Piroclasto

Piroclasto

Capes de tefra expostes en el camí cap a la base del volcà Villarrica en el parc nacional Villarrica.

Es diu piroclasto (del grec πῦρ pyr ‘fòc’ i κλαστός klastós ‘trencat’) o tefra (del grec τέφρα, "cendra") a qualsevol fragment sòlit de material volcànic expulsat a través de la columna eruptiva tirat a l'aire durant una erupció volcànica. Petrológicamente, els piroclastos són fragments de roca ígnea volcànica solidificados en algun moment de l'erupció, més freqüentment durant el seu recorregut aéreu. En sentit estricte, el terme tefra aludix a un conjunt de tamanys de fragment (cendra i lapilli); es distinguix aixina, per eixemple, una bomba volcànica de la tefra (en sentit estricte), aun cuando en sentit ampli una bomba volcànica és un tamany de tefra.

La tefra volcànica consistix en una extensa varietat de partícules de roca volcànica, incloent cristals de distints minerals, roques de tot tipo, pedra pómez, etc.

Descripció

Tefra, producte de la erupció del volcà Eldfell, en Heimaey, Vestmannaeyjar, Islàndia.

Es tracta de magma que es fragmenta, s'expulsa i distribuïx pel vent en forma de material solt (a estos fragments, solts o compactar, dels que es compon se'ls denomina, pròpiament, piroclastos, que, quan el seu tamany és mínim, es convertixen en cendra).

En erupció violentes, la tefra pot ser duta a les altes capes de la atmòsfera sent transportades pel vent i depositant-se a mils de quilómetros.

La pluja de tefra constituïx el perill directe de major alcanç derivat de la erupció volcàniques; pot provocar casos de:

• enterrament;
• formació d'una suspensió de partícules de gra fi en l'aigua i aire;
• transport de gasés nocius, àcits, salés i, en les rodalies, calor;
• incendis.

Les partícules que estan en suspensió poden entrar a les turbines dels avions en vol generant detenció dels mateixos i accidents.

Tipos de piroclastos

Bomba volcànica trobada en el camp de lava del mont Hekla, Islàndia.

La tefra seca i no compactar té densitat que varien entre 0.4-0.7 g/cm³; la tefra humida i compactar alcança valors de densitat de fins a 1 g/cm³. En el sentit ampli del terme, els piroclastos poden tindre tamanys molt variats, des de metros a µm (micrómetros, millonèsimes de metro).

Els fragments de tefra es classifiquen pel tamany de les partícules que la formen, es distinguixen clásicamente tres categories:

• Cendra - Partícules de menys de 2 mm de diàmetro. Poden ser microscòpiques.
• Lapilli - Terme d'orige italià, plural, (el singular seria lapillo). Es tracta de fragments d'entre 2 i 64 mm.
• Escorias volcàniques - Fragment de lava solidificada que pot alcançar un tamany més gran que el lapili, pero menys que una bomba volcànica.
• Bombes volcàniques - Fragments de més de 64 mm de diàmetro.

Les partícules piroclásticas més menudes, les cendres de menor tamany, poden ascendir en el moviment convectivo dels gasos i l'aire calents que formen la ploma volcànica, podent aplegar a la estratosfera, des de la que, gràcies al vent, pot facilitar el llent viage a regions molt remotes.

Els piroclastos més grans s'acumulen per gravetat en l'àrea circumdant del cràter i van construint el con volcànic, segons la modalitat de vulcanisme, a miges o no en colades de lava. Quan alternen els dos tipos d'emissió es formen cons estratificados, a on alternen capes de cendres, poc coherents, en atres de roca dura derivada de la solidificació.