Anar al contingut

Filó Sur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el jaciment de les mines de Tharsis vore Talla Filó Sur.
Archiu:Antiguo complejo Río Tinto-Estación.jpg
Antic complex ferroviari de Riu Tinto-Estació, en el Filó Sur.

Filó Sur era una massa mineral localisada en la conca minera de Riotinto-Nerva, en el municipi de Mines de Riotinto, província d'Huelva (Espanya). La fisonomia de la zona s'ha vist alterada de forma considerable lo llarc de la seua història per les diverses llabors mineres que s'han realisat. En l'actualitat una part de l'històric jaciment forma part del complex de Cerro Colorat, que ha acabat comprenent vàries explotacions de la zona.

Història

[editar | editar còdic]

Els primers treballs miners en la zona de Filó Sur es varen iniciar durant l'Edat Moderna,[1] despuix de la reactivació de les mines de Riotinto cap a 1725.[2] En aquella época el jaciment era conegut de forma coloquial com «la Mina» i l'extracció es realisava per mig de galeries subterrànees. Durant la segona mitat del sigle XVIII s'establiria el poblat de Riu-Tinto junt a les explotacions del Filó.[3]

En 1873 tots els jaciments de la zona varen passar a mans de la Rio Tinto Company Limited. Junt al Filó Sur es va situar el complex ferroviari de Riu Tinto-Estació i el començ de la via general del ferrocarril de Riotinto,[4] per la qual cosa es varen alçar en la zona vàries instalacions destinades a activitats industrials. Est va ser el cas de la Fundició Mina (1879), la Fundició Horta Romana (1889) o la Fundició Bessemer (1901). Baixe direcció britànica l'explotació del Filó Sur es va realisar tant per mineria d'interior com també per mig del sistema d'explotació a cel obert, també conegut com a «curta». Les llabors de mineria interior es varen desenrollar entre els anys 1873 i 1967, mentres que la curta va estar en actiu entre 1874 i 1949.[5] En 1954, de la mateixa manera que el restant de la conca minera, el jaciment va passar a mans de la recent creada Companyia Espanyola de Mines de Riu Tinto. En 1986, en l'explotació ya abandonada, la zona va ser coberta d'estèrils procedents d'atres jaciments.[6]


Referències

[editar | editar còdic]