Cràter complex

Es denomina cràter complex als cràters d'impacte que posseïxen una elevació central. També solen presentar sistemes de fallas i anells concèntrics. La profunditat del cràter sol ser menor que la dels cràters simples i el seu diàmetro major. Les condicions que s'han de donar per a la formació d'un cràter complex depenen de la gravetat i de les característiques de la zona d'impacte: si la gravetat és menor, es necessita un asteroide de major diàmetro per a que es forme un cràter complex; lo mateixa succeïx si el terreny a on es produïx l'impacte és més resistent.

A partir d'un determinat tamany de llindar, que varia en la gravetat planetària, el colapse i la modificació de la cavitat transitòria són molt més extensos, i l'estructura resultant es denomina cràter complex. El colapse de la cavitat transitòria està impulsat per la gravetat, i implica tant l'alçament de la regió central com el colapse cap a l'interior de la vora. L'alçament central no és el resultat d'un rebot elàstic, que és un procés en el que un material en força elàstica intenta tornar a la seua geometria original, sino que l'alçament és un procés en el que un material en poca o cap força intenta tornar a un estat d'equilibri gravitatorio.

Els cràters complexos tenen centres alçats, i solen tindre sols de cràter plans i poc profunts, i parets aterrazadas. En els tamanys més grans, poden aparéixer un o més anells exteriors o interiors, i l'estructura pot ser etiquetada com una conca d'impacte en lloc d'un cràter d'impacte. La morfologia dels cràters complexos en els planetes rocosos sembla seguir una seqüència regular en l'aument de tamany: els cràters complexos menuts en un pico topogràfic central es denominen cràters de pico central, per eixemple Tycho; els cràters de tamany intermig, en els que el pico central se substituïx per un anell de picos, es denominen cràters d'anell de pico, per eixemple Schrödinger; i els cràters més grans contenen múltiples anells topogràfics concèntrics, i es denominen conques d'anells múltiples, per eixemple Orientale. En els cossos gelats, a diferència dels rocosos, apareixen atres formes morfològiques que poden tindre fosses centrals en lloc de picos centrals, i en els tamanys més grans poden contindre molts anells concèntrics (Valhalla en Calisto és l'eixemple tipo d'este últim).

Els cràters complexos es classifiquen en dos grups: cràters de pico central i cràters d'anell de pico. Els cràters en anell de cresta tenen diàmetros més grans que els cràters en cresta central i tenen un anell de massiços elevats que són aproximadament la mitat del diàmetro de vora a vora, en lloc d'una cresta central.