Cova del Soplao
La cova del Soplao és una cavitat situada en els municipis d'Herrerías, Valdáliga (pobles de Labarces i Roiz) i Rionansa (poble de Celis), en la serra de Arnero, en Cantàbria (Espanya) a una altitut de 540 m s. n. m. És considerada una cavitat única a nivell mundialcita requerida per la calitat i cantitat de les formacions geològiques (espeleotemas) que alberga en les seues 20 quilómetros de llongitut total, encara que solament 4 estan oberts al públic. En ella es troben formacions poc comunes com helíctitas (estalactites excèntriques que desafien la gravetat) i draperies (llançols o banderes traslúcidas penjant del sostre). Les roques sobre les que es desenrolla el karst que dona lloc a la cova daten del Mesozoico, concretament del periodo Cretácico, fa 240 millons d'anys.
Història
[editar | editar còdic]La cavitat va ser descoberta accidentalment durant les llabors de perforació minera sent aprofitada posteriorment per a l'extracció de minerals (en la visita guiada s'accedix únicament a dos de les huit galeries). Els miners denominaven bufeu-vos a les cavitats càrstiques que tallaven en els seus treballs i que creaven fortes corrents d'aire.[1] Durant la seua explotació, moltes famílies de la zona se sustentaven en els ingressos que obtenien d'eixa activitat minera, compaginada en la ganadera. Despuix de décades d'abandó, l'espeleología, i en concret el «Speleo Club Càntabre», S.C.C., des de l'any 1975,[2] va descobrir el seu autèntic valor geològic.
L'1 de juliol de 2005 el Govern de Cantàbria la va obrir al públic[3] despuix d'acondicionar el seu interior i afores per al turisme. S'aplega a l'entrada de la cova en un tren miner i el recorregut comença en una antiga galeria de la mina.
El lloc està propost com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Global Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya, en la denominació «UR004: Jaciment de Zn-Pb de la Florida i Cova del Soplao» , dins del context geològic «Mineralisacions de Zn-Pb i Fe del Urgoniano de la conca vasc-cantàbrica».[4][1]
Geologia
[editar | editar còdic]La cova es desenrolla en dolomías del Aptiense (Cretácico Inferior), impregnades per mineralisacions de plom-zinc. S'han explorat uns 20 km de passera i corredors, pero el principal és d'uns 2 km de llongitut. La farcidura sedimentario és principalment siliciclástico, en els que apareixen intercalados cossos decimétricos d'òxits negres de manganeso i espeleotemas de carbonat càlcic.[5]
Espècies minerals
[editar | editar còdic]Seguix una llista dels principals minerals trobats en l'explotació minera o en la cova, per orde alfabètic:
- Azabache
- Aragonito
- Calcita
- Dolomita
- Esfalerita
- Galena
- Marcassita
- Pirita
- Zaccagnaita-3R, rar mineral descobert per primera volta en El Soplao.[6]
Estromatolitos d'òxit de manganeso
[editar | editar còdic]En el Soplao s'han descrit per primera volta estromatolitos d'òxits de manganeso formats en l'interior d'una cova. Són estructures minerals bandeadas en forma d'domo d'orige bacterià. En l'anàlisis per microscopi electrònic d'estes estructures s'han observat grans cantitats de fòssils de bactèries. Part del seu interés està en que poden ajudar a interpretar alguns estromatolitos del Precámbrico, que s'haurien format en ambients pobres en oxigen.[5]
L'edat d'estos estromatolitos és d'aproximadament un milló d'anys, establida per datació radiométrica en isótipos d'urani. No obstant els espeleotemas que es troben sobre ells estan datats entre 400 000 i 500 000 anys.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 García Cortés, A.; Águeda Villar, J; Palau Suárez-Valgrande, J. i Salvador González, C. I. (eds.) (2008). Contexts geològics espanyols. Una aproximació al patrimoni geològic espanyol de rellevància internacional, Madrit: Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 235. ISBN 978-84-7840-754-5.
- ↑ Institut d'Estudis Càntabres i del Patrimoni (ed.): «Cantàbria Subterrànea. Catàlec Grans Cavitats.». A.G. Quinzaños, S.L.. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2016. Consultat el 28 d'abril de 2018. «Esta és, per damunt de tot, la cova de el “Speleo”. Ací va consagrar nou anys de la seua vida, realisant més de 40 campaments, entre interiors, exteriors i mixts i involucrant a més de 34 espeleòlecs.»
- ↑ «El Soplao, una Cova Única». Semana Bolística 2005. Consultat el 28 d'abril de 2018.
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Consultat el 23 de novembre de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rossi, C.; Lozano, R. P.; Isanta, N. i Hellstrom, J. (2010) «Manganese stromatolites in caves: El Soplao (Cantàbria, Spain)». Geology, 38(12): 1119-1122 doi:10.1130/G31283.1
- ↑ Lozano, R. P.; Rossi, C.; Iglésia, A. l'i Matesanz, E. (2012) «Zaccagnaite-3R, a new Zn-Al hydrotalcite polytype from El Soplao cave (Cantàbria, Spain)». American Mineralogist, 97: 513-523
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de El Soplao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.