Extinció massiva del Cretácico-Paleógeno
La extinció massiva del Cretácico-Paleógeno (K–Pg)[1] (anteriorment coneguda com Cretácico-Terciario (K–T)[2] va ser una extinció massiva repentina de tres quartes parts de les espècies de plantas i animalés de la Terra,[3][4][5] fa aproximadament 66 millons d'anys.[4] La majoria d'espècies de tetrápodos que pesaren més de 25 kg es varen extinguir, en l'excepció d'algunes espècies ectotérmicas com les tortugues marines i els cocodrils.[6] Va marcar el final del periodo Cretácico i el de l'era Mesozoica, a l'hora que presagiava el començ del Paleógeno, primer periodo de l'era Cenozoica, que continua fins als nostres dies.
En el registre geològic, l'event K–Pg està marcat per una capa prima de sediment cridada llímit K–Pg, que es pot trobar en tot lo món en roques marines i terrestres. L'argila llímit mostra nivells inusualment alts d'iridi metàlic, un element que és més comú en els asteroides que en la corfa terrestre.[7]
Com va ser propost originalment en 1980 per un equip de científics dirigit per Luis Alvarez i el seu fill Walter,[8] ara es pensa generalment que l'extinció K – Pg va ser causada per l'impacte d'un cometa o asteroide massiu, de 10 a 15 km d'ample,[9][10] fa 66 millons d'anys,[4] que va devastar el mig ambient global, principalment a través d'un hivern d'impacte prolongat que va detindre la fotosíntesis en plantes i plàncton.[11][12] L'hipòtesis de l'impacte, també coneguda com l'hipòtesis Álvarez, va ser reforçada pel descobriment a principis de la década de 1990 del cràter Chicxulub, de 180 km, en el golf de Mèxic, en la península de Yucatán,[13] que va proporcionar evidència concloent de que l'argila del llímit K-Pg representava enrunes d'un impacte d'asteroide.[7] El fet de que les extincions ocorregueren simultàneament proporciona una forta evidència de que varen ser causades per l'asteroide.[7] Un proyecte de 2016 de perforació en l'anell de pico de Chicxulub va confirmar que l'anell estava compost per granit expulsats en minuts des de les profunditats de la terra, pero casi no va trobar algeps, la roca del fondo marí habitual en la regió que conté sulfat: l'algeps s'hi hauria vaporizado i dispersat en forma d'aerosol en l'atmòsfera, provocant efectes a llarc determini en el clima i en la cadena alimentària. En octubre de 2019, investigadors varen informar que l'event ràpidament acidificó els oceans, produint un colapse ecològic i, d'esta manera, també va produir efectes duradors en el clima, i en conseqüència va ser una raó clau per a l'extinció massiva a fins del Cretácico.[14][15] En giner de 2020, científics varen informar de noves proves de que l'event d'extinció va ser principalment el resultat del impacte d'un meteorit i no del vulcanisme.[16][17][18]
Atres factors causals o que varen contribuir a l'extinció poden haver segut les erupció volcàniques que varen ocasionar els traps del Decán i atres erupció,[19][20] el canvi climàtic i el canvi del nivell de l'mar.
Una àmplia gama d'espècies varen perir en l'extinció K – Pg, sent les més conegudes els dinosauris no aviars. També va destruir una miríade d'atres organismes terrestres, inclosos alguns mamífers, aus,[21] lagartijas,[22] insectes,[23][24] plantes i tots els pterosaurios.[25] En els oceans, l'extinció K-Pg va acabar en plesiosaurios i mosasaurios i va devastar els peixos teleósteos,[26] tiburonés, moluscs (especialment ammonites, que es varen extinguir) i moltes espècies de plàncton. S'estima que el 75% o més de totes les espècies de la Terra varen desaparéixer.[27] No obstant, l'extinció també va brindar oportunitats evolutives: a raïl d'això, molts grups varen sofrir una notable radiació adaptativa, divergència repentina i prolífica cap a noves formes i espècies dins dels desorganisats i buidats casetes ecològiques. Els mamífers, en particular, es varen convertir en el nou grup dominant i es diversificaron en el Paleógeno,[28] desenrollant noves formes com cavalls, ballenas, rat penats i primats. El grup supervivent de dinosauris eren aus, aus terrestres i aquàtiques que irradiaron a totes les espècies modernes d'aus.[29] Els peixos teleósteos,[30] i potser fardachos[22] també irradiaron.
-
Una roca de Wyoming en una capa intermija d'argila que conté 1000 voltes més iridi que les capes superior i inferior. Fotografia presa en el Museu d'Història Natural de Sant Diego.
