Conca sedimentaria

Erro al crear miniatura:

Conca sedimentaria

Desert de Taklamakán, baix la superfície del com yacer la conca sedimentaria del Tarim, una acumulació de varis quilómetros de gruixa de sediments transportats per la ret fluvial des de la replanell tibetà, al sur, i des de la cordillera de Tian Shan, al nort. La llongitut de la conca és d'uns 1000 km; el nort està aproximadament en la part superior de l'image.

Una conca sedimentaria és una zona deprimida de la corfa terrestre d'orige tectónico a on s'acumulen sediments. Per a la seua formació es requerix un procés de subsidencia prolongada. Els llímits geogràfics de les conques sedimentarias estan definits pels llímits de les zones subsidentes i les zones en procés d'alçament o estables que les voregen. Una conca sedimentaria es considera activa mentres duren els processos tectónicos que la varen originar, tant de subsidencia de la mateixa com d'elevació de les àrees circumdants.

l'anàlisis de conques és la part de l'estratigrafia que s'ocupa de l'estudi de les conques sedimentarias; de fet l'anàlisis de les conques sedimentarias és el fi últim, ideal, dels estudis estratigráficos, integrant les senyes estratigráficos dels materials de farcidura junt a atres tectónicos, petrológicos, geoquímicos, etc.

Tipos de conques sedimentarias

Conques marginals

Formades en els màrgens dels continents, generalment front a les desembocadures de rius d'importància. Ej.: Delta del Nilo.

Conques sedimentarias de antepaís

Formades junt a orógenos compresivos per la flexión de la litosfera terrestre baix el pes de les roques apilades durant la colisió tectónica. Ej.: Conca del Ganges, junt al Himalaya.

Conques extensives

Formades en zones a on la corfa terrestre ha segut estesa i aprimada. Ej.: Graven del Rin.

Conques de pull-apart

Formades en zones d'esgarre tectónico (strike-slip) en les que dos plaques tectòniques es desplacen sense produir extensió ni compressió, és dir, paralelament a la zona de falla que les separa. La conca es forma llavors en la regió a on dita falla de rumbo canvia la seua direcció. Ej.: Mar Morta.

Conques carbonatadas

Formades per acumulació de carbonat càlcic biòtic. Ej.: Conca del mar Carib.

Conques de intraplaca

Formades en l'interior dels continents en absència de deformació tectònica per falles, generalment a conseqüència de la subsidencia o afonament del terreny per fenomens com la topografia dinàmica (relacionada al fluix en el mant terrestre). Un eixemple és la conca del llac Chad.

Rellevància

Secció geològica d'una conca sedimentaria antiga (conca de Newark, Nova Jersey, Estats Units).

La principal importància social de les conques sedimentarias és que en elles ocorren les condicions ideals per a la formació de petròleu, gas natural o carbó i l'acumulació d'atres minerals. Normalment els depòsits metàlics són d'orige sinsedimentario (contemporàneus de la sedimentación), mentres que els de hidrocarburs són postdeposicionales, derivats, producte de la circulació de decorreguts a través dels materials de farcidura de la conca.

La principal rellevància des del punt de vista científic és que l'estructura i edat de la farcidura sedimentario de les conques constituïxen el millor registre d'events de deformació tectónica, de l'evolució climàtica i d'atres processos geològics.