Foliación (geologia)
.jpg){kind=link}
Es denomina foliación a la disposició planar i paralela de minerals o agregats minerals de manera pervasiva o penetrativa en roques.[1][2] Esta traça es pot originar de vàries formes que no sempre són fàcils de distinguir per lo que el terme foliación és considerat com un descriptivo.[1][3] Aixina i tot, la foliación s'associa generalment al procés de metamorfisme.[1][4] La foliación és una característica mesocópica, és dir que en gran mida es pot vore simple vista pero certs aspectes són microscòpics.[5]
La foliación es pot classificar per si té clivaje o no i de tindre-ho pel tipo de clivaje.[6][7] Les roques en capes composicionales similars a l'estratificació com el gneis són un eixemple de roques foliadas sense clivaje.[6]
Es distinguixen dos tipos de clivaje principals depenent de si els microlitones (microbloques en entre els plans de clivaje) són visibles a simple vista (clivaje disyuntivo) o no (clivaje continu):[7]
- Clivaje continu
- Clivaje disyuntivo
- Clivaje espayat
- Clivaje de crenulación
- Clivaje de crenulación discret
Les diaclasas no se solen considerar dins de les foliaciones en ser massa espayades entre sí.[2]
L'equivalent llineal de la foliación és la lineación.[8][9] És comú que en un pla de foliación s'aprecien un o dos sistemes de lineaciones.[10] Ocorre, pero és rar que una roca que presenta lineación carixca de foliación.[11]
Segons el seu orige les foliaciones poden ser primàries o secundàries.[3]
Foliaciones primàries
[editar | editar còdic]Les foliaciones primàries són aquelles que es formen en gelar-se roques ígneas o en depositar-se sediments.[3] Un eixemple de foliación primària és el bandeado de fluix que s'observa en algunes produïdes pel enfrimiento de magma.[12] En els sediment i roques sedimentarias les estratificació fines són també un tipo de foliación primària.[13] L'estratificació s'observa en ocasions fàcilment en roques metamòrfiques de baix grau metamòrfic, no obstant a major grau és difícil si no impossible identificar-la.[14] Dita dificultat és ya siga per la transposicón de microlitones, recristalización o algun atre procés que hi haja obliterado l'estratificació.[14]
Durant la diagénesis la compactación d'un sediment pot foliar a est donant orige a foliación diagénetica.[13][15] Els sediment rics en argila o pelíticos són propensos a este tipo de foliación.[13]
Foliaciones secundàries
[editar | editar còdic]Les foliaciones secundàries són aquelles que es formen en posterioritat, com lo són per eixemple moltes de les foliaciones observades en roques metamòrfiques.[3] A sovint es considera la foliación secundària com el producte de deformació dúctil pero açò no sempre és el cas.[13][14] La major part de les foliaciones secundàries són foliaciones tectónicas que originen producte de tensions tectónicas.[3] Estes foliaciones poden correspondre a esquistosidad, clivajes, foliaciones miloníticas i bandeado gneísico.[16][17]
En roques metamòrfiques la foliación dependende en gran mida de la mineralogia de la roca mare i del grau de metamorfisme.[4]
- Pizarrosidad: Minerals planars i baix grau de metamorfisme. Per eixemple la pissarra.
- Esquistosidad: Metamorfisme de grau mig-alt. Un eixemple és l'esquisto.
- Bandeado gneísico: El grau de metamorfisme és alt, produint-se la segregació dels minerals en capes. Per eixemple el gneis.
En un mateix event de deformació una roca anteriormiente homogénea sobre la seua estructura interna pot passar a desenrollar distints tipos de foliación en orientacions variades.[18] La foliación formada en una zona d'esforç tallant progressiu típicament no és trazable a un moment particular de l'història de deformació de la massa rocosa.[18]
Foliación secundària i plegament
[editar | editar còdic]Es considera que els mateixos esforços que produïxen plegament també poden produir foliación i vice-versa.[9] A modo general l'orientació de la foliación tendix a coincidir en el pla axial del plegament, o a lo manco ser sub-paralela.[9] Quan la foliación és subparalela pot tindre una disposició donen palmito entorn al pla axial del plegament ya siga convergint o divergint cap a la charnela.[9] La foliación associada a un mateix plegament pot variar d'orientació segons el tipo de roca (litologia) en la que es desenrolla.[19] A este canvi segons litologia se li crida refracció.[19]
A on hi ha hagut deformació intensa alguns plecs tenen els flancs deformats a tal modo que aprimen i convergixen en la foliación fins a desaparéixer.[9] Dits plecs es coneixen com a plecs intrafoliales desarraïlats.[9] Si els flancs es mantenen, encara que prims, unint vàries charnelas se li crida simplement plegue intrafolial.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hobbs et al. 1976, p. 213
- ↑ 2,0 2,1 Passchier i Trouw 2005, p. 68
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fossen 2018, p. 244
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaroques - ↑ Davis et al. 2011, p. 492
- ↑ 6,0 6,1 Park 1989, p. 17
- ↑ 7,0 7,1 Davis et al., 2011, p. 468
- ↑ Pollard i Martel 2020, p. 346
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Park 1989, p. 22
- ↑ Hobbs et al. 1976, p. 267
- ↑ Davis et al. 2011, p. 465
- ↑ Davis et al. 2011, p. 493
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Passchier i Trouw 2005, p. 69
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Passchier i Trouw 2005, p. 70
- ↑ Passchier i Trouw 2005, p. 71
- ↑ Fossen 2018, p. 245
- ↑ Davis et al. 2011, p. 463
- ↑ 18,0 18,1 Brazilian Journal of Geology.49(4)doi:10.1590/2317-4889201920190109.
- ↑ 19,0 19,1 Deformation Structures and Processes within the Continental Crust.394
- 21-37.doi:10.1144/SP394.4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Foliación (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.