Anar al contingut

Calendari de Ussher-Lightfoot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Primera pàgina de Els anals del «Antic testament», que deduïxen els orígens primers del món, de 1650.
El text traduït a l'anglés pel propi Ussher: Els anals del «Antic testament» des del principi del món.

La Cronologia Ussher és una cronologia de l'història del món formulada en el XVII per mig d'una llectura interpretativa de la Bíblia. El seu autor va ser James Ussher, Arquebisbe anglicà del comtat de Armagh (en l'actual Irlanda del Nort). La cronologia s'associa en l'ideologia del creacionisme de la Terra Jove, ya que sosté que el nostre món i l'Univers varen ser creats fa pocs milenis.

L'obra de Ussher du el títul, en llatí, de Annales Veteris Testamenti, a prima mundi origine deducti, una cum rerum Asiaticarum et Aegyptiacarum chronico, a temporis historici principi usque ad Maccabaicorum initia producte ("Anals de l'Antic Testament, deduït dels orígens primigenis del món, crònica integrada dels assunts asiàtics i egipcíacs des del començ del temps històric fins al advenimiento dels Macabeos"), i s'emmarca en el debat històric teològic sobre l'edat de la Terra; un tema abordat pels autors cristians des de l'Antiguetat per a unir l'anomenada Història Profana, açò és el història del món de la civilisació grecorromana, en la Història Sagrada narrada en les Escritures.

A voltes li la denomina també cronologia Ussher-Lightfoot, incloent l'aporte de John Lightfoot, qui va publicar una cronologia similar en 1642-1644. No obstant, es tracta d'un nom incorrecte, ya que la cronologia està basada en el treball de Ussher i no en el de Lightfoot. Ussher va deduir que el primer dia de la creació va començar el dumenge 23 d'octubre (segons el calendari juliano) de l'any 4004 a. C. a les nou del matí, prop del equinoccio d'autumne, mentres que similarment Lightfoot va deduir que la creació va començar la vespradeta pròxima al equinoccio d'autumne, pero en l'any 3929 a. C.

La data proposta per Ussher de 4004 a. C. diferix poc de les estimades de Beda (3952 a. C.) o pel contemporàneu de Ussher, Joseph Justus Scaliger (3949 a. C.). L'elecció específica de Ussher d'eixe any va poder haver segut influïda per la creència de que el història de Món seria de sis mil anys (quatre mil anteriors al naiximent de Crist i dos mil, posteriors), corresponent als sis dies de la Creació, interpretats segons la Segona Epístola de sant Pedro (3:8) a on es llig que per a Deu, "...un dia és com mil anys i mil anys, com un dia".

Método de Ussher

[editar | editar còdic]

Les cronologia de Ussher i atres estudiosos de la Bíblia tenen tanta similitut ya que han usat més o menys la mateixa metodologia per a calcular acontenyiments claus registrats en la Bíblia. El seu treball es va complicar perque la Bíblia va ser compilada de diferents fonts a través dels sigles en diferents versions i grans buits cronològics, fent impossible fer una simple suma de les edats i dates que conté. En el seu artícul sobre el calendari de Ussher, James Barr ha identificat tres periodos distints que Ussher va tindre que encarar:

  • Era primerenca (De la creació a Salomón). Segons pareix el periodo més fàcil, ya que la Bíblia senyala un linaje masculí continu des d'Adán i Eva fins a Salomón, junt en les edats dels individus involucrats. No obstant, no totes les versions de la Bíblia proporcionen les mateixes edats —la Versió dels Setanta— (traducció més antiga coneguda en grec del Vell Testament datada en el III, i supostament traduïda per 72 estudiosos hebreus) dona dates més tardanes, retardant al voltant de 1500 anys la data de la creació. Ussher va resoldre este problema recolzant-se en la Bíblia hebrea.


