Aragonito
El aragonito o aragonita és una de les formes cristalinas del carbonat de calcio (CaCO3), junt en la calcita i la vaterita. Pot trobar-se en forma d'estalactites, i també en la closca de casi tots els moluscs i en l'esquelet dels coralés. Entre les varietats del aragonito destaca la cridada flos-ferri (flor de ferro), que s'assembla a un bell coral.
El parell aragonito/calcita va ser el primer cas de polimorfisme mineral reconegut. Açò vol dir que abdós tenen idèntica composició química, pero diferent estructura cristalina. En les temperatures i pressions pròximes a les ambientals, el polimorfo estable és la calcita, i és el que deuria formar-se. No obstant, el aragonito és un mineral molt freqüent format en eixes condicions. La raó és que alguns ions, com el magnesi[1] o el sulfat[2] inhibixen la formació de calcita. Per la diferència d'estabilitat, el aragonito és més soluble en aigua (i inestable a temperatura i pressió ambiente) que la calcita. De fet, per a periodos geològics de temps (de 10 millons a 100 millons d'anys), el aragonito tendix a transformar-se en calcita. Esta última propietat pot usar-se per a determinar l'edat de certes formacions rocoses. No obstant, la presència de ions sulfat procedents de l'algeps estabilisa també el aragonito front a esta transformació. [2]
El aragonito també pertany a una série isomorfa, açò és, un grup de minerals que pertanyen a la mateixa classe i presenten la mateixa estructura cristalina, pero la composició de la qual és diferent. El aragonito conté substitucions isomorfas de bari (witherita), plom (cerusita) o estronci (estroncianita). Estos minerals formen el grup del aragonito.[3]
Sobre les aplicacions del aragonito, són molt llimitades, ya que la calcita, en la mateixa composició química, és molt més comuna. El aragonito solament sol usar-se com a pedra ornamental o de coleccionisme.[4]
Cristalografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cristalografia.
El aragonito cristaliza en el sistema ortorrómbico, en la classe bipiramidal ròmbica (2/m 2/m 2/m o mmm).[5] El seu grup espacial és el Pmcn, lo que indica que la celdilla unitat del aragonito és simple o primitiva.
Les dimensions de la celdilla unitat del aragonito són:
a = 4.96Å, b = 7.97Å, c = 5.74Å; Z = 4.
En la naturalea, el aragonito es presenta habitualment com maclas múltiples, que li conferixen aspecte de prisma hexagonal (encara que el aragonito no tinga estructura cristalina hexagonal, per això es diu pseudohexagonal). També es troba com a cristals apuntats, freqüentment maclados també, com a formes hialinas coraloides (flos-ferri), fibroso o fibrosorradiado, estalactítico, oolítico i pisolítico.[4]
.jpg){kind=link}
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]La forma més habitual en la que apareix el aragonito és com maclas en forma prismàtica, individuals o agrupades, en algeps i margas del Triásico continental (Keuper). En Espanya es troben moltes decenes de jaciments, alguns molt importants a escala mundial. En primer lloc cal destacar la localitat tipo del mineral, situada junt a la vora del ric Gall, prop de Molina d'Aragó (Guadalajara),[6] municipi del nom del qual prové la paraula «aragonito». Els eixemplars de millor calitat, presents en els museus de tot lo món, apareixen en varis jaciments de l'entorn de Minglanilla, en este municipi i en el d'Enguídanos. També es troben en atres localitats de Conca, Guadalajara i en la Comunitat Valenciana.[7] Poden trobar-se cristals pseudohexagonales en Itàlia i Sicília, agregats en pinya en Marroc i varietats estalactíticas i coraloideas en Arizona, Chihuahua (Mèxic), França (de color blau), Àustria i Itàlia.
En el fondo de la mar de vàries zones al voltant de les illes de l'archipèlec de les Bahames es troben grans depòsits d'arenes de aragonito de gran purea, que s'extrauen a escala industrial per mig de dragado per a utilisar-les en la construcció i com a font de carbonat de calcio per a modificacions de sols. La seua formació s'ha degut provablement a la precipitació química per canvis en la temperatura de l'aigua, en calfar-se aigües profundes en acostar-se a la superfície.[8]
El aragonito es forma també a partir d'aigües termals o géiserés, aigües filtrades que han entrat en contacte en roques molt calentes situades a gran profunditat i que han tornat a emergir a la superfície. Estes aigües dissolen minerals de les roques al seu pas, entre ells, el calcio. A mida que les aigües termals s'evaporen, el calcio que conté precipita i, quan entra en contacte en l'aire, es combina en l'oxigen i el diòxit de carbono formant els cristals de aragonito.
El aragonito pot trobar-se formant algunes estalactitas en coves. També pot localisar-se en roques metamòrfiques o en roques sedimentarias dels fondos oceànics, aixina com en els esquelets de molts organismes marins vius o fosilizados. Ademés, és comú en zones oxidadas de jaciments metàlics.
En Eslovàquia hi ha una cova sancera formada de aragonito, cridada la cova de aragonito Ochtinská. Esta cova està declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. És igualment destacable sobre les seues formacions excèntriques de aragonito la Cova del Soplao en Cantàbria (Espanya).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Crystal Growth Design.20
- 5006-5017.
- ↑ 2,0 2,1 Earth and Palnetary Science Letters.639
- 118771.
- ↑ «Aragonite Group» (en anglés). mindat.org. Consultat el 9 de maig de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Aragonito». Cristamine, de la UNED. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 9 de maig de 2012.
- ↑ «Aragonite» (en anglés). mindat.org. Consultat el 9 de maig de 2012.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2012). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. V. Carbonat i Nitrat. Borat., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo.. ISBN 978-84-95063-98-4.
- ↑ Bocamina (16), 28-93.
- ↑ «Caribbean Blog International: Aragonite worth billions is being mined in the Bahames ...Sometimes on a clear day you ca't see the bottom». Caribbean Blog International. Consultat el 25 de setembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aragonito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.