Ammonoidea
_Costidiscus_recticostatus_and_Heteroceras_emericianus_-_Alpes-de-Haute-Provence,_France.jpg)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Els ammonoideos (Ammonoidea), o més coneguts com amonites,[1] són una subclasse de moluscs cefalòpodes extints que varen existir en les mars des del Devónico Mig (fa uns 400 millons d'anys) fins a finals del Cretácico (fa 66 millons d'anys).[2] Gràcies a la seua ràpida evolució i distribució mundial són excelents fòssils guia per a la datació de roques i han possibilitat l'elaboració de successions de biozonas de gran precisió bioestratigráfica.
Anatomia
[editar | editar còdic]Orientació de la closca
[editar | editar còdic]La regió anterior és la que se situa cap a l'obertura de la closca, la regió posterior és la contrària a l'obertura. La regió ventral es considera la part externa dels regressos de espira de la closca, mentres que la regió dorsal és la part interior. La closca d'un amonites adult podia aplegar a ser del tamany de la roda d'un camió.
Parts blanes
[editar | editar còdic]En ser coneguts solament pels seus restants fòssilés, poc se sap de les parts blanes de l'organisme: se supon que eren semblats als actuals nautilos, en una corona de tentàculs en el cap que aguaiten per l'obertura de la closca. El cos bla s'estajava en la cambra d'habitació, la cambra final i de major tamany de la closca.
Parts dures
[editar | editar còdic]Posseïen una closca fina d'aragonito, planiespiralada i en una ornamentació molt marcada, constituïda per costelles ben definides. Dita closca es dividix en dos zones: el "fragmocono", que és la part tabicada de la closca a on s'almagasenen els gasos que controlen la flotació de l'animal; i la "cambra interior", que és a on s'estajaven les parts blanes.
En l'interior de el "fragmocono" es troben els "septos", que tabican esta part de la closca, tenen la seua concavidad dirigida cap a la regió anterior. Els amonites eren puix organismes opistocélicos. Els septos posseïxen un orifici, cridat "gollete sifonal", orientat cap a la regió posterior que permet la comunicació en el restant de septos a través del sifón. L'intersecció dels septos en la paret externa del fragmocono dibuixa en ella la cridada "sutura".
Existixen varis tipos de sutures:
- Ortoceratítica: simple, en una chicoteta inflexió
- Goniatítica: en inflexions més marcades i redonejades.
- Agoniatítica: les inflexions són puntagudes.
- Ceratítica: inflexions en forma de ferradura i crenuladas alternativament.
- Amonítica: les inflexions estan molt retallades i en múltiples subdivisions.
La ventaja directa de la complicació de la sutura està relacionada en l'aument de resistència de la closca. Quant més contacte hi ha entre el tabic i la paret del fragmocono, més resistent serà est.
Esta ventaja no va ser aprofitada pels ammonoideos per a poder descendir a majors profunditats, sino que va vindre acompanyada per una disminució de la gruixa de la closca, perdent aixina pes pero no resistència i guanyant efectivitat natatoria. El que no aparegueren espècies que pogueren baixar a majors profunditats està relacionat en la pressió interna del sifón, ya que era menor que la del decorregut de l'exterior, per lo que este sifón explotaria si profundisaren.
Per a definir la morfologia de la closca devem fixar-nos en la secció de l'espiral, que pot ser lanceolada, semicircular o circular, i en el grau de abrazament de les espiras, que pot ser oxicono, serpenticono o platicono.
Ornamentació
[editar | editar còdic]
Les costelles es troben tant en el fragmocono com en la cambra d'habitació, mentres que solament hi ha sutures en el fragmocono. L'ornamentació pot aplegar a ser molt complexa. Deurien ser estructures que facilitaren el camuflage i donaren resistència a la closca (costelles amples) o be disminuïren el rozament de la closca (costelles fines).
Carena
[editar | editar còdic]És un llauger engrosament de la part ventral. Es tracta d'una estructura que funcionaria a modo de quilla de barco, lo que milloraria la natació.
No tots els amonites posseïxen carena, i quan la tenen es pot donar el cas de que el sifón es trobe o no dins d'ella. Si el sifón passa per la carena, no sol conservar-se en el mòle intern; pero sí es conserva si el sifón no passa per ella. Com el sifón no alcança la cambra d'habitació en cap dels casos, la carena, si existix, s'observarà sempre en la cambra d'habitació.
Estructures peristomales
[editar | editar còdic]Són estructures que voregen l'orifici de la cambra d'habitació. En els nautilos, quan existixen, són molt senzilles; en els ammonoideos en canvi són més complexes.
Possiblement siguen diferenciadores sexuals, sent exclusius dels machos. També actuarien com a protectors de les parts blanes i ajudarien a l'alcanç de l'equilibri hidrostàtic.
Apticus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Apticus.
El apticus o ápticus (aptychus) és una estructura calcificada exclusiva dels amonites. En una funció anàloga al opèrcul dels gasteròpodes, se situava prop de l'obertura de la closca i servia de «porta» o «tapa», protegint les parts blanes de l'individu una volta tancada. Està compost per un parell de peces simètriques de calcita, que tenen l'apariència de les valvas d'un bivalvat, de les que es diferencia perque les estrías de creiximent es troben en la part cóncava. En alguns amonites els apticus es troben dins de les cambres d'habitació, en el cas de la qual es podrien interpretar com a estructures masticadoras d'individus malacófagos (menjadors d'organismes en closca).
Són difícils de trobar al costat de la closca dels amonites al que varen pertànyer degut a que la closca seguiria surant una volta mort l'organisme, mentres que el apticus es desprendria en descompondre's les parts blanes. Per esta raó es classifiquen independentment com parataxones, perque no es pot saber a quin gènero de amonites pertanyen.[3] Alguna cosa més freqüent és la troballa d'eixemplars que el seu apticus ocupava una posició dins de la cambra, com és el cas que s'ilustra en l'image.
Paleoecología
[editar | editar còdic]
Per a estudiar l'ambient que habitaven les diferents espècies de amonites cal estudiar les posicions del centre de gravetat i de flotació de la closca, ya que estos determinen la forma de desplaçament:
- La llongitut de la cambra d'habitació determina la posició del centre de gravetat.
- Estabilitat estàtica: està en relació directa en la distància entre els centres de flotació i gravetat.
- Estabilitat dinàmica: depén de la forma de la cambra d'habitació; bàsicament, de la distància entre l'obertura de la closca (punt d'espente de l'individu) i el centre de flotació.
Gràcies a estes característiques, mesurables en les closques fòssils, es pot determinar si es tractava de bons o mals nadadors, lo que els restringix a un mig marí determinat: els mals nadadors viurien principalment en els fondos marins i prop de la costa, mentres que els bons nadadors viurien en mar oberta.[4]
Classificació
[editar | editar còdic]- Superfamilia Stephanocerataceae
- Superfamilia Spirocerataceae
- Superfamilia Psilocerataceae
- Superfamilia Eoderocerataceae
- Superfamilia Hildocerataceae
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Ammonites» (en en). American Museum of Natural History. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2018.
- ↑ Meléndez, Bermudo (1998). Consell Superior d'Investigacions Científiques - CSIC (ed.). Tractat de paleontologia, CSIC Press, pp. 185. ISBN 9788400077907.
- ↑ «Ammonites del Cretácico Inferior: lo que nos conten les seues closques». Consultat el 30 de giner de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ammonoidea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.