Anar al contingut

Faixa pirítica ibèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MinaLousal3. CAPS 0
Mina de Lousal (Portugal).
Vista de les antigues instalacions de Riu Tinto-Estació, en la conca minera de Riotinto-Nerva, Huelva (Espanya).

La Faixa pirítica ibèrica (en portugués: Faixa Piritosa Ibèrica), també coneguda com a Domini central del la Zona Sudportuguesa, és la denominació en la que es coneix a una vasta concentració de sulfur massius que s'estén a lo llarc de gran part del sur de la península ibèrica. Té al voltant de 250 km de llarc i de 30 a 50 km d'ample, comprenent des de la zona d'Alcàsser do Ix (Portugal), passant per tot el nort de la província d'Huelva fins a la província de Sevilla (Espanya).

Fa 350 millons d'anys l'activitat volcànica que va tindre lloc en esta regió va donar lloc a huit depòsits jagants de sulfurs massius polimetálicos associats als flancs de cons volcànics en forma de pirita, i també de calcopirita, blenda, galena i cassiterita.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Des de el VIII es varen produir en eixa zona extracció mineres pero varen anar els romans els que varen escomençar a explotar en major intensitat les seues mines.

Les mines de São Dumenges i Mines de Riotinto varen supondre una de les base de l'economia en la zona. Si be en l'Edat Mija es produïx un decliu en la Revolució Industrial va tornar a intensificar-se, sobretot a partir de finals de el XIX quan decenes de mines exploten principalment la pirita i la calcopirita.

Moltes empreses, com la Rio Tinto Company Limited o la Tharsis Sulphur and Copper Company Limited, es convertirien gràcies a la faixa en algunes de les majors empreses d'Europa. L'extracció de sofre va seguir sent molt important fins als anys 1950 per la seua aplicació en l'indústria química (fabricació d'àcit sulfúric).

Reserves de metals

[editar | editar còdic]

La Faixa pirítica ibèrica ha albergat la major cantitat de reserves de metals no ferricos del Món. Des de fa 5000 anys han segut explotades prop de 2000 millons de tonellades de mineral i encara queden més de 400 millons per explotar. Destaca Riotinto, que ha albergat una de les majors reserves de metals no fèrrics del món. Ha contingut uns 600 millons de sulfur massius i 2000 millons de stockwork, en total, 42 millons de tonellades de metals: 9 millons de tonellades de coure, 15 millons de tonellades de zinc i 18 millons de tonellades de plom, ademés de 1037 millons d'onces d'argent i 11 millons d'onces d'or.[1] La seua viabilitat econòmica depén de l'extracció de coure, zinc, plom i, en alguns casos, de metals preciosos com or i argent.

Explotacions o enclavaments miners

[editar | editar còdic]

Portugal

[editar | editar còdic]
Mina de São Dumenges.
Mina Districte Tipo Situació Notes
Aljustrel Beja Subterrànea Inactiva
Canal-Caveira Setúbal Subterrànea Abandonada
Lousal Setúbal Subterrànea i cel obert Operativa
Neves-Corvo Beja Subterrànea Operativa En explotació per Lundin Mining.
São Dumenges Beja Subterrànea i cel obert Abandonada
Mina de les Creus.
Vista aérea de les explotacions en la conca minera de Riotinto-Nerva.
Archiu:Minas de San Telmo CAPS 3 .jpg
Mines de Sant Telmo.
Mina Província Tipo Situació Notes
Aigües Teñir Huelva Subterrànea Operativa En explotació per Matsa.
Aznalcóllar Sevilla Subterrànea i cel obert Abandonada
Caps de la Pastura Huelva Subterrànea Abandonada
Castell de les Guardes Sevilla Subterrànea Abandonada
Concepció Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada
Confesionarios Huelva Cel obert Abandonada
Cova de la Mora Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada
El Buitrón Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada
La Joya Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada
L'Albarzer Huelva Subterrànea i cel obert Inactiva En estudi la seua reobertura.
Les Creus Sevilla Subterrànea i cel obert Operativa En explotació per First Quàntum Minerals.
Les Herrerías Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada
Lagunazo Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada
Lomero-Poyatos Huelva Subterrànea Abandonada En estudi la seua reobertura.
Penya del Ferro Huelva Subterrànea i cel obert Inactiva
Perrunal Huelva Subterrànea Abandonada
Poderosa Huelva Subterrànea Abandonada
Riotinto Huelva Subterrànea i cel obert Operativa En explotació per Atalaya Riotinto Minera.
San Miguel Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada
Sant Telmo Huelva Subterrànea i cel obert Inactiva En estudi la seua reobertura.
Sotiel Coronada Huelva Subterrànea i cel obert Operativa En explotació per Matsa.
Tharsis Huelva Subterrànea i cel obert Inactiva En estudi la seua reobertura.
Tinto-Santa Rosa Huelva Subterrànea i cel obert Abandonada


Referències

[editar | editar còdic]