Cerro Colorat (explotació minera)
Cerro Colorat, popularment conegut com a Mines del Rei Salomón, és un jaciment miner espanyol de la província d'Huelva, Andalusia, que es troba en els térmens municipals de Mines de Riotinto i Nerva. La seua principal reserva mineral és de coure en 822.000 tonellades provades, de les quals 696.500 tonellades són recuperables en el mercat i ranc de rendabilitat actual de la mina. A data de 24 de juny de 2021, en ya 206.297 tonellades extretes, la reserva mineral de coure va aumentar a 702.000 tonellades provades. Ademés d'unes 9,4 millons d'onces d'argent.[1]
El jaciment de Cerro Colorat es va escomençar a explotar des de finals de la década de 1960, en acabant de que les mines de Riotinto hagueren passat a mans de capitalistes espanyols. En poc temps es va convertir en un dels principals núcleus de l'activitat minera de la conca, alçant-se vàries instalacions industrials per al tractament de materials. Les llabors d'extracció es varen mantindre fins al seu tancament en l'any 2001, per l'escassa rendabilitat econòmica que reportava la seua explotació. No obstant, des de l'any 2015 el jaciment es troba novament operatiu.
Característiques
[editar | editar còdic]Descripció general
[editar | editar còdic]Cerro Colorat és una de les mines a cel obert que constituïx el complex miner de Mines de Riotinto, ademés de la Curta Atalaya. Es troba dins de la Faixa pirítica ibèrica, en la província d'Huelva, a uns 74 km d'Huelva, a 65 km de Sevilla i a 500 km de Madrit. Cerro Colorat és una de les majors mines a cel obert d'Europa i ha segut un dels majors depòsits de sulfur massius del Món en 500 millons de tonellades de mineral, més de 250 millons encara sense explotar.[2]
Dimensions i morfologia
[editar | editar còdic]Actualment el jaciment de Cerro Colorat ocupa una superfície de 4,2 km². Té una llongitut màxima de 2020 metros, un esgambi de 850 metros i aplega fins als 230 metros en la seua part més profunda. Cerro Colorat és una mina complexa, en forma irregular, que està dividida en tres curtes compostes per fins a quatre concentracions de sulfur massius: Talla Filó Nort (també coneguda com a Cerro Colorat Oest), Talla Filó Sur, Cerro Salomón i Quebrantahuesos (Talla Cerro Colorat Este). Ademés d'estes últimes es troben, a l'est, dos concentracions denominades Plans i San Antonio, les quals Atalaya Mining estudia la seua explotació. Una atra gran concentració adjacent independent, a l'oest, és Massa Sant Dionisio, la qual és la part de Curta Atalaya encara sense extraure. En total alberguen uns 71 millons de sulfur (0,77 millons de tonellades de coure i 1,18 millons de tonellades de zinc).
Recursos i reserves
[editar | editar còdic]En 2016 el jaciment de Cerro Colorat posseïa un total de 258 millons de tonellades de mena i 1,02 millons de tonellades de coure.
| Recursos | Mena (Mt) | Coure (Kt) | Reserves | Mena (Mt) | Coure (Kt) |
|---|---|---|---|---|---|
| Medit | 152 | 593 | Provades | 128 | 525 |
| Indicat | 106 | 424 | Provables | 69 | 304 |
| Total | 258 | 1017 | Total | 197 | 822 |
| Inferido | 18 | 90 |
Història
[editar | editar còdic]Explotació original
[editar | editar còdic]La Companyia Espanyola de Mines de Riu Tinto es va fer en el control de la conca minera de Riotinto en 1954. Dins d'esta àrea existia un jaciment no explotat, Cerro Colorat, la massa del qual estava constituïda per minerals cobrizos de baixa llei i coberta per una montera de gossan.[3] Dita montera ferruginosa contenia cantitats significatives d'or i argent, mentres que les mineralisacions de stockwork posseïen un alt contingut en coure.[4] En 1966 es va constituir la societat Riu Tinto Patiño per a les llabors d'exploració i extracció en Cerro Colorat,[5] iniciant-se els primers treballs en 1967. A partir de 1968 una part important de les activitats minera i mineralúrgica de la conca es varen concentrar en Cerro Colorat,[6] en contrast en el decliu que es vivia en atres jaciments.
