Anar al contingut

Septuaginta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Codex Marchalianus (Ezk 1,28-2,6).JPG
Septuaginta
Archiu:Codex Vaticanus (1 Esdras 1-55 to 2-5) (The S.S. Teacher's Edition-The Holy Bible).jpg
Columna en caràcters unciales de texts d'Esdras, tal com li'ls llig en la Bíblia Septuaginta.

La '___protected_title_0___', també coneguda com a '___protected_title_1___' o '___protected_title_2___' (en grec antic: ἡ Μετάφρασις τῶν Ἑβδομήκοντα; en grec modern: Μετάφραση των Εβδομήκοντα; en llatí: ___protected_title_3___ o ___protected_title_4___),[1] i generalment abreviada '___protected_title_5___',[2] és la traducció més antiga existent en grec koiné dels llibres hebreus i arameos de la Bíblia hebrea original.[3][4] La Septuaginta també inclou alguns llibres que varen ser escrits originalment en grec.[2] El títul complet en grec deriva de l'història arreplegada en la Carta de Aristeas a Filócrates de que ___protected_title_6___ varen ser traduïdes al idioma grec a petició de Ptolomeo II Filadelfo (285-247 a. C.) per setenta y dos traductors hebreus —sis de cada una de les Dotze tribus d'Israel—, encara que alguns estudiosos consideren que esta història és seudepigráfica.[5][6][7]


Els estudiosos de la Bíblia coincidixen que els cinc primers llibres de la Bíblia hebrea varen ser traduïts del hebreu bíblic al grec koiné per judeus que vivien en el Regne ptolemaico, principalment en la gran comunitat de judeus en Aleixandria, provablement a principis o mediats de el III [8] Els llibres restants es varen traduir presumiblement en el II [4][9][10] Alguns targums que traduïen o parafraseaban la Bíblia al arameo també es varen realisar durant el periodo del Segon Temple. [11]

Es pensa que els cinc llibres del Pentateuco (o siga la Torá, també cridada "La Llei") varen ser traduïts baix el regnat de Ptolomeo II (285-246 a. C.), i els atres llibres hebreus i arameos, més vesprada. Les traduccions dels últims dels llibres profètics varen aparéixer provablement abans de l'any 130 a. C. circa.[12] Es calcula que el més recent dels llibres de la Septuaginta, la Saber, va ser escrit entre els anys 80 i 50 a. C. Alguns erudits situen en el I de l'Era Cristiana la traducció al grec dels llibres d'Ester, Rut, Eclesiastés, Llamentacions i el Cantar dels Cantares, potser per Aquila (actiu al voltant de l'any 130 d. C.).


Poques persones podien parlar i encara menys llegir en hebreu durant el periodo del Segon Temple; el grec koiné[3][13][14][15] i el arameo eren les llengües franques de la comunitat judeua en aquella época. Per lo tant, la Septuaginta satisfea una necessitat de la comunitat judeua.[8][16]

Característiques

[editar | editar còdic]

La Septuaginta representa una síntesis en que se subralla el monoteisme judeu i israelita, aixina com el caràcter universalista de la seua ètica.[17]

La Bíblia Septuaginta va ser el text utilisat per les comunitats judeues de parla i cultura grega fora de Judea. Després, l'iglésia cristiana primitiva també l'utilisava puix molt pocs cristians podien llegir el hebreu.[18] De fet, la partició, la classificació, l'orde i els noms dels llibres del Antic Testament de les Bíblies cristianes no ve del Tanaj o Bíblia hebrea, sino que prové dels còdexs judeus i cristians de la Septuaginta.

Ya abans de Crist es feyen recensió de la Septuaginta per a acostar-l'al text vigent en hebreu. Per això els erudits solen distinguir estos desenrolls posteriors de lo que suponen ser el text original de la Septuaginta, que denominen el "Grec Antic" (en anglés "Old Greek", abreviat com "OG"). L'us d'este terme pot ser o ideal o pràctic: idealment, és el text original grec "tal com va eixir de la mà del traductor"; pero en la pràctica, ya que l'original per lo general no es conserva purament, és la forma grega més antiga recuperable a través de l'evidència supervivent. Aixina el terme "Septuaginta" és prou ambigu,[19][20] i alguns erudits diuen que, "De fet, no existix tal cosa com La Septuaginta."[21] Uns atres han escrit que, "¿Qué és, puix, La Septuaginta? Per a parlar molt a les clares, és una paraula mediocre de conveniència que comporta molta inutilitat. Pero sembla que tingam que acceptar que no es desapareixerà."[22] Diuen això en referència al confús procés formatiu de la mateixa.

La base de la traducció grega de la Septuaginta dels llibres acceptats en la Bíblia hebrea va ser un text que a voltes s'acostava a la tradició heretada en el text masorético, i a voltes era prou diferent.[19]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme «Septuaginta» deriva de la frase llatina Vetus Testamentum ex versione Septuaginta Interpretum («L'Antic Testament segons la versió dels setanta traductors»).[23] Esta frase, a la seua volta, es deriva de Ἡ μετάφρασις τῶν Ἑβδομήκοντα. No va ser fins a l'época d'Agustín de Hipona (354-430 d. C.) quan la traducció grega de les escritures judeues va passar a denominar-se en el terme llatí Septuaginta.[24] El número romà LXX (setanta) s'utilisa comunament com a abreviatura,[2] ademés de 𝔊 o G. [25]

El nom de Septuaginta es deu a que solia redonejar-se a 70 el número total dels seus 72 presunts traductors. La Carta de Aristeas presenta una antiga versió d'acort en la qual, per instruccions de Ptolomeo II Filadelfo (284-246 a. C.), monarca grec d'Egipte, 72 sabio judeus enviats pel Sum sacerdot de Jerusalem, varen treballar per separat en la traducció dels texts sagrats del poble judeu. Segons la mateixa llegenda, la comparació del treball de tots va revelar que els sabio havien coincidit en el seu treball de forma miraculosa. Casi tots els acadèmics actuals no accepten La carta de Aristeas com a genuïna, i la nomenen La carta de pseudo-Aristeas.

