Mina de la Joya
La mina de la Joya és un jaciment miner espanyol situat dins del terme municipal d'El Cerro de Andévalo, en la província de Huelva. L'explotació ha estat activa en vàries ocasions durant l'Antiguetat i l'Edat Contemporànea, si be a dia de hui el jaciment es troba inactiu. Com a resultat dels treballs miners en l'actualitat existix una «curta» de 250 metros de llarc i 80 metros d'ample,[1] parcialment inundada.
Història
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en atres jaciments de la Faixa pirítica ibèrica, hi ha constància de que en época romana es varen realisar llabors mineres en La Joya. Els estudis contemporàneus dels escoriales romans de la zona han indicat que l'argent va ser el metal de major producció durant este periodo.[2]
Durant la segona mitat del sigle XIX el jaciment es va reactivar novament de la mà del capital britànic. En 1879 la Blade Metal Chemical Company es va fer en el control de la mina, iniciant l'explotació de les seues dos masses minerals ―Ponent i Llevant―. Entorn a 1895 es varen paralisar els treballs per la baixa llei del coure. Per a llavors s'havien extret 400.000 tonellades de mineral.[3] Al començament del sigle XX la mina va ser adquirida per la societat Fills de Vázquez López, posant-se de nou en funcionament. Es va posar en marcha la seua explotació a través del sistema de «curtes», a cel obert, mentres que en el fondo de les curtes es realisaven llabors de contramina interior. En 1924 va cessar l'activitat en La Joya per la crisis que vivia el sector.[4]
Les instalacions mineres varen aplegar a estar enllaçades en la llínea Zafra-Huelva a través d'un ramal de 14 quilómetros de llongitut,[5][6] permetent de donar eixida als minerals extrets fins al port de Huelva. El traçat era de via estreta i va estar en servici durant el periodo 1908-1924. En la década de 1950 es va reactivar novament el jaciment, realisant-se l'explotació per mig de mineria interior.[4] Les activitats varen cessar en 1978.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ López Pamo, 2009, p. 19.
- ↑ Gran Gil, 2016, p. 30.
- ↑ Romero, Manzano y Codonyer, 2006, p. 331.
- ↑ 4,0 4,1 López Pamo, 2009, p. 12.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 439.
- ↑ Romero, Manzano y Codonyer, 2006, pp. 331-332.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de La Joya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.