Pou (mineria)
Pou miner és una infraestructura utilisen com llabors d'accés des de la superfície en les mines subterrànees situades per baix del nivell del fondo de la vall. Els pous poden ser verticals o inclinats. En este últim cas es coneixen també com a pous plans, plans inclinats, o simplement, plans. Per metonímia es denominen pous a les mines subterrànees l'accés de les quals es realisa per mig dels mateixos.
Funcions
[editar | editar còdic]El pou miner pot tindre diferents funcions, no excloents entre sí:
- Per a la extracció del mineral de l'interior de la mina.
- Per a l'entrada i eixida del personal i l'accés de maquinària i materials.
- Com a conducció per a la ventilació.
- Com a pas per a les diverses conducció necessàries per al funcionament de la mina: energia elèctrica, aire comprimit i desaiguador.
De totes elles la més important és l'extracció, sent el motiu principal del seu disseny i construcció. No obstant, lo habitual és que el pou complixca en vàries d'elles, sobretot la ventilació. En el cas de mines en més d'un pou és costum que un d'això es dedique en exclusiva a l'extracció i els demés al restant de funcions. Per tal raó aquell es denomina principal, mestre, o d'extracció i el restant, auxiliars.
Pous verticals
[editar | editar còdic]Els pous verticals (o simplement pous) són els més amprats. Solen ser de secció circular, que és la més indicada per a resistir l'espente dels terrenys. Les seues parets es recobrixen de formigó, per al seu sosteniment.
La boca del pou es denomina brocal, la seua paret és la canya i el fondo del pou rep el nom de caldera.
Per l'interior del pou circulen dos elements de transport, accionados a través d'una cable per la màquina d'extracció, situada en l'exterior de la mina. Els cables van des de la màquina d'extracció fins a la vertical del pou. Allí passen per unes poleas subjectades per un castillete i descendixen per l'interior del pou. El moviment és alternatiu, de manera que quan un puja l'atre baixa i viceversa. Els elements usats són la gàbia o el skip.
La gàbia és un caixó, en forma de prisma rectangular recte, obert per les dos cares laterals més menudes (opostes), en un o varis pisos, i vies en cada pis. S'utilisa per al transport de personal, de materials i del mineral. Sobre les vies es coloquen els vagons de mina, que, normalment, pugen plens i baixen buits. La gàbia està dotada de tancaments en els laterals oberts i elements per a retindre els vagons quan està en moviment.
Pel contrari, el skip és un caixó obert per dalt, en una comporta en la seua part inferior, que solament es pot utilisar per al transport de mineral.
El moviment de les gàbies pel pou està dirigit per les guiaderas, railes disposts a lo llarc de tot el pou que impedixen el moviment lateral de la gàbia. Les gàbies disponen d'unes abrazaderas, en forma d'O, que envolen la guiadera per a impedir que se separe de la mateixa.
El pou es comunica en el restant de la mina a través dels embarques (o enganches). Estos són espais amplis, hormigonados, situats junt al pou, del que partixen les galeries generals de la mina. En estes zones es realisen les anomenades maniobres d'embarque. En el cas d'usar gàbia, els vagons plens s'introduïxen en la gàbia, que a la seua volta trauen els vagons buits del seu interior. En l'exterior la maniobra és a l'inversa. S'introduïxen els buits que espenten fòra als plens. En el cas del skip, en l'embarque interior s'ompli per la seua banda superior i en l'exterior es buida per la comporta.
La secció del pou es dividix en varis compartimento. La principal s'utilisa per al pas de les gàbies (o skips). En alguns casos existixen escales per al seu us com a eixida d'emergència. Ademés existix un espai per a cables d'energia elèctrica i canonades.
En Espanya, és costum donar als pous un nom. Se sol usar el nom de la població a on es troba, o el nom d'un sant. En mines en varis pous també és usual numerar-los.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo (minería)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.