Serra de la Demanda
La serra de la Demanda és una alliniació montanyosa situada en el sector nort-occidental del Sistema Ibèric, en l'interior de la península ibèrica. S'estén en orientació noroest-surest per les províncies espanyoles de Burgos, al noroest, i La Rioja, al surest. La seua màxima altitut és el mont Sant Lorenzo (2271 m.s.n.m.), que constituïx també el cim més elevat de la Rioja.[1] La serra forma la divisòria d'aigües entre les conques hidrogràfiques del Ebre i del Duero.[2]
La vegetació està dominada per boscs de roure rebollo i pi albar, junt en varis hayedos en les zones més humides. En els cims predominen els pasturages i xares d'alta montanya. Entre els mamífers presents destaquen el cérvol, el javalí, el cabirol, el teixó, diverses espècies de mustélidos, el gat montés, el rabosot, el llop ibèric i la llebre. També alberga una rica avifauna, en grans rapaces com l'àguila real i el buitre leonado, aixina com varis endemismes com salamandra palmeado motejat.[3]
Des de 1991,[4] l'alvertent burgalés de la serra forma part del Espai Natural de la Serra de la Demanda, que comprén una superfície de 81 270 hectàrees. Per la seua banda, l'alvertent rioixà està integrada en la més extensa Zona d'Especial Protecció per a les Aus «Serres de Demanda, Urbión, Cebollera i Cameros», en una extensió de 150 082 hectàrees.[5]
Toponímia
[editar | editar còdic]Els romans la varen cridar monts Distercios. En el XIII el poeta rioixà Gonzalo de Berceo els va denominar monts Cogollanos, per haver segut aquells en els que sant Millán, cridat de la cogulla o cogolla (capucha monástica), i els seus seguidors varen cavar en la roca un eremitorio en el VI. Durant l'Edat Mija, també va rebre el nom de Serra de Arandio. En el XVIII els varen nomenar "Serra de la Demanda", denominació que ha perdurat fins a hui, per un antic i dilatat litigi sobre utilisació de terrenys i pastures, entre[6] Fresneda de la Serra Tirada i Ezcaray, iniciat allà per el XVI. La Real Chancillería de Valladolit va intervindre en el juí, que es va allargar inclús fins a el XIX. Com açò es va aplegar a cridar "assunt de la demanda" o petició de Monterrubio sobre els terrenys que devien ser lo que hui en dia es coneix com La Roureda, va donar nom als monts. Forma part de la comarca del mateix nom.
Geografia
[editar | editar còdic]Orografia i entorn
[editar | editar còdic]
En el seu vertent nort descollen els Montes de Ayago, que són un subsistema pertanyent a la mateixa. Els separa dels cims més alts de la serra de la Demanda el curs alt del ric Tirada.
Són part de la frontera este de Castella i Lleó (Burgos) en La Rioja. Els componen totes les montanyes incloses en el perímetro format pel riu Ciloria a l'est, per port Pradilla (1240 m) al surest, al sur i suroest pel riu Tirada, al noroest Belorado i nort pel Camí de Santiago i carretera N-120.
Ho constituïxen tot el conjunt de cims, valls, barrancs i rius que aboquen les seues aigües en el marge dret del ric Tirada, i casi totes elles, lo mateix que el riu Tirada en els seus orígens, discorren en direcció sur-nort. El riu naix en Fresneda de la Serra Tirada en un terme denominat Tres Aigües i desemboca en l'Ebre a l'altura d'Haro. En la vertent nort, prop de Belorado, hi ha varis pobles, entre ells Fresneña, Redecilla del Camí i Sant Pedro del Mont.
Segons la Diputació de Burgos, “la vegetació original de la serra de la Demanda està molt degradada, en la seua major part com a conseqüència de l'acció antrópica. Pese a tot, seguixen destacant en ella l'hi haja en les zones altes i el rebollo en les baixes, en fresno, serbal, acebos i tejos en forma aïllada. Introduïts per mig de repoblaments forestals apareixen el pi albar (Pinus sylvestris), el pi negral (P. pinaster), el pi laricio (P. nigra) i el pi negre (P. uncinata). L'estrat arbustiu es conforma a partir de petorres (Erica arborea, Erica australis, ...), genista, espino, retama, estepa, …”[3]
Gran part del sur de la comarca de la serra de la Demanda compartix paisage, mijos de vida i vínculs de tot tipo, inclús històrics, en la comarca de Pinades, per lo que eixos pobles formen la subcomarca de Terra Pinariega, en Burgos. En este sentit, el alfoz de Lara s'estenia en el XI des de Lara dels Infants a Vinuesa, en l'actual província de Soria.