En 1978 la gestió de les explotacions va passar a mans de Riu Tinto Minera, una filial del grup Explosius Riu Tinto. Cerro Colorat era, al començament de la década de 1980, una de les principals explotacions mineres de coure en el continent europeu.[7] El procés mineralúrgico es realisava en una planta industrial que es va alçar en la zona per a l'obtenció d'or i argent a través del gossan que s'obtenia de Cerro Colorat.[8] El coure i el gossan eren processats en unitats similars, encara que de forma separada. El concentrat de coure que s'obtenia era enviat en camions a Huelva.[8] Els residus resultants d'esta operació eren condensados en l'objectiu de recuperar l'aigua, que a la seua volta era redirigida a un assut propenc. En el pas del temps les reserves minerals del jaciment es varen incrementar respecte a les estimacions inicials gràcies a les llabors d'investigació realisades en antigues explotacions de la zona, com a Filó Sur, Quebrantahuesos o Cerro Salomón.[7]
Durant la década de 1980 la crisis de la mineria va afectar especialment a la conca de Riotinto, que va vore com a moltes explotacions eren tancades. L'excepció en este sentit va ser Cerro Colorat. En 1995 el jaciment va passar a mans de la societat anònima laboral Mines de Riu Tinto, que va mantindre la seua explotació durant varis anys. La cessació d'activitat es va produir pel baix preu que llavors tenia el coure en els mercats internacionals, lo que feya inviable la seua rendabilitat. Despuix de varis eixercicis en pèrdues millonàries, cap a 2001 va cessar l'explotació de Cerro Colorat.
Etapa recent
[editar | editar còdic]El complex de Cerro Colorat va quedar virtualment abandonat des de 2001, sense que es realisaren llabors de manteniment, per lo que els seus jaciments es varen inundar. Esta situació es va mantindre durant anys. En eixa época va haver varis intents per a posar de nou en marcha l'explotació, encara que cap d'ells va prosperar.
No seria fins a 2007, per l'alça de preus que varen experimentar els metals, quan EMED Mining (actualment coneguda com Atalaya Mining plc) va proyectar la seua reobertura i explotació. En 2015 a l'empresa li va ser otorgada el permís d'explotació,[9][10] i en 2016 va escomençar la seua producció comercial i venda dels seus concentrats de coure. Originalment el proyecte tenia una vida de 14 anys en les reserves de 606.000 tonellades. No obstant, en posterioritat les reserves varen aumentar a 702.000 tonellades i el proyecte va aumentar la seua vida a 16,5 anys (13,8 anys en l'expansió a 15 Mtpa). En les actuals reserves provades i provables, Cerro Colorat tindrà unes dimensions de 2400 m de llongitut, 1250 m d'ample i una profunditat màxima de 335 m quan alcance el final de la seua vida útil.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://atalayamining.com/wp-content/uploads/2021/06/ATYM_RNS-Reserve-update_vfinal.pdf/
- ↑ «Pag 26». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 17 d'octubre de 2015.
- ↑ Arenes Posades, 2017, p. 112.
- ↑ Prim et al., 2013, p. 87.
- ↑ Arenes Posades, 2017, pp. 116-118.
- ↑ Prim et al., 2013, p. 88.
- ↑ 7,0 7,1 Vázquez Guzmán, 1983, p. 93.
- ↑ 8,0 8,1 Vázquez Guzmán, 1983, p. 94.
- ↑ Arenes Posades, 2017, p. 137.
- ↑ «a-reactivar-la-mina-de-riotinto/ La Junta d'Andalusia concedix el permís d'explotació a Riotinto Copper Project per a reactivar la mina de Riotinto».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Colorado (explotación minera)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.