-
Capa d'argila del complex Cretácico-Paleógeno (gris) en els túnels de Geulhemmergroeve, prop de Geulhem, Països Baixos. (El dit està per baix del llímit real entre el Cretácico i el Paleógeno)
Causes
[editar | editar còdic]En el pas dels anys s'ha intentat explicar este fenomen en vàries hipòtesis. Degut a que el fenomen va ocórrer fa millons d'anys, és complex saber en exactitut quina va ser lo que va succeir; depén de poder accedir i interpretar els indicis conservats en el registre geològic, per la qual cosa totes les hipòtesis presenten una série de problemes. No obstant, la teoria més acceptada per la comunitat científica a nivell mundial és l'hipòtesis de Álvarez i colaboradors.
Hipòtesis de Álvarez i colaboradors
[editar | editar còdic]AP
En 1980 un grup d'investigadors liderats pel físic Luis Alvarez (Premi Nobel), el seu fill el geólogo Walter Álvarez i atres colaboradors varen descobrir, en les mostres preses per tot lo món de les capes intermiges entre els periodos Cretácico i Terciario de fa 66 millons d'anys, una concentració d'iridi centenars de voltes més alta que lo normal.
Varen plantejar l'aixina cridada «hipòtesis Álvarez» o «hipòtesis d'Álvarez», conforme a la qual l'extinció dels dinosauris i de moltes atres formes de vida hauria segut causada per l'impacte d'un gran meteorit contra la superfície de la Terra fa 66 millons d'anys.
Per a demostrar esta hipòtesis, les investigacions es varen centrar en trobar una capa en la corfa de la Terra en nivells elevats d'iridi. Els nivells de l'iridi són generalment més alts en asteroides i atres objectes extraterrestres. L'evidència de l'iridi va ser descoberta anteriorment a la troballa del cràter de Chicxulub. Actualment esta hipòtesis és la més acceptada encara que també té els seus problemes.
El cràter de Chicxulub
[editar | editar còdic]AP
Durant la década que va seguir a la publicació de l'estudi, l'hipòtesis de l'extinció pel choc d'un asteroide va continuar sent tema de debat entre geólogos i paleontòlecs.
Una de les majors objeccions a esta hipòtesis era que no es coneixia un cràter les dimensions del qual correspongueren al tamany calculat, que deuria tindre entre 150 i 200 km de diàmetro. Si ben no seria impossible que la Terra haguera canviat des de llavors amagant una deformació tal, en 1990 es varen ubicar indicis en Haití d'un tsunami de grans proporcions que va arrastrar residus d'iridi. Buscant estudis geològics realisats des dels anys 1960 en avant es va poder ubicar un cràter en Chicxulub, en la península de Yucatán, en un diàmetro d'uns 180 km.
Per a alguns científics, un problema d'esta teoria és que la llectura dels registres fòssils sugerix que l'extinció massiva de fa 66 millons d'anys va durar prop de dèu millons d'anys, lo que no quadra be en que la seua causa fora l'impacte. Atres autors sostenen que l'extinció va ser molt ràpida per a la major part de les espècies. És evident que gran part d'estes discussions està condicionada per l'escassea de restants fòssils en grups com els dinosauris, si es calcula que la població al moment de la seua extinció va poder ser de 10 000 millons d'estos animals en tot lo món. Fins al moment, l'única zona coneguda rica en restants de dinosauris en continuïtat sedimentaria a través del llímit K/T és la Formació Hell Creek de Norteamérica, a on els especialistes en dinosauris duen décades discutint sobre si la seua extinció va ser catastròfica o es va produir gradualment a lo llarc dels últims 10 millons d'anys del Cretácico.
A pesar de la dificultat de trobar séries riques en fòssils de dinosauris a on s'haja registrat el llímit K/T, una bona aproximació al debat pot realisar-se calculant cóm varia la seua diversitat en el temps. En este sentit, l'equip de D. E. Fastowsky va publicar en 2004, en la prestigiosa revista Geology, un treball a on analisaven estadísticament la base de senyes més completa que existix sobre la diversitat de restants òsseus, ous, coprolitos i chafades de dinosauris trobats en els cinc continents. Dits autors varen concloure que, llunt de descendir, la diversitat de gèneros fòssils relacionats en els dinosauris dins dels últims 18,5 millons d'anys del Cretácico va alcançar un màxim justament durant els dos millons d'anys previs al llímit K/T, contradient l'aparent decliu gradual que alguns autors han defés.
