Mina de Penya del Ferro
La mina de Penya del Ferro[lower-alpha 1] és un jaciment miner espanyol situat en el municipi de Nerva, província de Huelva, dins de la conca minera de Riotinto-Nerva. Forma a la seua volta partix de la concentració de sulfur massius coneguda com Faixa pirítica ibèrica. El seu nom es deu al gran crestón ferruginoso que corona la mina a cel obert. L'explotació del jaciment va viure el seu apogeu entre els sigles XIX i XX, encara que sempre es va mantindre a l'ombra dels jaciments de Riotinto. Despuix de quedar inactiva, en l'actualitat les antigues instalacions mineres de Penya del Ferro constituïxen un important patrimoni històric.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]Hi ha constància de que els jaciments de la zona de Penya del Ferro ya varen ser explotats durant el periodo romà,[2] si be en eixa época les principals llabors mineres de la zona varen ser les localisades dins del terme de l'actual municipi de Riotinto. La primera explotació sistemàtica del jaciment de Penya del Ferro es va produir en el sigle XIX per part de Agapito Artaloitia, concretament en 1853. Un any despuix la propietat de la mina va passar a mans de la companyia minera «Nostra Senyora dels Reis», de capital espanyol, que va realisar diverses llabors d'extracció subterrànea. Els treballs varen continuar fins a 1866, data en que estos varen ser suspesos. Durant esta etapa es varen extraure del subsol de Penya del Ferro un total de 198.383 tonellades de mineral.[3]
Etapa d'esplendor
[editar | editar còdic]
Penya del Ferro seria adquirida posteriorment per una empresa de capital estranger, The Peninsular Copper Company, que va desenrollar la les seues activitats en la zona entre 1883 i 1900. En el mateix any 1883 es va iniciar l'explotació a cel obert del jaciment a través del sistema de «curtes». Baixe gestió d'esta companyia es varen aplegar a extraure 286.811 tonellades de minerals.[1] La «Peninsular Copper Company» va cessar les seues operacions en 1900 degut a que es va dissoldre l'empresa.
En 1901 es va constituir The Penya Copper Mines Company Limited, empresa de capital britànic que es va fer en la propietat de la mina de Penya del Ferro, les instalacions del qual es trobaven inactives en aquell moment. Baixe la «Penya Copper Mines» l'explotació dels jaciments alcançaria el seu auge, aplegant a extraure's 3.992.780 tonellades de minerals entre 1901 i 1955.[1] Des de 1883 s'havia vingut utilisant un ramal que conectava la mina en el ferrocarril de Riotinto per a donar eixida al producte extret fins al port de Huelva.[4] No obstant, la nova empresa propietària de Penya del Ferro va optar per dispondre del seu pròpia llínea férrea —inaugurada en 1914— per a transportar els minerals fins al riu Guadalquivir, en la província de Sevilla.[5] Entorn a les instalacions de Penya del Ferro es va ser articulant un poblat miner que per a eixa época contava en una població considerable —825 habitants en 1910— i en una ret de servicis bàsics.[lower-alpha 2]
Decliu i reconversió
[editar | editar còdic]En 1954 la mina de Penya del Ferro va passar a mans de capitalistes espanyols despuix de ser adquirida per la Companyia Nacional de Pirita,[7] que la va explotar entre 1955 i 1960. Durant eixe periodo es varen aplegar a obtindre 270.583 tonellades.[8] En 1960 es varen abandonar les llabors d'extracció degut a que el baix preu de la pirita en el mercat va fer poc rendable la seua explotació. No obstant, la planta de trituración mineral es va mantindre en servici fins a 1966,[9] a l'hora que es realisaven llabors esporàdiques de manteniment i bombeig d'aigua en les explotacions subterrànees per part d'un chicotet equip d'operaris. Entre 1966 i 1972 es va procedir a bombejar les aigües àcides de Penya del Ferro fins a les basses d'cementación de Filó Nort,[10] situades dins de les mines de Riotinto. En 1972 l'empresa Riu Tinto Patiño va adquirir els jaciments de Penya del Ferro.[8] Eixe mateix any les explotacions mineres varen ser clausurades oficialment, quedant abandonades.
Des de 1987 l'antiga mina va passar a formar part dels actius de la Fundació Ric Tinto, que ha portat a terme una posada en valor turística de la zona.[8] Al començament de la década de 2000 la fundació va realisar una rehabilitació de les antigues instalacions de cara a la seua adaptació per a rutes turístiques. En l'actualitat el complex de Penya del Ferro forma part del Parc Miner de Riotinto.
Patrimoni miner-industrial
[editar | editar còdic]_-_006_(30413027930).jpg){kind=link}
El complex de Penya del Ferro va aplegar a contar en una série d'instalacions industrials i infraestructures relacionades en l'activitat minera. Entorn al Pou Mestre es varen alçar una planta capoladora, una gronsa i uns depòsits de mineral. Una ret de vies férrees s'estenia per la zona per a facilitar la circulació de les vagonetes, estant conectades les vies en el complex ferroviari. Per a les llabors hidrometalúrgicas es varen construir uns canaelos i una ret per a l'abastiment d'aigua que incloïa un assut miner, varis dics i dos embassaments (Tumbanales I i Tumbanales II). També es varen edificar algunes edificacions singulars com la Casa de Direcció, dedicada a fins administratius; la Casa d'Hostes, destinada per a servir estage als directius i ingeniers que estigueren de visita; o el grup de vivendes Sant Carlos, una chicoteta zona residencial en la qual s'estajaven els membres del «staff» britànic.[11]
Aixina mateix, es va aplegar a construir una central elèctrica en la finalitat de dotar de dotar d'una font d'energia a les instalacions mineres.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez López, 2006, p. 295.
- ↑ Prim y Regalat, 2012, pp. 13-14.
- ↑ Pinedo Vara, 1963, p. 324.
- ↑ Prim y Regalat, 2012, p. 20.
- ↑ Prim y Regalat, 2012, pp. 20-22.
- ↑ Arenes Posades, 1999, p. 241.
- ↑ Ferrero Blanco, 2000, p. 421.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Prim y Regalat, 2012, p. 14.
- ↑ Prim y Regalat, 2012, p. 18.
- ↑ López Pamo, 2009, p. 14.
- ↑ Prim y Regalat, 2012, pp. 18-26.
- ↑ Prim y Regalat, 2012, p. 24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de Peña del Hierro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>