Massiç Ibèric
El Massiç Ibèric, també conegut com a Massiç Hespérico, Massiç Hercínico o Massiç Herciniano, és el núcleu premesozoico de la península ibèrica. Comprén tots els materials precámbricos i paleozoicos de la mitat occidental, llimitats pel mar Cantàbrica al nort, l'oceà Atlàntic a l'oest, la conca cenozoica del Guadalquivir al sur i cobert per sediment mesozoicos i cenozoicos a l'est.
Tota la zona va ser afectada per l'orogènia varisca, formada pel choc entre Laurrusia i Gondwana en la formació de Pangea entre finals del Devónico i mediats del Carbonífero. Este procés va reunir ademés alguns fragments litosféricos que hui formen part del Massiç. L'orogènia va afectar a les roques i sediment previs en plegaments, deformacions tectónicas i en la fusió de roques i intrusió d'abundants masses ígneas.
El orógeno varisco presenta en esta regió una forta curvatura centrada en Astúries, formant el denominat Arc Ibero-Armoricano, també conegut com a Arc Astúrico o Genoll Asturià, que es continua en el Massiç Armoricano francés, hui separat de la branca ibèrica per l'obertura mesozoico-cenozoica del golf de Viscaya, que va escindir la placa ibèrica de l'europea i la va desplaçar cap al surest en un gir levógiro.[1]
Des de finals del Carbonífero comença l'erosió de la cadena varisca, que es desmantella formant-se una penillanura sobre la que es depositaran sediment, sobretot en el seu marge oriental, a partir del Triásico. Despuix de la ruptura de Pangea, en l'obertura de l'oceà Atlàntic i el Tetis, s'independisa el Massiç Ibèric constituint la massa continental principal de la Placa Ibèrica, núcleu a la seua volta de l'actual península ibèrica. La tectónica alpina, durant el Cenozoico, va produir els actuals relleus del Massiç Ibèric.
Zonación del Massiç Ibèric
[editar | editar còdic]El Massiç Ibèric va ser dividit per Lotze en 1945 en sis grans zones, segons les característiques estratigráficas, estructurals, metamòrfiques i magmáticas,[2] divisió que, en algunes variacions significatives, se seguix usant en l'actualitat; de nort a sur es diferencien: Zona Cantàbrica, Zona Asturoccidental-Lleonesa, Zona Centroibérica, Zona de Galícia Trás-vos-Montes, Zona de Ossa-Morena i Zona Sudportuguesa. Esta zonación respon a la seua posició en l'antic orógeno: aixina les zones Cantàbrica i Sudportuguesa són les més externes, en sediment formats durant la orogénesis (sinorogénicos) i plecs i cabalgamientos vergentes (inclinats) cap a l'exterior de la cadena, mentres que el restant de zones corresponen a les regions internes, en important deformació, metamorfisme i magmatismo.[3]
Alguns autors han propost la Zona Lusitano-Mariánica, una sèptima zona segregada de la Zona de Ossa-Morena, diferenciada per criteris estratigráficos i paleogeográficos de les dos zones adjacents. Correspondria al sector nort de la Zona de Ossa-Morena , una franja paralela al llímit actual, llimitada al nort pel batolito dels Pedroches i al sur per la falla de Malcocinado.[4]
Zona Cantàbrica
[editar | editar còdic]És una zona externa del orógeno varisco i es troba en el núcleu de l'Arc Ibero-Armoricano. Les estructures variscas principals són mants de cabalgamiento i plecs associats, característics d'una tectónica de pell fina. El seu llímit oest, en la Zona Asturoccidental-Lleonesa, està definit pel Cabalgamiento de l'Espina, dins del Antiforme del Narcea, en roques precámbricas. Els atres llímits de l'unitat estan condicionats per estructures alpines, com la costa del mar Cantàbrica, la cobertera mesozoico-cenozoica o la Conca cenozoica del Duero. La Zona Cantàbrica està dividida en unitats: Unitat de Somiedo-Correcilla, Unitat de Esla-Valsurbio, Unitat de la Sobia-Bodón i Unitat de Arnao, que en conjunt componen la denominada Regió de Plecs i Mants, Unitat de la Conca Carbonífera Central, Unitat del Pose, Unitat de Picos d'Europa i Unitat del Pisuerga-Carrión.[5]
Les roques que afloren en esta unitat corresponen a sediments anteriors i simultàneus a l'orogènia varisca. Entre els preorogénicos es troben pissarras i quarsitas neoproterozoicas en el Antiforme del Narcea. Discordantes sobre estes i en facies marines, estan representats tots els periodos geològics paleozoicos del Cámbrico al Carbonífero, sobretot a l'oest de la zona, en pissarras, quarsitas i algunes facies carbonáticas. Els depòsits sinorogénicos, del Carbonífero, són principalment sediment clásticos de farcidura de les conques intramontanas frontals dels cabalgamientos majors, sediment siliciclásticos llitorals i marins en importants capes de carbó (com en l'Unitat de la Conca Carbonífera Central) i, finalment, roques carbonáticas marines (com en l'Unitat de Picos d'Europa). En algunes localitats i discordantes sobre els anteriors hi ha sediment carboníferos de les últimes fases de l'orogènia.[5]
