Mina de Sant Miguel
La mina de Sant Miguel és un jaciment miner espanyol situat dins del terme municipal d'Almonaster la Real, en la província de Huelva. L'explotació ha estat activa en vàries ocasions durant l'Antiguetat i l'Edat Contemporànea, si be a dia de hui el jaciment es troba inactiu.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que va ocórrer en atres jaciments de la Faixa pirítica ibèrica, hi ha constància de que en época romana es varen realisar llabors mineres en Sant Miguel. Els estudis contemporàneus dels escoriales romans de la zona han indicat que l'argent va ser el metal de major producció durant este periodo.[1]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La Mina de Sant Miguel va ser reactivada durant el sigle XIX,[2] despuix de la visita a la zona de l'ingenier francés Ernest Deligny. Inicialment va ser explotada per la societat Solá Germans per mig de llabors subterrànees i a cel obert, quedant inactiva en 1868. En posterioritat va passar a mans de la portuguesa Companhia Mineira de Sant Miguel, que va reactivar l'explotació en 1888.[3] La societat lusitana vendria el jaciment a un capitaliste britànic en 1898,[4] passant llavors a mans de la recent constituïda Sant Miguel Copper Mines Limited. Durant aquells anys l'explotació de Sant Miguel va viure el seu auge, alçant-se en la zona vàries instalacions industrials per al tractament mineral. El jaciment va aplegar a estar enllaçat en la llínea Zafra-Huelva a través d'un ramal de via estreta ―en una llongitut de 18,330 quilómetros― que aplegava fins a un empalme prop del abaixador del Tamujoso.[5][6] A través d'esta conexió es podia donar eixida als minerals extrets fins al port de Huelva.
En posterioritat a 1917 la mina va passar per mans de distints propietaris, a l'hora que l'explotació va entrar llentament en decliu. El ferrocarril de via estreta va ser desmantellat i les llabors d'extracció varen cessar, centrant-se l'activitat en el tractament de les aigües cobrizas per cementación. En 1959 l'empresa Productes Químics de Huelva, una filial de la Companyia Espanyola de Mines de Riu Tinto, va tornar a posar en marcha l'explotació de Sant Miguel.[3] Durant eixa nova etapa es varen ampliar les llabors en la curta i es va posar en marcha la producció concentrats de pirita a partir dels azufrones existents. Despuix de cessar estes activitats en 1970, el jaciment va estar novament actiu entre 1980 i 1981 baix gestió de Riu Tinto Minera,[3] que va explotar el gossan dels buides de la zona.
En l'actualitat Sant Miguel es troba abandonada i sense activitat. La curta a cel obert de la mina té unes dimensions de 330 metros de llarc per uns 140 metros de llarc.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gran Gil, 2016, p. 30.
- ↑ Gran Gil, 2016, p. 21.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pau Sánchez, 2014, p. 215.
- ↑ Costa, 1983, p. 243.
- ↑ Romero, Manzano y Codonyer, 2006, pp. 440-442.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 332.
- ↑ López Pamo, 2009, p. 6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de San Miguel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.