Facies
Es denomina facies al conjunt de rocas sedimentarias o metamòrfiques en característiques determinades, ya siguen paleontológicas (fòssilés) o litològiques (composició mineral, estructures sedimentarias, geometria, etc.) que ajuden a reconéixer els ambients sedimentarios o metamòrfics, respectivament, en els que es va formar la roca. Algunes associacions de facies permeten caracterisar en prou precisió el mig sedimentario en el que es varen formar, com les facies detrítiques fluvials o les turbidíticas de talús continental.
El terme facies va ser falcat pel geólogo suís Amanz Gressly en 1838 i va ser part de la seua important contribució a les bases de l'estratigrafia moderna, la qual va substituir a les anteriors nocions de Neptunismo.
Regla de Walther
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llei de Walther.
La llei o regla de Walther, cridada aixina pel geólogo alemà Johannes Walther (1860-1937), establix que la successió vertical de facies (sense discontinuidades estratigráficas) reflectix la mateixa seqüència de facies que es formaven lateralment en el mig sedimentario. Es deu a que quan hi ha canvis en un ambient sedimentario —diferència d'aportes, subsidencia, variació del nivell de la mar, etc.— les facies que estaven sedimentándose adjacents i yuxtapostes es depositen damunt de les atres, superpostes, respectant el mateix orde o polaridad que tenien sobre la superfície de deposición.[1]
Un eixemple d'esta llei és la successió estratigráfica vertical que caracterisa una transgressió marina, que reflectix les facies que poden vore's lateralment en un mig llitoral actual, pero en una seqüència contínua vertical. En un eixemple que pot tindre moltes variacions, d'avall dalt: escomençant en facies continentals (fluvials, de delta), seguint en facies llitorals (cordonera dunar, plaja, mig intermareal) i culminant en facies típiques de mar oberta (barres arenenques submareales o facies de plataforma carbonatada).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vora Torres, J. A. (1994): Estratigrafia. Principis i métodos. Madrit. Editorial Roda. 806 págs. ISBN 84-7207-074-3 (Pág. 163-169)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Facies» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.