Cims
[editar | editar còdic]El pico més alt, situat en La Rioja, és el Sant Lorenzo (2270 m s. n. m.), en l'ala del qual es troba l'estació d'esquí de Valdezcaray.
El segon pico més alt, el més alt de la província de Burgos, és el Sant Millán (2132 m s. n. m.).
En el seu vertent sur es troba el quint pico més elevat, el segon de Burgos, el Trigaza (2085 m s. n. m.), en l'estació d'esquí de Valle del Sol, propenca a Pineda de la Serra.
Geologia
[editar | editar còdic]
La Serra de la Demanda es caracterisa per un núcleu d'orige Paleozoico,[7] predominantment compost per roques del Cámbrico. En la seua part més occidental, es poden trobar també materials del Ordovícico i del Carbonífero, aixina com en el sector nort, a on es localisen tres menuts afloraments de roques precámbricas. Un aspecte geològicament notable d'esta serra és el seu llímit nort, que presenta un contacte cabalgante sobre la Conca de l'Ebre, el qual exhibix característiques singulars tant des del punt de vista petrológico estructural com estratigráfico, en comparació al restant del sistema Ibèric.
Els materials més antics de la serra han segut datats com precámbricos i es troben en les rodalies d'Anguiano, consistint en pissarres i esquistos. Junt a les formacions cámbricas, que comprenen una àmplia extensió en la Serra de la Demanda i inclouen conglomerats, quarsita, dolomitas, esquistos i pissarres carbonatadas, conformen un zócalo paleozoico en una potència superior als 3.500 metros. En la zona occidental, al voltant de Pineda de la Serra, es destaca una important banda de materials carboníferos, composta per conglomerats, areniscas, esquistos i llits de carbó. l'orogènia varisca és el primer event estructural que afecta a esta regió, generant plecs i cabalgamientos en direcció este-oest, en les principals estructures localisades en les valls dels rius Oja i Tirada.
Hidrografia
[editar | editar còdic]
La serra de la Demanda és el lloc de naiximent numerosos rius i rieres que es repartixen entre les conques del Ebre, els naixcuts noreste, i del Duero, els naixcuts al suroest. Alguns d'ells han originat profundes valls, com és el cas de la riera del Caixer, que ha llaurat l'angost desfiladero de la Yecla. Uns atres com la riera de Abanza, boten per desnivells de fins a 34 metros[8] en les cascades de Altuzarra (prop de Santa Creu del Valle Urbión). Tots els rius de l'alvertent del Duero naixen en la província de Burgos, es troben el riu Arlanza; l'Arlanzón, que més tarde pansa per Burgos; el Pedroso; el Mataviejas; el Cova o el Vena, entre uns atres. La de l'Ebre veu nàixer en Burgos els rius Oca, Urbión, Tirada i el Neila o Najerilla, entre uns atres i en La Rioja l'Oja, el Ciloria, el Reláchigo o el Yalde entre uns atres.
La serra conta també en vàries estanys d'orige glaciar en els seus cims més alts. El conjunt de les estanys de Neila és el més important de tota les serra tant per la seua extensió com per la seua diversitat faunística, s'ubiquen al noreste de la serra de Neila junt en la més aïllada estany del Haedillo. En la cara nort del cordal principal de la Demanda també hi ha uns menuts estanys d'orige glaciar; les més importants són el Pou Negre o les estacionarias estany de Sant Millán i de Rehoyo.
Els embassaments que es troben en l'entorn de la serra són tant de menuts com a mijans volums. En territori burgalés es troben, ordenats de major a menor capacitat, l'embassament de Úzquiza, el de Castrovido, el del Arlanzón i l'assut d'Alba. En territori rioixà es troben, seguint el mateix ordenament, l'embassament de Mansilla i l'embassament de Yalde. L'embassament de Úzquiza és una dels pocs assuts de "materials solts" construïdes en Espanya.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Distintes maneres d'ascendir al pico Sant Lorenzo» (en és). La Rioja. Consultat el 2026-07-09.
- ↑ «Serra de la Demanda» (en és-es). CHDuero. Consultat el 2026-07-09.
- ↑ 3,0 3,1 «Serra de la Demanda | Excma. Diputacion Provincial de Burgos». www.burgos.es. Consultat el 2025-08-20.
- ↑ BOE.Consultat el 21/06/2024.
- ↑ «Inventarie espanyol del Patrimoni Natural i la Biodiversitat». iepnb.és. Consultat el 2025-03-24.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 28 d'agost de 2013.
- ↑ Consultat el 26/06/2024.
- ↑ «Senda de les Cascades de Altuzarra(per la Garrulla)».
- ↑ «Embasse de Úzquiza - CHDuero». www.chduero.es. Consultat el 2024-10-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de la Demanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.