  • Primera era dels Reis (De Salomón a la destrucció del temple de Jerusalem i al desterro dels judeus a Babilonia). El linaje s'interromp en este punt, disponent-se solament de la duració del regnat dels reis i en numerosos solapamientos i ambigüitats complicant el quadro. Ussher va tindre que creuar els registres bíblics en dates conegudes d'atres persones i governants per a crear una cronologia integrada.
  • Segona era dels Reis (D'Esdras i Nehemías al naiximent de Jesús). No es proporciona informació en la Bíblia. Ussher i els seus seguidors varen tindre que intentar vincular cada acontenyiment conegut d'este periodo en un atre datable en atres cultures, com les dels caldeos, perses o romans. Per eixemple, la mort del rei Nabucodonosor que va conquistar Jerusalem l'any 586 a. C. es podia relacionar en l'any 37 de l'exili de Jeconías (2 Reis 25,27).

Usant estos métodos, Ussher podia establir la data de la Creació cap a l'any 4000 a. C. La va situar en el 4004 a. C. per considerar l'error comés per Dionisio l'Exigu, el creador del sistema de datació des de l'any del naiximent de Crist. Flavio Josefo va senyalar que la mort d'Herodes el gran va ocórrer l'any 4 a. C., per lo que Jesús no hauria pogut nàixer despuix d'eixa data. Jesús va nàixer entre l'any 37 a. C. (quan Herodes va començar a governar) i el 4 a. C. Ussher va calcular que l'any del naiximent de Crist devia haver segut el 4 a. C.

L'estació en que va tindre lloc la Creació era un important tema de discussió teològica en temps de Ussher. Molts erudits pensaven que havia ocorregut en primavera, en el començ de les cronologia babilòniques, caldeas i d'atres cultures. Uns atres, incloent Ussher, varen pensar que era més provable que haguera ocorregut en autumne, en gran mida perque eixa estació marcava el principi de l'any judeu.

Ussher va usar el calendari hebreu per a establir la creació el dumenge més prop al equinoccio otoñal. El dia de la semana va ser un càlcul posterior a partir dels sis dies de la creació en Deu descansant el sèptim, que en la tradició judeua és dissabte: per lo tant la creació va començar el dumenge. Les taules astronòmiques que provablement va utilisar Ussher eren les Tabulae Rudolphinae de Kepler (Taules Rudolfinas, 1627). Usant-les, hauria conclós que el equinoccio va ocórrer el dimarts 25 d'octubre, solament un dia abans que el dia tradicional de la seua creació, en el quart dia de la semana de la creació, dimecres, junt en el Sol, la Lluna, i les estreles (Génesis 1,16). Els càlculs moderns situen el equinoccio otoñal de 4004 a. C. el dumenge 23 d'octubre.

Ussher va indicar la seua data per a la Creació (nit precedent al 23 d'octubre) en la primera pàgina dels Annales en llatí i en la primera pàgina de la seua traducció anglesa Annals of the World (1658). La versió següent de l'anglés es basa en abdós, en un greu error en la versió anglesa de 1658, corregida referint-se a la versió llatina.

En el principi, Deu va crear el cel i la terra (Génesis 1,1). El principi del temps, d'acort en la nostra cronologia, va tindre lloc al començ de la nit que va precedir al 23 d'octubre de 710 (periodo) juliano. L'any 4004 a. C.

El història de la Terra segons Ussher

[editar | editar còdic]
  • 4004 a. C. - Creació.
  • 2348 a. C. - Diluvi universal.
  • 1921 a. C. - Crida de Deu a Abraham.
  • 1491 a. C. - Èxodo d'Egipte
  • 1012 a. C. - Fundació del Temple de Jerusalem.
  • 586 a. C. - Destrucció del Temple de Jerusalem per Babilonia i començ del desterro babilonio.
  • Any 4 a. C. - Naiximent de Jesús.

Referències i enllaços externs

[editar | editar còdic]



Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calendari_de_Ussher-Lightfoot&oldid=879709»