Anar al contingut

Ollo de sapo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gneis muestra - Jg.jpg
Gneis de el "ollo de sapo".

El ollo de sapo (es traduïx com a ull de sapo, encara que el nom original s'utilisa en publicacions geològiques en castellà i anglés) és una formació geològica de 600 km de llarc, que va des de la costa central cantàbrica gallega fins al Sistema Central Ibèric, i que va sorgir durant l'elevació de la pre-Replanell Ibèric del Cámbrico-Ordovícico. Esta formació es compon de roques ígneas granítiques i félsicas que metamorfizaron en diferents graus. Destaca en elles una proporció elevada de circonita i abunden més en superfície en el núcleu del anticlinal, que va d'Estaca de Bars a Sanabria.[1][2]

La primera descripció del ollo de sapo la va fer Hernández Sampelayo en 1922. Isidro Parga Pondal ho va descriure en detall i va explicar que el seu nom era pels piroclastos de cuarzo blavencs que abunden en els porfiroides, i que són característics d'esta formació.[1][3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 17(2–3)
    363–376.ISSN 1342-937X.doi:10.1016/j.gr.2009.09.001. (anglés)
  2. 117(2)
    174–191.ISSN 0022-1376.doi:10.1086/595017. (anglés)
  3. Notes i Comunicacions de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya.76
    119–153. (francés)