Els foraminíferos planctónicos (organismes unicelulars marins) són un atre grup molt estudiat en relació en les extincions del llímit K/T. Segons els recents resultats científics d'un equip internacional d'investigadors liderats per Gerta Keller (Universitat de Princeton, EE. UU.) i Thierry Adatte (Universitat de Neuchâtel, Suïssa), el cràter és 300 000 anys més antic que la làmina K/T (Cretácico-Terciario). Pel contrari, atres estudis en foraminíferos planctónicos portats a terme per l'equip de Jan Smit (Universitat Lliure de Ámsterdam) o per equip d'micropaleontología de l'Universitat de Saragossa (Espanya), sostenen que l'impacte meteorítico va tindre lloc coincidint en el llímit K/T.[31]
Teoria dels múltiples impactes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Teoria dels múltiples impactes.
La teoria o hipòtesis dels múltiples impactes és un atre dels escenaris plantejats com a possible causa de l'extinció massiva del Cretácico-Terciario. La teoria guarda una semblança a la presentada pels Álvarez, ya que també diu que la causa de l'extinció hauria segut la colisió d'un objecte extraterrestre en la terra, pero planteja dos escenaris. Expon que múltiples meteorits varen colisionar en la terra, o be, que un sol meteorit o asteroide es va fragmentar en vàries parts en entrar en contacte en la terra, sent l'impacte que va causar el cràter de Chicxulub un d'ells. Atres possibles escenaris d'impacte serien el cràter Silverpit i el cràter Shiva, en la formació del qual va poder haver-se produït un ascens del mant terrestre a través de la fractura, explicant l'orige geològic dels traps del Decán. L'impacte podria haver segut semblat a l'ocorregut entre el cometa Shoemaker-Levy 9 en Júpiter.
Els traps del Decán
[editar | editar còdic]La jagantesca activitat volcànica que va produir els traps del Decán, en l'Índia, també ha segut cridada a ser la causa de l'extinció. Hi ha vàries maneres en que estes varen poder haver causat l'extinció, incloent l'expulsió de pols i atres gasos que hagueren disminuït la cantitat de llum que ingressa al planeta, dificultant aixina la fotosíntesis ademés de gelar el planeta; per a després en atres gasos com el CO2 calfar el planeta i causar un efecte hivernàcul.[32]
Originalment es pensava que l'activitat volcànica va escomençar prop de 68 millons d'anys arrere i va durar prop de 2 millons d'anys, encara que estudis més recents afirmen que varen poder haver segut aproximadament 800 000 anys.[33] Anys arrere esta teoria estava associada a una extinció llenta, no obstant, després Luis Álvarez va expondre que els paleontòlecs estaven obviant l'efecte Signor–Lipps. Per a problematizar més esta teoria, la majoria de l'evidència trobada des de la década de 1980 parla d'una extinció més ràpida que coincidix més en l'impacte d'un meteorit.
La disminució del nivell de la mar
[editar | editar còdic]Al final del Cretácico, en el Maastrichtiense, hi ha evidències d'una forta disminució del nivell de la mar, lo que hauria causat una significativa disminució de l'espai de la plataforma continental, hàbitat de gran part de la vida marina, ademés d'atres canvis climàtics com l'aument de la temperatura. No obstant, estudis més recents contradiuen esta teoria emfatisant que no és possible que per sí sola haja conseguit causar una extinció tan significativa.[34]
Múltiples causes
[editar | editar còdic]Archibald i Fastovsky varen propondre, en 2004, un escenari que combina tres causes principals: l'activitat volcànica, la disminució del nivell de la mar i l'impacte d'un objecte contra la terra. En este escenari, les espècies tant marines com a terrestres ya enfrontaven sérios problemes causats pels canvis climàtics i per la pèrdua de l'hàbitat; aixina, en ser els dinosauris els animals més grans, varen anar els primers en ser afectats. Al mateix temps, la pols i gasos producte de l'activitat volcànica varen gelar i varen secar grans àrees del planeta. En mig d'este ambient de tensió i estrés per a la naturalea, va aplegar l'impacte d'un meteorit, lo que va causar el colapse de les espècies que utilisaven la fotosíntesis, que són la base de la cadena alimentícia, per lo que tota la cadena va colapsar. La major diferència entre esta hipòtesis en les atres que tracten solament una causa és que expon que les espècies ya es trobaven lluitant per la seua supervivència abans de l'impacte, lo que va debilitar severament la seua capacitat de reacció i recuperació.[35] Inclús s'ha apuntat a l'aparició dels insectes com una causa més, ya que estos varen produir canvis no solament en l'entorn, sino que també varen contagiar noves malalties que acabarien en la vida dels dinosauris.[36]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L'abreviatura deriva de la yuxtaposició de K, l'abreviatura terme alemà Kreide, abreviatura comuna del Cretácico, i Pg, que és l'abreviatura del Paleógeno.
- ↑ L'antiga designació incloïa el terme Terciario (abreviat com a T), que ara està desaconsellat com una unitat geocronológica formal per la Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy). (2004) A geologic clave scale 2004 (en en), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-78142-8.
