Anar al contingut

Global Geosites d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Barranco de la Hoz.jpg
Barranc de la Hoz (Rillo de Gall, Guadalajara), en el geosite MZ003: «El Pérmico i el Triásico del Señorío de Molina» (context geològic «El rifting de Pangea i les successions mesozoicas de les Cordilleres Bètica i Ibèrica»).[1]

Els Global Geosites d'Espanya són els llocs espanyols d'interés geològic internacional proposts com a candidats a representar el patrimoni geològic de la Terra.[2] Estan seleccionats seguint els criteris del Proyecte Global Geosites, coordinat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques i la Unesco per a la protecció del patrimoni geològic internacional.[3] L'interés de cada lloc pot estar relacionat en aspectes tectónicos, paleontológicos, estratigráficos, metalogénicos, petrológicos, geoquímicos o geomorfològics. L'inventari, a càrrec del Institut Geològic i Miner d'Espanya en colaboració en la Societat Geològica d'Espanya, consta de 144 llocs de rellevància internacional, agrupats en 21 contexts geològics.[4][1][5]

Contexts geològics

[editar | editar còdic]
Archiu:Cuevadelsoplao2. CAPS 1
Cova d'El Soplao (Herrerías, Cantàbria), en el geosite UR004: «Jaciment de Zn-Pb de la Florida i Cova del Soplao» (context geològic «Mineralisacions de Zn-Pb i Fe del Urgoniano de la Conca Vasc-Cantàbrica»).[1]

Els geosites s'agrupen en vintiun contexts geològics:[5]

  1. El orógeno varisco ibèric
  2. Les successions estratigráficas del Paleozoico inferior i mig
  3. El Carbonífero de la Zona Cantàbrica
  4. La faixa pirítica ibèrica
  5. Mineralisacions de mercuri en la regió d'Almadén
  6. El rifting de Pangea i les successions mesozoicas de les cordilleres Bètica i Ibèrica
  7. Mineralisacions de plomzinc i ferro del Urgoniano de la conca vasc‐cantàbrica
  8. Fòssilés i icnofósilés del Mesozoico continental
  9. El Llímit Cretácico–Paleógeno (K/Pg)
  10. Les conques sinorogénicas surpirenaicas
  11. Les unitats olistostrómicas del antepaís bètic
  12. L'extensió miocena en el domini de Alborán
  13. Vulcanisme neógeno i cuaternario de la península ibèrica
  14. Edificis i morfologia volcàniques de les illes Canàries
  15. Episodis evaporíticos messinienses
  16. Les conques cenozoicas continentals i els jaciments associats de l'Alce espanyol
  17. Jaciments de vertebrats del Plioceno i Pleistoceno espanyol
  18. Ret fluvial, rañas i relleus apalachianos del Massiç Ibèric
  19. Costes de la península ibèrica
  20. Sistemes càrstics en carbonat i evaporitas de la península ibèrica i Balears
  1. Complexos ofiolíticos de la península ibèrica

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Homo heidelbergensis-Cranium -5.jpg
Cràneu número 5 del Alvenc dels Ossos, (Ibeas de Juarros, Burgos), ubicada en el geosite VP006: «Atapuerca» (context geològic «Jaciments de vertebrats del Plioceno-Pleistoceno espanyol»).[1]

L'Institut Geològic i Miner d'Espanya va començar en 1999 l'encàrrec de realisar l'inventari dels Global Geosites espanyols, per a lo que va formar un equip multidisciplinar i va recórrer a la consulta de 55 institucions espanyoles, que incloïen tots els departaments de geologia o mineria de les universitats espanyoles, aixina com a tots els centres d'investigació i societats científiques relacionades en les ciències de la Terra. D'estes consultes va sorgir el marc dels contexts geològics de rellevància internacional representats en Espanya.[2]

Entre 2001 i 2007, un equip de 44 especialistes procedents de distintes institucions va seleccionar i va descriure els 144 llocs que millor representaven aquells contexts.[2]

La Comissió de Patrimoni Geològic de la Societat Geològica d'Espanya i el Ilustre Colege Oficial de Geólogos d'Espanya varen usar la llista dels llavors 20 contexts geològics del proyecte Global Geosites d'Espanya per a les seues alegacions i esmenes a la Llei 42/2007 de «Patrimoni Natural i de la Biodiversitat», en la que per primera volta es contempla la protecció de la geodiversidad en Espanya.[2] La llesta figura com a anex VIII-2 de la citada Llei.[6]

En decembre de 2013, despuix de tindre en conte les alegacions presentades, es va fixar definitivament la llista de contexts geològics als veintiuno exposts més dalt.[5]

Les últimes fase del Proyecte requerix la colaboració dels grups de treball de distints països de l'entorn per a la comparació entre sí dels llocs seleccionats en la fase actual.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic (Geosites) espanyols». Consultat el 22 de novembre de 2014. [Este archiu no arreplega la llista definitiva de contexts geològics del 2013 i les seues noves denominacions]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Carcavilla, L.; García-Cortés, A. i Díaz-Martínez, E. (2008). The spanish global geosites project and its influence on recent legislation for the conservation of natural heritage. International Geological Congress. Oslo 2008.
  3. Geoheritage Task Group (2013) Geosites Proyect [1] archivat en Wayback Machine.. Unió Internacional de Ciències Geològiques.
  4. 4,0 4,1 Institut Geològic d'Espanya Proyecte Global Geosites.
  5. 5,0 5,1 5,2 Institut Geològic i Miner d'Espanya (2013). Resolució sobre les propostes de nous contexts geològics espanyols de rellevància internacional. Ministeri d'Economia i Competitivitat.
  6. B. O. E. (2007) «LEY 42/2007, de 13 de decembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat». B.O.E., 299:51275