Anar al contingut

Curta Atalaya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Curta Atalaya

Curta Atalaya va ser una explotació minera a cel obert, principalment de coure, considerada la mina a cel obert més gran d'Europa.[1] Està situada en el terme municipal de Mines de Riotinto (Huelva), en Espanya. Les dimensions de la seua elipse són: 1.200 metros de llarc, 900 metros d'ample i 345 metros de profunditat.[2] La Curta Atalaya va ser en la seua época un dels proyectes més ambiciosos de la britànica Rio Tinto Company Limited, que va posar en marcha la seua explotació a cel obert en 1907. Les llabors d'extracció de mineral es varen mantindre fins al seu tancament a l'activitat en 1992.

Durant anys l'històrica explotació minera ha estat inactiva, encara que es va rehabilitar de forma parcial per a les visites de caràcter turístic. Curta Atalaya s'ha convertit en l'explotació més representativa de les mines de Riotinto, per la seua característica forma de cràter i el seu gran tamany. Actualment l'empresa minera Atalaya Mining proyecta la seua reobertura. Està previst que l'explotació siga una combinació de subterrànea, per mig de galeries interiors,[3] i a cel obert.[4] La seua principal reserva mineral és de zinc, coure i plom, en 990.400, 645.000 i 325.000 tonellades respectivament.

Des de 2012 la Curta Atalaya està inclosa com be d'interés cultural en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.

Característiques

[editar | editar còdic]

La Curta Atalaya es troba situada al noroest del núcleu urbà de Mines de Riotinto,[5] dins del seu terme municipal. Pertany a la conca minera de Riotinto-Nerva i també forma part de la faixa pirítica ibèrica. Despuix de llarcs anys d'activitat l'explotació ha adquirit una característica forma elíptica, a modo de cràter, les dimensions del qual al començament del sigle XXI eren d'uns 1.200 metros de llongitut, 900 metros d'ample i 345 metros de profunditat.[6]

Història

[editar | editar còdic]

Hi ha constància material de que cap al 2400 a. C. ya es realisaven llabors mineres en la zona de l'actual Curta Atalaya.[6] També se sap que durant l'época romana es varen realisar treballs en la zona. Al començament del sigle XX es varen descobrir en esta àrea varis pous i galeries d'etapa romana.[2]

Explotació moderna

[editar | editar còdic]

En 1873 la britànica Rio Tinto Company Limited (RTC) va adquirir a l'Estat espanyol la propietat de les riques mines de Riotinto. Lo que després es coneixeria com a Curta Atalaya formava part de la massa Sant Dionisio, una concentració de piritas i pórfidos en profunditat.[7] L'explotació dels jaciments de Sant Dionisio es va iniciar en 1885 per mig de galeries subterrànees, construint-se varis pous per a facilitar les llabors de contramina. Un afonament de terres ocorregut el 6 d'abril de 1906[8] va arruïnar les llabors en profunditat en esta zona i va provocar que es formara una depressió de gran tamany en superfície.[9] Esta circumstància va dur a que la companyia canviara la metodologia amprada per a l'extracció. En 1907[10] es va iniciar l'explotació a cel obert dels sulfur massius de la zona a través del sistema denominat de «curtes», lo que a la llarga derivaria en una profunda perforació per mig de bancs.[n. 1]

Els primers treballs varen donar començ en els voltants del Pou Alfonso. Ya que es prevea la retirada de cinquanta millons de metros cúbics de montera, RTC va adquirir quatre pala mecàniques a vapor tipo «Bucyrus», aixina com 12 locomotores de vapor, 300 vagons i 5 quilómetros de raïls per a vies férrees.[11] Es varen aplegar a suprimir varis dels antics pous, encara que es varen alçar noves instalacions. En les rodalies de la curta es va construir el Pou Alfredo,[12] en 1915, per a realisar l'explotació de contramina. També es varen construir tres túnels interiors per a enllaçar els bancs del jaciment en els pous aliviaderos de Sant Dionisio.[11]

A través del denominat túnel Naya s'enllaçava per tren la Curta Atalaya en la via general del ferrocarril de Riotinto,[13] permetent també la conexió en les instalacions de classificació de Zarandas-Naya i la planta de trituración que en els anys s'acabaria construint en el complex de Zarandas.[14] El transport per ferrocarril es va mantindre fins a la clausura d'est en 1984, realisant-se a partir de llavors a través de camions.