En esta zona també es manifesta algun fenomen magmático, en forma de menuts plutones i dics associats a estructures distensivas del final de l'orogènia varisca.[5]
Zona Asturoccidental-Lleonesa
[editar | editar còdic]S'estén en una franja curvada, de prop de 100 km d'esgambi, que seguix l'Arc Ibero-Armoricano. Els seus llímits, salve al suroest, són nets: a l'est pel Cabalgamiento de l'Espina, a l'oest per la falla de Viver, al nort es pert en el mar Cantàbrica i al sur baix els sediment de la conca cenozoica del Duero. S'ha identificat també esta zona en els núcleus aflorantes del basamento de la serra de la Demanda i la cordillera Ibèrica.[3][6]
Esta zona es distinguix per una gran gruixa de sediments cámbricos i ordovícicos (més de 11 000 metros) i per la seua naturalea principalment siliciclástica (pissarras i areniscas en alguns nivells volcànics i vulcanoclásticos i de calcàreas) i més homogénea que els de la Zona Cantàbrica. Estan representats materials des del Cámbrico fins a principis del Devónico, produïts en un ambient marí somero de marge passiu, en règim extensional, alguna cosa més profunt cap a l'oest. Basant-se en les diferències estratigráficas s'han definit dos dominis per a esta zona: el Domini del Navia i Alt Sil i el Domini del Mant de Mondoñedo.[6]
Estructuralment es caracterisa per plegues vergentes a l'est, més tombats i apretats cap a l'oest, tallats per cabalgamientos vergentes en el mateix sentit i un posterior plegament en eixos verticals. Presenta metamorfisme baix a mig, més intens cap a l'oest, cap a les zones internes del orógeno i una forta deformació i foliación tectónica visible en casi totes les roques.[6]
En la zona hi ha diversos plutones granítics emplaçats en diverses fases de l'Orogènia varisca i a diferents profunditats corticales, casi tots restringits a dos zones de la part occidental, els domo de Lugo i Boal-Els Ancares. Els més tardans són prou superficials, presenten una secció de circular a elíptica i s'han relacionat en falles extensionales.[6]
Zona Centroibérica
[editar | editar còdic]És la més ampla i extensa del Massiç Ibèric, correspon a les zones centrals del orógeno varisco, i presenta una important cantitat de batolitos granítics. Està llimitada al nort per la falla de Viver i al sur per l'Unitat Central de la Banda de cisalla de Badajoz-Còrdova. En el nort d'esta zona es troben cavalcant sobre ella les unitats que componen la Zona de Galícia Trás-vos-Montes.[7]
Estratigráficamente destaca pel caràcter transgresivo de les quarsita del Ordovícico Inferior, pel predomini dels materials preordovícicos i per presentar materials ordovícicos i silúricos molt uniformes en casi tota la zona. Basant-se en l'estratigrafia de les roques preordovícicas s'han diferenciat dos dominis: el Domini del Ollo de sapo, en el nort, i el Domini del Complex Esquisto-grauváquico, que correspon a la major part de la zona.[7]
El magmatismo de l'orogènia varisca està molt desenrollat en la zona, en granits autòctons per fusió in situ dels materials preorogénicos (anatexia) i en plutones granítics tardiorogénicos. No presenten les característiques petrológicas dels granit formats en zones de subducción.[7]
Zona de Galícia-Trás-vos-Montes
[editar | editar còdic]Es troba en el noroest del Massiç Ibèric. No és una zona com el restant, sino que correspon a un conjunt complex de làmines alóctonas cabalgantes sobre la Zona Centroibérica, sobre la que s'estén uns 300 km. La composició mostra terrenys de procedència variada, com a fragments de corfa oceànica (ofiolitas) i d'un arc volcànic.[3][8]
La zona està dividida a la seua volta en dos dominis molt diferents, que es deuen a dos conjunts cabalgantes superposts, independents en orige. L'inferior és el Domini Esquistoso i el superior el Domini de Complexos Alóctonos.[8]
Els materials paleozoicos del domini inferior, sediment siliciclásticos i metavulcanitas, tenen certes similituts en els de la Zona Centroibérica, encara que no són idèntics, per lo que se supon que es varen formar en el mateix marge continental de Gondwana que aquells, pero en posicions més alluntades del continent. Pel contrari, el domini dels Complexos Alóctonos està compost pel apilamiento i imbricació de materials molt diferents entre sí i del restant de zones del Massiç Ibèric. En este domini apareixen materials ofiolíticos de corfa oceànica en vàries unitats dels complexos d'Órdens i de Veta Ortegal i materials mesclats de procedència continental i de possibles arcs illa, que en conjunt indiquen una sutura de tancament oceànic, l'oceà Rhéico: durant este procés, els fragments de la corfa oceànica i zones en corfa engrossada (microcontinentes, terrenys, arcs illa, etc.) que no s'han pogut subducir es van apilant contra el marge (acreció). La procedència d'estos elements exòtics és incerta, pero podrien provindre de punts molt alluntats.[8]
