Mina de l'Albarzer
La mina de l'Albarzer, també coneguda com a Siges de Calañas,[1] és un jaciment miner situat en el municipi espanyol de L'Albarzer-Perrunal, en la província de Huelva, que a la seua volta forma part de la conca minera de Tharsis-L'Albarzer. Explotats els seus criaderos ya des de l'Antiguetat, les activitats mineres alcançarien la seua cénit entre els sigles XIX i XX baix la gestió de la Tharsis Sulphur and Copper Company Ltd.
Antigament el jaciment miner es trobava situada dins del terme municipal de Calañas; des de 2018 es troba en el municipi de L'Albarzer-Perrunal. En l'actualitat les explotacions es troben inactives.
Història
[editar | editar còdic]Edat Antiga
[editar | editar còdic]Tradicionalment el jaciment miner de l'Albarzer ha ostentat la consideració de ser un dels més antics del món,[2] de forma similar a atres núcleus propencs de la faixa pirítica. Hi ha evidències materials de que L'Albarzer ya va ser explotada en l'Antiguetat pels tartesios i els romans[3] a través d'exploracions subterrànees i pocillos. Les principals llabors romanes es varen realisar en l'àrea que es coneix com Cabezo de les Siges, a on s'ha contabilisat l'existència de fins a 800 pous bessons[4] i de numeroses galeries interiors. Descolla en este sentit la denominada galeria de «La Algaida», que va aplegar a alcançar una llongitut d'uns 1800 metros i que es trobava comunicada en la superfície a través de 72 pous.[5] Els estudis contemporàneus que s'han realisat en els escoriales romans de l'Albarzer indiquen que l'argent va ser el metal de major producció durant esta etapa.[6] En posterioritat els jaciments varen permanéixer inactius durant sigles.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]A mitan del sigle XIX es va reiniciar l'activitat de la mina. En 1853 l'ingenier francés Ernest Deligny va visitar la zona i, despuix d'obtindre autorisació de l'Estat, va posar en marcha diverses explotacions mineres.[7] Originalment les llabors d'extracció es varen centrar en la zona ponent de l'Albarzer i varen ser realisades per mineria subterrànea, a través de cambres i galeries.[8] A finals de la década de 1860 la Tharsis Sulphur and Copper Company Limited, una empresa de capital britànic, es va fer en el control de la mina de l'Albarzer. Baixe esta empresa es donaria començ a una explotació sistemàtica dels jaciments, alçant-se instalacions industrials i una ret férrea. A partir de 1886 es va posar en marcha l'extracció a cel obert, mentres simultàneament continuaven les llabors d'extracció subterrànea.[9] La companyia «Tharsis» va inaugurar en 1888 un ramal que enllaçava la mina en el ferrocarril Tharsis-Riu Odiel, el qual permetia traslladar els minerals fins a l'mar.[10][11]
A escassa distància de les explotacions es va alçar un poblat, denominat L'Albarzer, en l'objectiu d'acollir en el seu sen als treballadors de la mina i les seues famílies. En 1887 companyia de Tharsis va construir l'embassament de Port León per a dotar a les explotacions d'una reserva estable d'aigua dolça. En 1891 es varen construir uns canaleos destinats a l'obtenció de coure per via humida.[12]
A partir de 1972 es va iniciar el decliu de l'activitat en L'Albarzer.[9] Entorn al periodo 1978-1979 el complex miner va passar a mans de la Companyia Espanyola de Mines de Tharsis, que va desenrollar la seua principal activitat entorn al Pou Algaida. La crisis que llavors vivia el sector va acabar contribuint a que en 1991 es produïra el tancament de la mina. Fins a 1995 es varen realisar llabors de desaiguador i manteniment en les explotacions. El 16 de giner de 1996 es va produir la clausura de la mina, despuix de la qual cosa els treballadors varen ser traslladats a Tharsis.[13] Des de llavors el complex miner va quedar abandonat. En l'actualitat la titularitat de l'Albarzer està en mans de la societat Nova Tharsis i s'estudia la possibilitat d'una possible reobertura de la seua explotació.
Patrimoni miner-industrial
[editar | editar còdic]Des de l'últim terç del sigle XIX es va ser articulant en L'Albarzer un important complex miner-industrial. Per a l'explotació subterrànea es varen alçar varis pous per la zona, entre els quals descollen el n.º 4 i el n.º 5 (pou Algaida). De forma paralela, es va realisar una explotació a cel obert a través de la cridada talla de les Siges. Per a donar soport a les llabors mineres es varen alçar un gran número d'instalacions: malacates, cargaderos de mineral, cases de màquines, polvorins, etc. Aixina mateix, es varen habilitar uns «canaleos» per a les llabors hidrometalúrgicas i un embassament per a acollir les aigües àcides. Totes estes instalacions estaven conectades entre sí per una ret de vies i ramals, alçant-se també una estació de ferrocarril per a la gestió del tràfic. Despuix de la cessació d'activitat, en 1991, el patrimoni miner-industrial ha vingut sofrint una important deterioració i espoli, si be es conserven certs elements.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pau Sánchez, 2014, p. 160.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 356.
- ↑ Pérez Macías y Prim Domínguez, 2007, p. 45.
- ↑ García Romero, 2002, p. 266.
- ↑ Pérez Macías, 1998, p. 62.
- ↑ Gran Gil, 2016, p. 30.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, pp. 23-24.
- ↑ López Pamo, 2009, pp. 12-13.
- ↑ 9,0 9,1 López Pamo, 2009, p. 13.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 417.
- ↑ Comín, 1998, p. 274.
- ↑ Gil Ortega, 2019, p. 23.
- ↑ Gil Ortega, 2019, p. 24.
- ↑ Romero Macías, Aguilera y Pérez López, 2010, p. 29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de La Zarza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.