6334.doi:10.1073/pnas.1613094113.
- ↑ 4,0 4,1 Benton M J(2005).Thames & Hudson.London:
- ↑ Sahney S and Benton M.J(2008).Proceedings of the Royal Society: Biological.275(1636)
- 759–765.doi:10.1098/rspb.2007.1370.
- ↑ Darcy E. Ogdena and Norman H. Sleep(2011).Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.doi:10.1073/pnas.1118675109.
- ↑ “Evidencia de ammonoides i conodontos per a múltiples extincions massives del Triásico Primerenc” . Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units d'Amèrica. 106 (36): 15264-15267. PMID 19721005. Bibcode: 2009PNAS..10615264S.
- ↑ “Severest crisis overlooked-Worst disruption of terrestrial environments postdates the Permian-Triassic mass extinction” . Scientific Reports 6 (1): 28372. PMID 27340926. PMC:4920029. Bibcode: 628372H 2016NatSR.... 628372H.
- ↑ “Fluctuacions del Triásico primerenc en el cicle global del carbono: Noves evidències a partir d'isòtops de carbono pareados en la conca occidental de EEUU” . Global and Planetary Change 154: 10-22. Bibcode: 2017GPC...154...10C.
- ↑ “Quantitative stratigraphic correlation of Tethyan conodonts across the Smithian-Spathian (Early Triassic) extinction event” . Earth-Science Reviews 195: 37–51. doi:. Bibcode: 2019ESRv..195...37C.
- ↑ htm La Terra va tardar dèu millons d'anys en recuperar-se de la major extinció massiva.
- ↑ “Inesperat ecosistema marí del Triásico Primerenc i el sorgiment de la fauna evolutiva moderna” . PMID 28246643. PMC:5310825. Bibcode: 2017SciA....3E2159B.
- ↑ “Conjunts fòssils excepcionals confirmen l'existència de complexos ecosistemes del Triásico Primerenc durant el Espato primerenc” . Scientific Reports 11 (1). ISSN 2045-2322. PMID 34608207. PMC:8490361. Bibcode: 1119657S 2021NatSR.. 1119657S.
- ↑ “sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S003101821100397X Nova evidència de fòssils traça per a una senyal de recuperació primerenca en les seqüeles de l'extinció massiva de finals del Pérmico” (1 Octubre 2011). Paleogeografia, Paleoclimatología, Paleoecología 310 (3-4): 216-226. Bibcode: 2011PPP...310..216H.
- ↑ “La vida marina es va recuperar ràpidament despuix de la 'mare de les extincions massives'” (9 febrer 2023). Nature.
- ↑ “Una lagerstätte fòssil mesozoica de fa 250,8 millons d'anys mostra un ecosistema marí de tipo modern” (2023). Science 379 (6632): 567-572. PMID 36758082.
- ↑ “[https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S003101821730696X L'interacció de la recuperació i les condicions ambientals: Un anàlisis de la vora exterior de la plataforma de l'oest de Norteamérica durant el Triásico primerenc]” (1 giner 2019). Paleogeografia, Paleoclimatología, Paleoecología 513: 52-64. Bibcode: 2019PPP...513...52W.
- ↑ Erwin, D.H(1993).Columbia University Press.New York:
- ↑ Grasby, S. E.; Shen, W.; Yin, R.; Gleason, J. D.; Blum, J. D.; Lepak, R. F.; Hurley, J. P. i Beauchamp, B. (2017) «Isotopic signatures of mercury contamination in latest Permian oceans». Geology, 45: 55–58 doi:10.1130/G38487.1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extinción masiva del Pérmico-Triásico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.