Anar al contingut

Mar interior occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Western Interior Seaway - 95Ma (with ancient continents).svg
Mar interior occidental
Archiu:Cretaceous seaway.png
La Mar Interior Occidental durant la mitat del Cretácico, 100 millons d'anys a. C.
Archiu:BrokenConcretion22.jpg
Concrecions en fòssilés d'amonites del Cretácico Tardà (Formació Pierre Shale, prop de Ekalaka, Montana)

La Mar Interior Occidental, també cridada Mar del Cretácico, Mar de Niobrara i Mar Interior de Nort Amèrica, va anar un enorme mar interior que estava en el continent d'Amèrica del Nort i que ho dividia en dos parts durant tota l'etapa tardana del periodo Cretácico (95 a 66 millons d'anys). Tenia una profunditat de 760 m, un esgambi de 970 km i una llongitut de 3200 km.

Orige i geologia

[editar | editar còdic]

La mar va ser creada quan les plaques del Pacífic i d'Amèrica del Nort varen colisionar, donant lloc a les Montanyes Rocoses en l'oest. En l'alt nivell de la mar en tot lo món durant el Cretácico, les aigües del nort (oceà Àrtic) i les del sur (golf de Mèxic) es varen unir en les terres baixes del continent, formant una mar que va créixer i va decréixer a lo llarc del Cretácico.

La primera fase de la mar va començar en la mitat del Cretácico, quan el nivell de la mar va pujar creant un braç de l'oceà Àrtic que es conectava en l'oest d'Amèrica del Nort, cridada Mar de Mowry, nom donat per la Formació Mowry, una formació de roques riques en matèria orgànica.[1] En el sur, el golf de Mèxic va ser una extensió de la mar de Tetis, que es va unir en la Mar Mowry a finals del Cretácico, per a formar per complet la mar interior de Norteamérica.

En el seu major apogeu, la mar s'estenia des de les Montanyes Rocoses fins als Apalaches en l'est, en uns 1000 km d'esgambi i la seua major profunditat de 800 a 900 metros, poc profunt en térmens de mars, la qual cosa causava un gran impacte en la flora i fauna.

La deposición de carbó sugerix que la mar era càlida i tropical, en abundants algues calcáreas.

S'han trobat restants fòssils d'animals marins del periodo Cretácico en l'interior del continent nortamericà, una de les proves de l'existència d'esta gran mar interior. Entre els fòssils descoberts destaquen sobretot els reptils marins com mosasaurios i plesiosaurios, també grans peixos depredadors com Xiphactinus i taburons jagants com el Cretoxyrhina

Al final del Cretácico, es va alçar una elevació contínua del terreny encollint la mar i retirant totes les seues aigües a llarc determini.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Stanley, Steven M. Health System History. New York: W.H. Freeman and Company, 1999. ISBN 0-7167-2882-6 pp. 487-9