Rionansa
Rionansa és un municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya). El municipi té una superfície de 118,02 km², i en l'any 2022 contava en una població de 1026 habitants, 16 menys que en 2021 (INE).
Està situat en el centre-oest de dita comunitat, en la comarca de Saja-Nansa, a 73 quilómetros de Santander. Per la seua situació, és un important creuament de camins ya que conecta la vall del Nansa (Tudanca, Polaciones), la vall del Saja (Cabuérniga, Els Tojos), la Costa Occidental i Liébana.
Història
[editar | editar còdic]La presència humana en este territori està acreditada des de l'época prehistòrica, com posen en evidència les Cuevas de Chufín, Micolón i Porquerizo, a on s'han trobat restants d'ocupació des del Paleolític.
En l'Alta Edat Mija, alguns llocs com lo que hui és Rioseco, varen créixer i es varen poblar a l'ampar d'institucions eclesiàstiques. Posteriorment, els cinc concejos formaven la vall de Rionansa, que formava part, a la seua volta, de la Merindad de les Astúries de Santillana. Durant l'Antic Règim, Rionansa va pertànyer als señoríos que posseïen en terres càntabres els Marquesos d'Aguilar de Campoo.
En 1822 es va constituir el primer ajuntament constitucional, en partit judicial propi, cridat de Pont Nansa. En 1835 va canviar el nom pel de Rionansa i va passar a pertànyer al partit judicial de Sant Vicente de la Barquera.
Geografia
[editar | editar còdic]Este municipi es troba dins de la vall del riu Nansa, del que pren el seu nom, en la zona occidental de Cantàbria. El territori està propenc als cent vint quilómetros quadrats, pertanyents tot ells a la Reserva Nacional de Caça del Saja.
Espais naturals
[editar | editar còdic]
Rionansa és un municipi de l'interior de Cantàbria, de caràcter rural, montanyós sobretot en la seua part meridional, ocupada per part de la serra de Penya Sagra, la màxima altitut de la qual, El Cornón (2046 m), queda en la divisòria en Cabezón de Liébana i Polaciones.
Està en la vall mija del riu Nansa, contant entre les corrents d'aigua, un dels més importants afluents del mateix: el riu Vendul, que s'unix al Nansa prop de Cosío. El Nansa, el Vendul i la riera Sebrando formen un Lloc d'Importància Comunitària. El riu s'aprofita per a l'obtenció d'energia elèctrica, destacant en este municipi l'embassament de Palombera. També hi ha vedat per a la peixca del salmón i la trucha, en Rozadío.
La major part del territori forma part d'un gran sinclinorio en diversitat de rocas: areniscas del Triásico, calcàreas del Jurásico i areniscas i argilas del Jurásico-Cretácico. Al voltant de Puentenansa existixen paisages càrstics. La calcàrea carbonífera ha creat les formacions que poden vore's en la Cova del Soplao, a on destaca la calitat de les seues excèntriques helicitas; es desenrolla a lo llarc de casi catorze quilómetros, pel subsol del massiç de la Florida, afectant no només a este municipi, sino també als d'Herrerías i Valdáliga.
En ser un municipi que va des dels 200 m s. n. m. en la part septentrional als 2000 de la meridional, se succeïxen diversos pisos. En les terres baixes arcillosas poden vore's plantacions d'eucaliptos. Hi ha encinares prop de Puentenansa i boscs de ribera en alguns trams del riu, en roures i oms (pis colino); a major altitut, en zones com les afores de Sant Sebastià de Garabandal pot vore's flora pertanyent el pis montano: roures i hages. Finalment, el Flora de Cantàbria#Pis subalpino es troba en la zona de la Serra de Penya Sagra, en xares i pasturages. En estos monts de Rionansa, que formen part de la Reserva nacional de Caça del Saja, poden trobar-se espècies com el javalí, el rabosot o la llúdria. En les parts altes de Penya Sagra poden vore's isarts i, ocasionalment, orsos pardos. Esta serra està declarada ZEPA, vivint en ella espècies com l'àguila real i el buitre leonado.
La seua ubicació com a creuament de camins i la conservació de gran part de la naturalea autòctona permet la pràctica del montanyisme, en rutes cap a Penya Sagra o el Camí El Potro.
