Oceà Reico

El oceà Reico o oceà Rhéico va ser un oceà que durant el Paleozoico es localisava entre el supercontinente Gondwana i els menuts continents del Nort. Estos incloïen Laurentia (la futura Norteamérica), Bàltica (nort d'Europa) i Avalonia (sur d'Europa). Estos menuts continents, junt en Siberia que es trobava més al nort s'unirien pronte per a formar el supercontinente Laurasia.

Etimologia

L'oceà entre Laurentia i Bàltica va prendre el seu nom per Jápeto, en la mitologia grega el pare d'Atles, de la mateixa forma que l'oceà de Jápeto va ser el predecessor de l'oceà Atlàntic. L'oceà entre Gondwana i Bàltica es denomina oceà Reico per Rea, germana de Jápeto.

Evolució

Tot va començar en una fissura en el supercontinente Gondwana, que va obligar Avalonia a travessar l'oceà Iapetus en la primera part del Ordovícico Mig, obrint el nou oceà. Durant gran part del Ordovícico Tardà, l'oceà Rheico sembla haver aumentat tan ràpit com hui la Dorsal del Pacífic oriental (a 17 cm/any). Quan Bàltica i Laurentia varen chocar entre sí a finals del Ordovícico per a formar el continent d'Euramérica, l'oceà Rheico ya s'havia ampliat, en substitució de l'oceà de Japeto, que en este moment s'havia convertit en un estret canal entre Avalonia i Laurentia.

L'oceà Reico es va escomençar a tancar en el Devónico, quan el supercontinente Gondwana deriva cap a Euramérica. A finals del Devónico, es va convertir en un oceà estret entre Gondwana i Euramerica. En el Carbonífero Inferior (Misisipiense), la part oriental de l'oceà Rheico ya s'hi havia tancat, per la colisió de l'est de Norteamérica en Àfrica. Més vesprada, Sudamérica va chocar contra el sur de Norteamérica, tancant completament l'oceà i formant finalment el supercontinente Pangea. Esta colisió va crear les orogènia apalache i varisca.