Curta Atalaya va aplegar a ser en la seua época una de les mines a cel obert més grans del món,[15] amprant per això a un gran número d'operaris i mijos tècnics. En el seu moment les llabors d'extracció, càrrega i transport de minerals varen albergar a uns 12.000 obrers. En 1954, de la mateixa manera que el restant de la conca minera, el jaciment va passar a mans de la recent creada Companyia Espanyola de Mines de Riu Tinto.[9] A inicis de la década de 1970, ya baix gestió del grup Explosius Riu Tinto, es varen fer plans a l'objecte d'ampliar les llabors d'extracció en l'emblemàtica curta.[16] Aixina mateix, es va procedir a una important mecanisació dels treballs per mig de l'introducció d'excavadores i cintes transportadoras. Curta Atalaya es va mantindre en explotació fins a la década de 1990, quan s'estimava que les reserves del filó ya s'haurien agotat. L'extracció de mineral va continuar de forma esporàdica fins a octubre de 1991, data en que va partir l'últim enviament de pirita crua a la factoria de Fertiberia en Huelva.[17] L'activitat del jaciment va cessar en 1992.[18]

Etapa recent

[editar | editar còdic]

Despuix del final de les llabors mineres, Curta Atalaya es va incorporar a la ruta turística del cridat Parc Miner, situació que va durar fins que en 2004 es va tancar l'accés al recint per els propietaris d'aquell llavors.[19] El jaciment també ha aplegat a ser escenari del rodage de vàries películes, com El cor de la terra (2007), d'Antonio Cuadri, o el film de ciència ficció PROXIMA (2007), de Carlos Atanes. Despuix del seu tancament a l'explotació la curta va quedar abandonada i sense llabors de manteniment, per lo que des de 2002[17] va començar a inundar-se. En la década de 2000 el jaciment va passar a mans d'Atalaya Riotinto Minera, filial espanyola d'Atalaya Mining plc. Baixe iniciativa d'Atalaya Riotinto Minera s'han realisat diversos treballs de cara a la seua obertura en fins turístics, instalant-se un mirador o un aparcament per a automòvils.[20] Finalisades les llabors d'acondicionament, en 2016 l'empresa va cedir a l'ajuntament de Riotinto la gestió dels espais visitables.[21]

Atalaya Mining, que en 2015 va reactivar l'explotació de Cerro Colorat, també té un proyecte per a la possible reactivació dels treballs en la Curta Atalaya.[22]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Romero Macías et al., 2003, p. 47.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Base de senyes Patrimoni Immoble d'Andalusia» (en és). www.iaph.es. Consultat el 12 de novembre de 2017.
  3. ↑ Saéz, 2018.
  4. ↑ «BMO Conference - March 2022» (en és). www.atalayamining.es. Consultat el 08 de març de 2022.
  5. ↑ Romero Macías et al., 2003, pp. 46-47.
  6. ↑ 6,0 6,1 Romero Macías et al., 2003, p. 48.
  7. ↑ Arenes Posades, 2017, p. 112.
  8. ↑ Arenes Posades, 1999, p. 84.
  9. ↑ 9,0 9,1 López Pamo, 2009, p. 9.
  10. ↑ Mojarro Bayo, 2010, p. 512.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Arenes Posades, 1999, p. 85.
  12. ↑ Prim et al., 2013, p. 88.
  13. ↑ García, 2017, p. 733.
  14. ↑ Prim et al., 2013, p. 89.
  15. ↑ Nebot, 1998, p. 41.
  16. ↑ Arenes Posades, 2017, p. 121.
  17. ↑ 17,0 17,1 López Pamo, 2009, p. 10.
  18. ↑ Arenes Posades, 2017, p. 134.
  19. ↑ Vallellano, 2012.
  20. ↑ Iglésies, 2019, pp. 37-38.
  21. ↑ Iglésies, 2019, p. 41.
  22. ↑ Iglésies, 2019, p. 37.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Curta_Atalaya&oldid=777153»