Comunicacions
[editar | editar còdic]Este municipi es troba en un centre de camins pel que es conecta, de nort a sur, la costa occidental en l'interior de la vall, cap a Tudanca i Polaciones. D'est a oest, enllaça la vall de Cabuérniga en el de Liébana a través de Lamasón i Peñarrubia.
Economia
[editar | editar còdic]La major part de la població econòmicament activa es dedica al sector terciario (aproximadament, un 44%), persistint activitats tradicionals com la ganaderia. El sector primari ocupa al 21 % de la població activa. Dins d'este sector terciario cal citar les ocupacions generades pel turisme, tant el de tipo religiós entorn a Sant Sebastià de Garabandal com el natural cap a la Cova del Soplao. Ademés, cal mencionar les ocupacions de la central elèctrica Bots del Nansa.
Demografia
[editar | editar còdic]Rionansa conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Com en la major part dels municipis rurals de l'interior de Cantàbria, Rionansa sofrix una constant pèrdua de població i envelliment de la mateixa.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]José Miguel Gómez Gómez (PP) és l'actual alcalde del municipi.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic].jpg)
Del seu patrimoni, destaquen quatre Bens d'Interés Cultural:
- Torre de Rubín de Celis en Obés, en categoria de Monument, torre medieval que data de el XIV i es troba actualment finalisant sus labores de remodelació
- Cova de Micolón] Riclones, en categoria de zona arqueològica
- Cova del Porquerizo en Celis, zona arqueològica
- Cova de Chufín, en Riclones, zona arqueològica
En les tres coves s'han trobat pintures rupestres. Forma part del Lloc Patrimoni de la Humanitat cridat Cova de Altamira i art rupestre del nort d'Espanya.
Hi ha, ademés, atres immobles destacats:
- Pont de la Herrería, en Celis: Be d'Interés Local des de 2004
- Casona de el XVIII, en Cosío, Ben Inventariat
- Casa blasonada dels Cosío, en Cosío, Ben Inventariat
Un dels centres d'atracció turística és la cova d'El Soplao, situada en les proximitats de Celis i oberta al públic. Dita cova ha segut estudiada per numerosos experts de tot lo món que varen quedar sorpresos en les formacions excèntriques que té, fenomen infreqüent en geologia.
Festes
[editar | editar còdic]Les festes locals de les diverses localitats d'este municipi són:
- 13 de juny, Sant Antonio, en Riclones
- 24 de juny, Sant Joan, en Celucos
- 29 de juny, Sant Pedro, en Celis
- 16 de juliol, La nostra Senyora del Carmen, en Arenes i Cosío
- 18 de juliol, Sant Sebastià, en Sant Sebastià de Garabandal
- 25 i 26 de juliol, Santiago i Santa Ana, en Rozadío
- 15 d'agost, La nostra Senyora de Pla, en Obés i La nostra Senyora, en Rioseco
- 16 d'agost, Sant Roque en Celis
- 8 de setembre, Verge de la Salut, en Cosío i Puentenansa
- 29 de setembre, Sant Miguel Arcàngel, en Puentenansa
- 27 de novembre, Sant Facundo, en Obés
Se celebren firas de ganado en Puentenansa: el segon dissabte de març, a finals de setembre i el tercer dissabte de decembre.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- José Manuel González de Cossío, I comte de la Torre de Cossío, senyor de la Torre de Cossío en Rionansa
- Toribio Cossío Gutiérrez de la Campa Serdio i Cossío, militar naixcut en Cabrojo, a cavall entre el XVII i el XVIII, que va ser governador i general de les províncies de Guatemala
- José Gallego Conca, pintor naixcut en Cosío en 1953
- Miguel García Alonso, jugador de birles naixcut en Puentenansa en 1946
- Telesforo García Regirada, empresari naixcut en Cabrojo en 1844 i fallit en 1918
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rionansa.- Ajuntament de Rionansa
- Rionansa, en Cantàbria 102 municipis
- En Saja-Nansa en ret
- Cantàbria Infinita
- Torre de Rubin de Celis [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rionansa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.