Filó Nort
Filó Nort era una massa mineral localisada en la conca minera de Riotinto-Nerva, en el municipi de Mines de Riotinto, província d'Huelva (Espanya). En l'actualitat l'històric jaciment forma part del complex de Cerro Colorat, que ha acabat comprenent vàries explotacions de la zona.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]El filó es trobava situat al nort del municipi de Mines de Riotinto, a certa distància del núcleu urbà, i posseïa una orientació que anava en direcció noroest-surest. Originalment va estar constituït a la seua volta per les masses Dehesa, Llac i Salomón,[2] si be les llabors mineres han alterat considerablement les seues fisonomia. Filó Nort destacava per posseir una major riquea de gossan i de masses cobrizas en una elevada proporció de coure (de fins al 24%).[3]
Història
[editar | editar còdic]El Filó Nort consituye el jaciment de major antiguetat de tota la conca, havent-se trobat en la zona restants d'explotacions mineres i assentaments humans des del periodo neolític.[3] En este criadero el mineral es trobava situat a pocs metros de la superfície, lo que va facilitar la seua extracció en temps remots. En 1873 tots els jaciments de la zona varen passar a mans de la Rio Tinto Company Limited (RTC). La Massa Salomón va començar a ser explotada per contramina en 1881, encara que a partir de 1892 ho va anar a cel obert.[2] Les masses Dehesa i Llac també varen ser explotades per mig del sistema de «curtes». Per a 1910 les masses de Filó Nort varen escomençar a donar algunes mostres d'agotament.[4] Açò, unit a l'aument dels costs d'extracció, duria a que en 1913 la RTC prenguera la decisió de cessar la seua explotació —lo que va donar lloc a l'esclat d'una folga general eixe any—. No obstant, l'explotació s'acabaria mantenint activa. Entre 1927 i 1933 varen cessar els treballs en les curtes Salomón, Llac i Dehesa. A partir de 1967 l'explotació de Cerro Colorat es beneficiaria de les reserves de gossan que atesorava Filó Nort, riques en or i argent.
Filó Nort va estar conectat en la via general del ferrocarril de Riotinto a través del túnel n.º 11 o «main tunnel»,[5] per mig del qual es donava eixida al mineral extret.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Iglésies, 2019, p. 19.
- ↑ 2,0 2,1 Prim et al., 2013, p. 87.
- ↑ 3,0 3,1 Arenes Posades, 1999, p. 65.
- ↑ Arenes Posades, 1999, p. 92.
- ↑ Prim et al., 2013, p. 89.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filón Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.