No obstant, al present sabem que un dels criteris d'autoritat més freqüentment implementats en eixos contexts històric-geogràfics, consistia en atribuir als texts sagrats algun supost orige que es poguera remontar a fets extraordinaris. Encara que en general es tractava de texts abocats de llengües semíticas (hebreu i arameo), alguns d'estos escrits varen ser originalment redactats en llengua grega.[26]

En general es pensa que la LXX hauria segut formada en l'objectiu de cultivar la fe de les comunitats d'israelitas piadosos que vivien en la Diàspora, i que es comunicaven en la llengua grega comuna (koiné). En aquella época, residia en Aleixandria una molt nutrida i numerosa comunitat d'immigrants hebreus. No obstant, ya que l'orde hauria provingut del rei Ptolomeo II Filadelfo, també és provable que el fi de la mateixa fora proveir a la Biblioteca d'Aleixandria d'una versió grega dels texts sagrats hebreus.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Wells, John C. (2008). Longman Pronunciation Dictionary (3rd ed.). Longman. ISBN 978-1-4058-8118-0.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Greek Orthodox Archdiocese of America (2022). «About Septuagint.Bible». The Septuagint: LXX – The Greek Translations of the Hebrew Scriptures. New York: Greek Orthodox Archdiocese of America.
  3. ↑ 3,0 3,1 (2011) Judaism: History, Belief, and Practice, The Rosen Publishing Group, Inc, p. 45. ISBN 978-1-61530-487-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. ↑ Aristeas de Marmora (1904). La carta de Aristeas, traduïda a l'anglés, Londres: Macmillan, pp. 7 –15.
  6. ↑ Megilah (Talmud)|Tractat Megillah 9 (9a)
  7. ↑ Tractat Soferim 1 (1:7-8)
  8. ↑ 8,0 8,1 Ross, William A. (15 de novembre de 2021). «La traducció de la Bíblia més important de la que mai has sentit parlar». Artículs. Scottsdale, Arizona: Institut de Text i Cànon del Seminari de Phoenix.
  9. ↑ Beckwith, Roger T. (2008). El cànon de l'Antic Testament de l'Iglésia del Nou Testament: i els seus antecedents en el judaisme primitiu, Eugene, Oregó: Wipf and Estoc, pp. 382, 383. ISBN 978-1-60608-249-2.
  10. ↑ Tov, Emanuel (1988). «La Septuaginta», Mikra: text, traducció, llectura i interpretació de la Bíblia hebrea en el judaisme antic i el cristianisme primitiu, Filadèlfia: Fortress, pp. 161–2. ISBN 0-8006-0604 -3.
  11. ↑ (2020) «Simeón el Just, la Septuaginta i el Targum Jonatán», Septuaginta, Targum i més allà: Comparing Aramaic and Greek Versions from Jewish Antiquity (vol. 193), Leiden, Països Baixos: Brill, p. 327. ISBN 978 -9004416727.
  12. ↑ Peter J. Gentry, "The Septuagint and the Text of the Old Testament" en Bulletin for Biblical Research 16.2 (2006) 193–212
  13. ↑ "Koine". Collins English Dictionary. HarperCollins. Retrieved 24 September 2014.
  14. ↑ "Koine". Dictionary.com Unabridged (Online). n.d.
  15. ↑ "Koine". Merriam-Webster.com Dictionary. Merriam-Webster
  16. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  17. ↑ Henri-Charles Puech (Ed.), Les religions en el món mediterràneu i en l'Orient Pròxim I: Formació de les religions universals i de salvació, Història de les Religions Sigle XXI, Vol. 5, Madrit, 1985 (4.ª ed.), pág. 180.
  18. ↑ KELLY, John Norman Davidson; Early Christian Doctrines; Pág. 53; Continuum; Londres, Anglaterra, 1958; ISBN 0-8264-5252-3.
  19. ↑ 19,0 19,1 Eugene Ulrich. The Dead Siga Scrolls and the Developmental Composition of the Bible
  20. ↑ Jennifer Dines, ___protected_title_0___ (Bloomsbury Publishing, 2004). p. 3.
  21. ↑ Invitation to the Septuagint, Grand Rapids, Mich.: Baker Academic, p. 30. ISBN 978-0-8010-3115-1.
  22. ↑ (2021-11-02) The Septuagint: What It Is and Why It Matters, Wheaton, Illinois: Crossway, p. 25. ISBN 978-1-4335-7052-0.
  23. ↑ (1875) Vetus Testamentum ex versione Septuaginta Interpretum, 2nd edició (vol. 1) (en el), Oxford University Press.
  24. ↑ Sundberg, en McDonald & Sanders, eds., “'The Cànon Debat”', p. 72.
  25. ↑ «Bíblia Hebraica Stuttgartensia», per eixemple.
  26. ↑ DE JERUSALÉN, Escola Bíblica; Bíblia de Jerusalem; Pp. vàries; notes i introduccions als texts; Desclée de Brouwer; Madrit-Bilbao, Espanya, 1975; ISBN 84-330-0022-5.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Septuaginta&oldid=864864»