Anatexia

Archiu:Migma ss 2006.jpg

Migmatita fotografiada en Noruega.

Rep el nom de anatexia o anatexis la fusió diferencial de roques baixe condicions d'ultrametamorfismo. Este procés sol produir-se a causa d'un aument de la temperatura en roques de metamorfisme elevat, que pot originar la fusió parcial i total d'eixes roques en la formació de magmas en condicions de temperatura i pressió no definides. El punt de fusió d'una roca no és fix, sino que es realisa dins d'un interval més o menys ampli, el qual, no només depén del punt de fusió de les distintes espècies mineralógicas, sino de les influències mútues, i si aquella es realisa en mig acuoso o no. Aixina, per eixemple, una mescla de cuarzo i feldespat, en proporció eutéctica (composició en punt de fusió mínim) fon a una temperatura més baixa que el cuarzo o el feldespat en estat pur. L'atre factor que rebaixa el punt de fusió és la presència d'aigua a pressions elevades. Aixina, en certes zones de la corfa terrestre, pot haver roques que posseïxquen una part fosa i una atra que encara conserva les característiques originals; la part fosa tindrà la composició dels minerals menys refractarios. La fusió parcial de la roca rep el nom de anatexia selectiva. Quan este procés de fusió selectiva afecta a les roques metamòrfiques (per eixemple, al gneis) pot donar lloc a la formació de roques de caràcter mixt entre les ígneas i les metamòrfiques. Açò es produïx quan la massa fosa del gneis ascendix i consolida en zones més superficials, donant lloc a la formació d'una roca plutónica (granit). Al voltant d'esta roca granítica es formarà una aureola en a on es distinguiran dos zones rocoses estructuralment diferents, una de característiques plutónicas (magmáticas) i una atra deguda a la roca residual (gneis). A estes aureoles de roques mixtes se'ls denomina migmatitas.

És d'esperar que la fusió diferencial afecte primerament als minerals de baix punt de fusió, com són el cuarzo i els feldespat; si el procés de fusió s'interrompera, es formaria una migmatita, cridada venita, caracterisada per un agregat cuarzo-feldespático lenticular de color clar, inclós dins de la massa rocosa no fosa de color més obscur i formada pels minerals més refractarios. Esta roca deu diferenciar-se d'una estructuralment similar, cridada arterita, pero l'orige de la qual és per la cristalisació dels productes finals d'una injecció magmática.