- ↑ Bianca Bosker. «The Nastiest Feud in Science» (en en).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Science.339(6120)
- 684–687.doi:10.1126/science.1230492.Consultat el 1 de decembre de 2017.
- ↑ Fortey, Richard (1999). Life: A natural history of the first four billion years of life on Earth, pp. 238–260. ISBN 978-0-375-70261-7.
- ↑ (2000) Primal Forces (en en), Portland, Oregon: Graphic Arts Center Publishing, p. 20. ISBN 9781558685222.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Schulte, Peter et al.'Science.327(5970)
- 1214–1218.doi:10.1126/science.1177265.
- ↑ Victoria Jaggard. «extinguir-els-dinosauris ¿Per qué es varen extinguir els dinosauris?».
- ↑ «Scientists reconstruct ancient impact that dwarfs dinosaur-extinction blast» (en en). Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2017. Consultat el 1 de juliol de 2021.
- ↑ Amos, Jonathan (15 de maig de 2017). «Dinosaur asteroid hit 'worst possible plau'» (en en). Archivat des d'el original, el 18 de març de 2018. Consultat el 1 de juliol de 2021.
- ↑ (1980).Science.208(4448)
- 1095–1108.doi:10.1126/science.208.4448.1095.
- ↑ Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..111(21)
- 7537–41.doi:10.1073/pnas.1319253111.
- ↑ (1991).Geology.19(9)
- 867–871.doi:10.1130/0091-7613(1991)019<0867:ccapct>2.3.co;2.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.116(45)
- 22500–22504.doi:10.1073/pnas.1905989116.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ Science.367(6475)
- 266–272.doi:10.1126/science.aay5055.Consultat el 17 de giner de 2020.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.117(29)
- 17084–17093.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.2006087117.
- ↑ Keller, Gerta (2012). «The Cretaceous–Tertiary mass extinction, Chicxulub impact, and Deccan volcanism. Earth and life», John Talent (ed.). Earth and Life: Global Biodiversity, Extinction Intervals and Biogeographic Perturbations Through Clave, pp. 759–793. ISBN 978-90-481-3427-4.
- ↑ Consultat el 2019-01-30.
- ↑ (2011).Proceedings of the National Academy of Sciences.108(37)
- 15253–15257.doi:10.1073/pnas.1110395108.
- ↑ 22,0 22,1 Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..109(52)
- 21396–401.doi:10.1073/pnas.1211526110.
- ↑ «Preliminary assessment of insect herbivory across the Cretaceous-Tertiary boundary: Major extinction and minimum rebound», The Hell Creek formation and the Cretaceous-Tertiary boundary in the northern Great Plains: An integrated continental record of the end of the Cretaceous, Geological Society of America, pp. 297–327. ISBN 978-0-8137-2361-7.
- ↑ (2013).PLOS ONE.8(10)
- i76683.doi:10.1371/journal.posa.0076683.
- ↑ (2008) Plants and the K–T Boundary, Cambridge, England: Cambridge University Press.
- ↑ Friedman M(2009).Proceedings of the National Academy of Sciences.Washington, DC:106(13)
- 5218–5223.doi:10.1073/pnas.0808468106.
- ↑ Jablonski, D.(1994).Philosophical Transactions of the Royal Society of London B.344(1307)
- 11–17.doi:10.1098/rstb.1994.0045.
- ↑ (1999).Systematic Biology.48(1)
- 107–118.doi:10.1080/106351599260472.
- ↑ (1995).Science.267(5198)
- 637–638.doi:10.1126/science.267.5198.637.
- ↑ Friedman, M.(2010).Proceedings of the Royal Society B.277(1688)
- 1675–1683.doi:10.1098/rspb.2009.2177.
- ↑ Vore part del debat científic generat entorn a este tema en esta pàgina [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Duncan RA, Pyle DG(1988).Nature.333(6176)
- 841–843.doi:10.1038/333841a0.
- ↑ Keller G, Adatte T, Gardin S, Bartolini A, Bajpai S(2008).Earth and Planetary Science Letters.268(3–4)
- 293–311.doi:10.1016/j.epsl.2008.01.015.
- ↑ Marshall CR, Ward PD(1996).Science.274(5291)
- 1360–1363.doi:10.1126/science.274.5291.1360.
- ↑ David, Archibald (2004). «Dinosaur Extinction», Weishampel David B, Dodson Peter, Osmólska Halszka (eds.) (ed.). The Dinosauria, 2nd edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 672–684. ISBN 0-520-24209-2.
- ↑ «[2]». Consultat el 9 de juliol de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extinción masiva del Cretácico-Paleógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.