Subsidencia

Subsidencia

Costa Oriental del Llac de Maracaibo, en l'Estat Zulia, en Veneçola, a on es pot vore els efectes de la subsidencia produïda per l'explotació casi centenària del petròleu en la zona, que ha obligat a la construcció d'un dic al voltant del llac per a impedir que s'inunde la població en les seues aigües.

La subsidencia en geologia descriu el progressiu afonament d'una superfície, generalment de la litosfera, be siga pel moviment relatiu de les plaques tectónicas que inclouen tant la convergència de les mateixes com la seua divergència o, en una escala menor, per l'assentament del terreny en les conques sedimentàries (a sovint accelerat per l'acció humana, com és el cas de les conques petroleres o l'extracció d'aigües subterrànees) o per la cessació de l'activitat volcànica en àrees reduïdes entorn als volcans pròpiament dits, com succeïx en el cas dels atolonés. En el cas de la subsidencia, el nivell de la mar, com és llògic, puja. L'opost de la subsidencia és l'alçament, el qual resulta en un increment de l'altitut de la superfície sòlida del nostre planeta i, en conseqüència, en un descens del nivell del mar.

Atres formes de subsidencia

En meteorologia, subsidencia es referix al moviment descendent d'aire fret de les capes superiors, descens explicat, precisament, per l'aument de densitat de l'aire en gelar-se. En oceanografia, es denomina subsidencia a l'afonament de les aigües oceàniques en la zona costera continental (generalment en les costes orientals dels continents) a on les corrents marines d'est a oest (equatorial i unes atres) acumulen una gran cantitat d'aigua que és succionada per l'acció del fondo submarí en contra direcció (d'oest a este) seguint el moviment de rotació terrestre. En atres paraules, lo mateix que succeïx en l'atmòsfera, en la zona intertropical, la corrent equatorial es produïx com una resposta, per inèrcia, a dit moviment de rotació terrestre. En realitat, esta és una explicació relativament simple perque, com es pot vore en l'artícul sobre les corrents oceàniques, la compensació de les aigües en sentit contrari al moviment de rotació de la Terra, no solament es realisa pel fondo de l'oceà en la pròpia zona equatorial sino en la superfície, tant a chicoteta escala (que dona orige a les contracorrientes equatorials) com a una escala molt major, com és el cas de les corrents d'oest a este (corrent del Golf en l'Atlàntic i corrent de Kuro Shivo en el Pacífic pel que fa a l'hemisferi Nort i la corrent circumpolar en l'Hemisferi sur).

Subsidencia en les zones de convergència de les plaques tectónicas

Es denomina convergència de plaques tectónicas al choc entre dos plaques que es mouen en direccions opostes i que donen orige a l'alçament d'una placa (generalment, la continental) i a l'afonament en el mant de l'atra placa (generalment, la placa oceànica). La subsidencia es forma, evidentment, en la placa submarina, formant lo que es coneix en el nom de fossa oceànica i en este cas, la subsidencia o afonament rep el nom de subducción. La fossa suramericana en la costa de l'Oceà Pacífic (Fossa de Perú-Chile) constituïx un bon eixemple, en una profunditat superior als 8.000 m baix el nivell del mar. La més profunda de les fosses oceàniques és la de les illes Marianes, en una miqueta més de 11 000 metros de profunditat.