Faixa pirítica ibèrica

La Faixa pirítica ibèrica (en portugués: Faixa Piritosa Ibèrica), també coneguda com a Domini central del la Zona Sudportuguesa, és la denominació en la que es coneix a una vasta concentració de sulfur massius que s'estén a lo llarc de gran part del sur de la península ibèrica. Té al voltant de 250 km de llarc i de 30 a 50 km d'ample, comprenent des de la zona d'Alcàsser do Ix (Portugal), passant per tot el nort de la província d'Huelva fins a la província de Sevilla (Espanya).
Fa 350 millons d'anys l'activitat volcànica que va tindre lloc en esta regió va donar lloc a huit depòsits jagants de sulfurs massius polimetálicos associats als flancs de cons volcànics en forma de pirita, i també de calcopirita, blenda, galena i cassiterita.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Des de el VIII es varen produir en eixa zona extracció mineres pero varen anar els romans els que varen escomençar a explotar en major intensitat les seues mines.
Mineria
[editar | editar còdic]Les mines de São Dumenges i Mines de Riotinto varen supondre una de les base de l'economia en la zona. Si be en l'Edat Mija es produïx un decliu en la Revolució Industrial va tornar a intensificar-se, sobretot a partir de finals de el XIX quan decenes de mines exploten principalment la pirita i la calcopirita.
Moltes empreses, com la Rio Tinto Company Limited o la Tharsis Sulphur and Copper Company Limited, es convertirien gràcies a la faixa en algunes de les majors empreses d'Europa. L'extracció de sofre va seguir sent molt important fins als anys 1950 per la seua aplicació en l'indústria química (fabricació d'àcit sulfúric).
Reserves de metals
[editar | editar còdic]La Faixa pirítica ibèrica ha albergat la major cantitat de reserves de metals no ferricos del Món. Des de fa 5000 anys han segut explotades prop de 2000 millons de tonellades de mineral i encara queden més de 400 millons per explotar. Destaca Riotinto, que ha albergat una de les majors reserves de metals no fèrrics del món. Ha contingut uns 600 millons de sulfur massius i 2000 millons de stockwork, en total, 42 millons de tonellades de metals: 9 millons de tonellades de coure, 15 millons de tonellades de zinc i 18 millons de tonellades de plom, ademés de 1037 millons d'onces d'argent i 11 millons d'onces d'or.[1] La seua viabilitat econòmica depén de l'extracció de coure, zinc, plom i, en alguns casos, de metals preciosos com or i argent.
Explotacions o enclavaments miners
[editar | editar còdic]Portugal
[editar | editar còdic]
| Mina | Districte | Tipo | Situació | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Aljustrel | Beja | Subterrànea | Inactiva | |
| Canal-Caveira | Setúbal | Subterrànea | Abandonada | |
| Lousal | Setúbal | Subterrànea i cel obert | Operativa | |
| Neves-Corvo | Beja | Subterrànea | Operativa | En explotació per Lundin Mining. |
| São Dumenges | Beja | Subterrànea i cel obert | Abandonada |
Espanya
[editar | editar còdic]

| Mina | Província | Tipo | Situació | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Aigües Teñir | Huelva | Subterrànea | Operativa | En explotació per Matsa. |
| Aznalcóllar | Sevilla | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| Caps de la Pastura | Huelva | Subterrànea | Abandonada | |
| Castell de les Guardes | Sevilla | Subterrànea | Abandonada | |
| Concepció | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| Confesionarios | Huelva | Cel obert | Abandonada | |
| Cova de la Mora | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| El Buitrón | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| La Joya | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| L'Albarzer | Huelva | Subterrànea i cel obert | Inactiva | En estudi la seua reobertura. |
| Les Creus | Sevilla | Subterrànea i cel obert | Operativa | En explotació per First Quàntum Minerals. |
| Les Herrerías | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| Lagunazo | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| Lomero-Poyatos | Huelva | Subterrànea | Abandonada | En estudi la seua reobertura. |
| Penya del Ferro | Huelva | Subterrànea i cel obert | Inactiva | |
| Perrunal | Huelva | Subterrànea | Abandonada | |
| Poderosa | Huelva | Subterrànea | Abandonada | |
| Riotinto | Huelva | Subterrànea i cel obert | Operativa | En explotació per Atalaya Riotinto Minera. |
| San Miguel | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada | |
| Sant Telmo | Huelva | Subterrànea i cel obert | Inactiva | En estudi la seua reobertura. |
| Sotiel Coronada | Huelva | Subterrànea i cel obert | Operativa | En explotació per Matsa. |
| Tharsis | Huelva | Subterrànea i cel obert | Inactiva | En estudi la seua reobertura. |
| Tinto-Santa Rosa | Huelva | Subterrànea i cel obert | Abandonada |
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Faja pirítica ibérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.