Castillete
El castillete, en mineria, és l'estructura situada sobre un pou vertical la funció del qual és soportar les poleas a la suficient altura sobre el brocal (boca) del pou per a permetre les maniobres d'extracció.[1]
Per les poleas, situades en la part superior del castillete, passen els cables que sostenen en l'interior del pou les gàbies que circulen per ell. Estos cables són accionados per la màquina d'extracció, que en la majoria dels casos es troba en la superfície. Si la màquina d'extracció se situa sobre el castillete, este es denomina torre d'extracció.
El castillete pròpiament dit es compon en la majoria dels casos de quatre peus verticals que sostenen les poleas en la seua part superior i dos tornapuntas, enllaçats entre sí, que donen estabilitat i resistència. Els materials utilisats per a la construcció dels castilletes són principalment acer i formigó, encara que en el passat es varen fer també en fusta i mampostería.
Simbolisme
[editar | editar còdic]En ser la part més visible d'una mina subterrànea, els castilletes s'han convertit en els distintius més reconeixibles de les regions en història minera, com la conca del Ruhr en Alemània, els vals del sur de Gales en el Regne Unit o les províncies de León, Astúries o Ciutat Real en Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mal de Molina (1891). Laboreo de Mines, Cartagena: Establiment tipo-litogràfic de Marcial Ventura, p. 69.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillete» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.