Formació Hell Creek
La Formació Hell Creek (en espanyol "riera del Infern") és una formació geològica sumament estudiada, majoritàriament del Cretácico Superior pero en algunes parts del Paleoceno d'Amèrica del Nort, nomenat per les exposicions de l'àrea de Hell Creek, prop de Jordan, Montana. La formació s'expandix per parts de Montana, Dakota del Nort, Dakota del Sur, i Wyoming.[1] En Montana, la formació superpon a la Formació Fox Hills. El lloc del Monument Nacional Pompeys Pillar presenta una menuda part aïllada de la Formació Hell Creek. En 1966, l'Àrea Fòssil de Hell Creek va ser designat Àrea de Referència Natural Nacional pel Servici de Parcs Nacionals nortamericà.[2]
Es tracta d'una série d'argila, roques carbonáticas, i areniscas d'aigua dolça o salobre depositada durant el Maastrichtiense i el Daniense (respectivament, del final del periodo Cretácico i el principi del Paleógeno) creada per activitat fluvial de canals, deltes i els ocasionals pantans en la costa del Mar Interior Occidental de Laramidia. El clima no era extrem, la presència de crocodilios sugerix un clima subtropical, sense gelades anuals prolongades. El famós horisó Cretácico-Paleógeno ric d'iridi es presenta com una fina llínea discontínua que apareix ocasionalment en Hell Creek, prop de l'horisó es troba la Formació Fort Union que Hell Creek subyacer.
La major colecció d'ossos de Hell Creek existixen en el "Museum of the Rockies", de Bozeman, Montana.[3] Els espècimen exposts formen part del Proyecte Hell Creek, un esforç coordinat en: l'Universitat Estatal de Montana, l'Universitat de Washington,[4] l'Universitat de Califòrnia, Berkeley, l'Universitat de Dakota del Nort, i l'Universitat de Carolina del Nort, que va escomençar en 1998.
Geologia
[editar | editar còdic]
La Formació Hell Creek en Montana superpon a la Formació Fox Hills i subyacer a la Formació Fort Union, l'horisó en la segona es troba prop de l'Extinció massiva del Cretácico-Paleógeno (K-Pg), que definix el fi del Cretácico fa 66 ± 0.07 Ma.[5] S'estima que els 90 metros de profunditat de la formació representen depòsits durant al voltant de 2 millons d'anys.[6] Fauna típica de la formació es presenta fins a un parell de metros baix de l'horisó.[7]
L'horisó K-Pg generalment se situa entre la part superior de Hell Creek and i el membre Ludlow de Fort Union, encara que en algunes parts (com en Dakota del Nort) tel horisó es troba uns 3 metros dins del membre Ludlowen algunes àrees.[7] En algunes regions chicotetes de Montana, Hell Creek conté l'horisó K-Pg, i s'estén llaugerament fins al Paleógeno.[8]
El lloc Tanis en Dakota del Nort conté sugerides proves de l'impacte meteòric de Chicxulub –la mescla caòtica de restants fòssils i les capes de tectitas cristalizadas associades en impressions d'impacte– depositades minuts o hores despuix de l'impacte.[9][10][11]
Ambient Deposicional
[editar | editar còdic]
Es tracta d'una série d'argila, roques carbonáticas, i areniscas d'aigua dolça o salobre depositada durant el Maastrichtiense i el Daniense (respectivament, del final del periodo Cretácico i el principi del Paleógeno) creada per activitat fluvial de canals, deltes i els ocasionals pantans en la costa del Mar Interior Occidental de Laramidia. La Formació Hell Creek, sobre la base de la seua presència en l'àrea de Fort Peck, Montana, s'ha interpretat com una planura aluvial plana, coberta en un bosc en un clima subtropical que recolzava tot tipo de plantes des d'arbres angiosperma a coníferescom el ciprer calp, falagueres i ginkgos. La Formació Hell Creek estava repleta de rieres, en la costa del Mar Interior Occidental de Laramidia. La presència de crocodylios sugerix que no hi havia temporades fredes i abundants precipitacions.
Les Formacions Hell Creek, Llance i Scollard representen diferents seccions de la costa occidental d'una mar poca profunda que separava l'est (Appalachia) i oest (Laramidia) d'Amèrica del Nort. Baixos pantanosos varen ser l'hàbitat de varis animals, incloent dinosauris. Una ampla planicie costera s'estenia cap al oste de la mar cap a les recentment formades Montanyes Rocoses. Esta àrea es veu representada per roques carbonáticas, i areniscas, atribuïdes ambients: de planura aluvial, fluvials, lacustrea, pantans, estuaris i planicies costeres.[12][13][14] Hell Creek és l'ambient prehistòric més estudiat. Es tractava d'un clima subtropical, càlit i humit. Estava ple d'angiosperma, coníferes, palmeres, i falagueres en els pantans; i coníferes, tant arbòrees com a propenques al sol, fresnos, roures i arbustos en els boscs; la majoria d'estes plantes es coneixen de fòssils de fulls, polen i espores. En el noroest de Dakota del Sur, capes negra depositades en un ambient de chapull ric en carbó, i una capa blanca representa arena i fanc que la planura aluvial havia acumulat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Taphonomy and Suggested Structure of the Dinosaurian Assemblage of the Hell Creek Formation (Maastrichtian), Eastern Montana and Western North Dakota” . PALAIOS 13 (1): 41–51. SEPM Society for Sedimentary Geology. doi:. Bibcode: 1998Palai..13...41W.
- ↑ U.S. National Park Service, 1966
- ↑ «Paradise in Hell Creek».
- ↑ Wilson Lab
- ↑ Husson et al., 2011
- ↑ LeCain et al., 2010
- ↑ 7,0 7,1 Pearson et al., 2002
- ↑ Johnson et al., 2002
- ↑ DePalma et al., 2019
- ↑ Broad, 2019
- ↑ Preston, 2019
- ↑ Lofgren, 1997
- ↑ Breithaupt, 1997
- ↑ Eberth, 1997
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Hell Creek» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.