Zona de Ossa-Morena
[editar | editar còdic]Estan representades roques del Precámbrico i tot el Paleozoico fins al Carbonífero, caracterisades per un metamorfisme entre baix i molt baix, en excepcions en algunes zones, en que és d'alt grau. És general la foliación tectónica de les roques, relacionada en les fases de metamorfisme. La zona es caracterisa per plecs tombats en vergencia al suroest i cabalgamientos en desplaçament també al suroest. Hi ha abundants intrusions granítiques precámbricas, cámbricas i carboníferas, tant simultànees com a posteriors a la deformació varisca.[9]
Els llímits de la zona estan marcats per roques d'afinitat oceànica (ofiolitas): al norest per la Zona de Cisalla de Badajoz-Còrdova i al surest per les anfibolitas de Beja-Acebuches, que indiquen el tancament de zones oceàniques i la sutura de blocs continentals.[9]
El conjunt de la zona s'interpreta com un bloc continental fusionat durant l'orogènia varisca en els blocs adjacents de la Zona Centroibérica i la Zona Sudportuguesa. La primera i més intensa fase de colisió és devónica, seguida per una etapa distensiva en magmatismo abundant en el Carbonífero Inferior i una atra final compresiva en el Cabonífero Superior, en la que culmina la colisió entre blocs, en plecs verticals i falles d'esgarre.[9]
Zona Sudportuguesa
[editar | editar còdic]Correspon a una regió externa del orógeno varisco, en depòsits marins del Devónico Mig al Carbonífero, metamorfisme de baix grau, foliación tectónica general i abundant magmatismo. El seu llímit en la Zona de Ossa-Morena presenta ofiolitas, que atesten un tancament oceànic i sutura de blocs.[10]
Atenent a l'estratigrafia es distinguixen tres dominis: Domini septentrional o Polixc do Llop, Domini central o Faixa Pirítica Ibèrica i Domini meridional o Suroest Portugués. També es distinguix una conca postorogénica de menor entitat, la conca pérmica del Viar, reblix per sediment continentals i materials volcànics.[10]
La Faixa o Franja Pirítica destaca per contindre la major acumulació mundial de sulfurs metàlics massius, d'enorme importància econòmica (mines de São Dumenges, Neves Corvo, Tharsis, Riu Tinto o Aznalcollar). Es varen formar durant el Carbonífero Inferior, en un moment extensional de la conca previ a la colisió varisca.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vora, J. A.; Ancoechea E.; Barnolas, A.; Bea, F.: Calvo, J. P.; Civis, J.; Vicente, G. de; Fernández Ganotti, J.; García Cortés, A.; Pérez Estaún, A; Pujalte, V.; Rodríguez Fernández, L. R.; Sopeña, A. i Tejero, R (2004). «Introducció», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 1-17. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ (1945).Geotekt. Forch..6
- 78-92.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pérez-Estaún, A.; Bea, F.; Bastida, F.; Marcos, A.; Martínez Català, J. R. Martínez Poyatos, D.; Arenes, R.; Díaz García, F; Azor, A.; Simancas, J. F. i González Lodeiro, F (2004). «La cordillera varisca europea: El Massiç Ibèric», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 17-25. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ Sant Josep, M. A. de; Herranz, P. i Pieren. A. P.(2004).30
- 7-22.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Bastida, F. (coord.) (2004). «Zona Cantàbrica», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 25-49. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Marcos, A. (coord.) (2004). «Zona Asturoccidental-lleonesa», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 49-68. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Martínez-Català, J. R.; Martínez Poyatos, D. i Bea, F. (coords.) (2004). «Zona Centroibérica», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 68-133. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Arenes, R.; Martínez-Català, J. R. i Díaz García, F. (coords.) (2004). «Zona de Galícia-Trás-vos-Montes», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 133-165. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Azor, A. (coord.) (2004). «Zona de Ossa-Morena», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 165-198. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Simancas, J. F. (coord.) (2004). «Zona Sudportuguesa», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 199-222. ISBN 84-7840-546-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo Ibérico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.