Anar al contingut

Clivaje (geologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cleavage modes CAPS 0 .svg
Formes diferents en les quals el clivaje pot desenrollar-se en una roca sedimentaria. A: roca sedimentaria original; B: clivaje de llapis; C: foliación diagenética (paralela a l'estratificació); D: clivaje de pissarra.

En la geologia es coneix com el clivaje d'una roca a un tipo de foliación que consistix en una série de superfícies internes de planes o lleument curves, paraleles a subparalelas entre sí.[1][2] El clivaje permet partir les roques en lajas.[2] Generalment el clivaje està associat a plegues en una orientació igual o molt semblada a la del pla axial del clivaje.[2] El clivaje no deu confondre's en les fractures puix estes últimes comporten sempre una pèrdua de cohesió lo que no és necessàriament el cas per al clivaje.[2][3]

La pizarrosidad és un clivaje típic de les pissarras i que permet utilisar algunes d'estes roques per a teuladas.[4] La pizarrosidad es deu a la disposició en plans de grans inecuantes microscòpics.[4] Ya que els grans fins que componen una pissarra tendixen a depositar-se en orientació aleatòria la pizarrosidad és una característica posterior adquirida per la reorientació i recristalización dels seus grans en un ambient metamòrfic i tectónica compresiva.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Davis et al., 2011, p. 463
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Davis et al., 2011, p. 465
  3. Davis et al., 2011, p. 466
  4. 4,0 4,1 Hobbs et al., 1976, p. 222
  5. Blatt et al., 1980, p. 121