Túnel n.º 11 (Riotinto)
El túnel n.º 11, també denominat «Main tunnel» o túnel del pis 11, va ser una instalació subterrànea situada en el municipi espanyol de Mines de Riotinto, en la província d'Huelva, comunitat autònoma d'Andalusia. El túnel permetia conectar les explotacions de Filó Nort en la via general del ferrocarril miner.[1]
Història
[editar | editar còdic]El túnel va ser construït entre 1873 i 1876 per la Rio Tinto Company Limited, empresa que per aquelles dates s'havia assentat en la conca minera. A través d'esta conexió subterrànea s'accedia a la eplotación de Filó Nort. En la boca d'eixida del túnel es trobava el complex de Riu Tinto-Estació,[2] que conectava a la seua volta en la via general del ferrocarril de Riotinto. En un principi se li va conéixer com «main tunnel». L'expansió de les llabors mineres va dur a que en 1882 s'excavara un ramal cap al nort, i en 1885 es va alcançar l'extrem oest del jaciment de Sant Dionisio. Les instalacions varen ser electrificadas[3] cap a 1910, per lo que les locomotores de vapor varen ser substituïdes per màquines elèctriques per als servicis d'arrastre en l'interior del túnel. El túnel n.º 11 va perdre espenta despuix de l'obertura del túnel n.º 16 en la zona de Naya, encara que a partir a partir de 1955 el túnel va tornar a ser amprat profusamente per a l'extracció dels pórfidos de contramina en Cerro Salomón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Prim et al., 2013, p. 89.
- ↑ Manzano y Codonyer, 2006, p. 584.
- ↑ Prim et al., 2013, p. 86.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Túnel n.º 11 (Riotinto)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.