Topografia dinàmica
La topografia dinàmica és el terme usat en geodinámica per a la topografia generada per forces dinàmiques del fluix del mant superior terrestre. També es pot definir com la component de la topografia que no està compensada isostáticamente, és dir, la part del relleu que no pot ser explicada per variacions laterals de gruixa o densitat en la litosfera assumint que el mant subjacent es comporta com a decorregut estàtic. Les diferències en topografia dinàmica estan freqüentment en l'orde d'alguns centenars de metros. Un eixemple prominent és el «unflament» (superswell) africana.[1]
El terme és també usat en oceanografia per a referir-se a la topografia de la superfície de l'oceà relacionada en la dinàmica del seu propi fluix. En equilibri hidrostàtic, la superfície mija dels oceans coincidiria en el geoide (una superfície equipotencial del camp gravitatorio terrestre), pero per les corrents marines, la seua topografia dinàmica alcança prop de 2 m.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nature 395, 269-272, doi:10.1038/26212, Dynamic topography, plate driving forces and the African superswell, Lithgow-Bertelloni1 and Silver http://www.nature.com/nature/journal/v395/n6699/abs/395269a0.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Topografía dinámica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.