Ofiolita
Les ofiolitas són associacions de roques ultramáficas, máficas i máfico volcàniques constituents de la corfa i litosfera oceànica. També poden aparéixer sobre corfa continental com a conseqüència d'un procés d'obducción.[1] Existix una disputa científica sobre si les ofiolitas representen la típica corfa oceànica.[2]
En un sentit més ampli les ofiolitas s'han definit solament entorn a les seues capes característiques deixant exclosa la seua procedència com a part de la definició.[3] Llunt de totes les ofiolitas representen típica corfa i mant oceànic, si no que vàries, a pesar de ser a grans traces oceàniques, semblen haver-se originat en conques d'extensió de trasarco o en rifts oceànics tipo mar Rojo.[1] Unes atres semblen provindre de zones d'anterarco mentres algunes ofiolitas tenen elements d'arcs insularés.[1]
Les ofiolitas poden classificar-se com HOT i LOT en funció de varis criteris com pot ser l'orige a partir de dorsals ràpides o llentes, potència de les capes, presència o absència de térmens i foliaciones i lineaciones.
Distribució de ofiolitas
[editar | editar còdic]Les ofiolitas ocorren associades a zones d'orogénesis tant antigues com a actuals. Per açò es troben freqüentment tant en zones de subducción i colisió continental com en antics escuts a on estos sistemes s'han preservat. Les ofiolitas més recents es troben principalment en el Cinturó Alpide i en el Cinturó de Fòc del Pacífic. Una de les agrupacions de ofiolitas més estudiades és la Creixent Ofiolítica Peri-Àrap (del francés croissant ophiolitique peri-àrap) que comprén a les ofiolitas de Chipre, el sur d'Anatolia, Oman i els Emirats Àraps Units (EAU) i Iran i els monts Zagros. Esta agrupació conté dos de les ofiolitas més estudiades, la Troodos en Chipre i la Semail en Oman i els EAU. Estes ofiolitas varen ser obducidas quan es va tancar l'oceà Tetis en el mesozoico.
| Nom | País | Província geològica | Edat de roca (Ma) | Edat d'emplaçament (Ma) | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Massiç de Lherzolita de Collo | Argèlia | Montes Atles | [4] | ||
| Ofiolitas de Famatina | Argentina | Serres Pampeanas | Ordovícico | Devónico | [5] |
| Ofiolita del Cerro Mantiqueira | Brasil | Serra de la Mantiqueira | [6] | ||
| Ofiolita de Golyamo Kamenyane | Bulgària | Montanyes Ródope | [7] | ||
| Complex Ofiolitico de Roques Verdes | Chile | Vages Patagónicos | [8][9] | ||
| Ofiolita de Xingaze | China | Tibet | 110-100 | <50 | [3] |
| Ofiolita de Troodos | Chipre | Montanyes de Troodos | [10] | ||
| Complex Ofiolitico de la Tetilla | Colòmbia | Cordillera Occidental | [11] | ||
| Complex de Gabal Gerf | Egipte, Sudan | Escut Nubio-Aràbic | 750 | [12] | |
| Ofiolita de Jormua | Finlàndia | Escut Bàltic | 1950 | [13] | |
| Ofiolita de Halmahera | Indonèsia | Halmahera | [10] | ||
| Complex Ofiolitico de Neyriz | Iran | Montes Zagros | [10] | ||
| Complex Ofiolitico de Miyamori | Japó | Montanyes de Kitakami | [10] | ||
| Ofiolita de Ibara | Japó | Cinturó de Maizuru | 281-310 | [10] | |
| Ofiolita de Yakuno | Japó | Cinturó de Maizuru | [10] | ||
| Ofiolita de Northland | Nova Zelanda | Alóctono de Northland | [14] | ||
| Ofiolita de Semail | Oman, Emirats Àraps Units | Montanyes del Hajar | [10] | ||
| Massiç Ultramáfico de Tape | Perú | Cordillera Oriental | 718 ± 41 | [15] | |
| Complex Ofiolitico de Dunzhugur | Rússia | Massiç de Altái | 1020 | [16] |
Font
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kearey, Philip; Vaig vindre, Federick J. (2009). Global Tectonics, Tercera edició (en anglés), pp. 27 i 28.
- ↑ oceanic crust, Encyclopedia Britannica Academic Edition (en anglés). Consultat el 17 de novembre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 Nicolas, Adolphe (1989). Structures of Ophiolites and Dynamics of Oceanic Lithosphere (en anglés), Kluwer Academic Publishers, pp. 187-197.
- ↑ Marc Leblanc i Abdelkader Temagoult. 1989. Chromite pods in a lherzolite massif (Collo, Algeria)" Evidence of oceanic-type mantle rocks along the West Mediterranean Alpine Belt
- ↑ Davis, Roeske, McClelland, Snee. 1999. Closing the ocean between the Precordillera terrane and Chilenia: Early Devonian ophiolite emplacement and deformation in the southwest Precordillera
- ↑ LÉO A. HARTMANN and FARID CHEMALE-JÚNIOR. 2003. Mid amphibolite facies metamorphism of harzburgites in the Neoproterozoic Cerro Mantiqueiras Ophiolite, southernmost Brazil
- ↑ Fernando Gervilla, Isabel Fanlo , Thomas N. Kerestedjian, Ricardo Castroviejo, Jose Maria, Gonzalez-Jimenez, Jose Alberto Padron i José Feliciano Rodrígues. 2011. Alteration Mechanism of Chromite in Podiform Chromitites from two Metamorphosed Ophiolitic Complexes: Golyamo Kamenyane (Bulgària) and Tape (Peru)
- ↑ Cunningham. 1994. Uplifted ophiolitic rocks on Illa Gordon, southernmost Chile: implications for the closure history of the Roques Verdes marginal basin and the tectonic evolution of the Beagle Channel region
- ↑ Charles Stern and Maarten de Wit. Verdes ophiolites,, southernmost South America
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Troodos 1987: Ophiolites and Oceanic Lithosphere. Autors varis. 1987.
- ↑ P. Spadea, M. Delaloye, A. Espinosa, A. Orrego and J. J. Wagner. Ophiolite Complex from La Tetilla, Southwestern Colòmbia, South America
- ↑ M. Zimmer,A . KrGner, K.P . Jochum, T. Reischmann i W. Todt. 1995. The Gabal Gerf complex: A Precambrian N-MORB ophiolite in the Nubian Shield, NE Africa. Chemical Geology.
- ↑ Asuka Tsurua, Richard J. Walkera, Asko Kontinenb, Petri Peltonenc and Eero Hanskid. 2000. isotopic systematics of the 1.95 Ga Jormua Ophiolite Complex, northeastern Finland
- ↑ J. Malpas, K. B. Spörli, Philippa M. Black and I.E.M. Smith. 1992. Northland ophiolite, New Zealand, and implications for plate-tectonic evolution of the southwest Pacific. Geology.
- ↑ Colombo C.G. Tassinaria, Ricardo Castroviejo, Jose F. Rodrigues, Jorge Acosta and Eurico Pereira. 2011. A Neoproterozoic age for the chromitite and gabbro of the Tape ultramafic Massif, Eastern Cordillera, Central Peru and its tectonic implications
- ↑ E.V. Khaina, E.V. Bibikovab, A. Krönerc, D.Z. Zhuravlevd, E.V. Sklyarove, A.A. Fedotovaa i I.R. Kravchenko-Berezhnoya. 2002. The most ancient ophiolite of the Central Asian fold belt: O–Pb and Pb–Pb zircon ages for the Dunzhugur Complex, Eastern Sayan, Siberia, and geodynamic implications
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ofiolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.