Evolució teista

La evolució teista, o el evolucionisme teiste, és una hipòtesis, que afirma i conjuga ciència i fe, el punt de la qual de vista considera que les ensenyances religioses generals sobre Deu, són compatibles en la comprensió científica moderna sobre l'evolució biològicaque està a favor un tipo de creacionisme evolutiu; és la pràctica d'unir i compatibilisar conceptes de la filosofia cristiana en els conceptes científics referents a l'evolució del ser humà.

L'evolució teista no és en sí mateixa una teoria científica, sino conjunt de punts de vista sobre cóm la ciència de l'evolució general es relaciona en les creències religioses en contrast en els punts de vista de la creació especial.

Els partidaris de l'evolució teista harmonisen el pensament evolutiu en la fe, rebujant la tesis de conflicte entre religió i ciència, Sostenen que les ensenyances religioses sobre la creació i les teories científiques de l'evolució no contradiuen entre sí, en mencionar conceptes lliterals estil mitològics presents en la Bíblia, considerant-los, més be, una forma de paràbola sobre la creació.

Aixina, el teiste evolutiu és aquell que creu que una existència divina va crear, i influïx en la Terra i en l'orige de l'evolució dels sers vius a través de les lleis de la naturalea, la qual cosa no és incompatible en l'evolució pròpiament, lo que duria a que no es produïx necessàriament una controvèrsia entre creació i evolució al no contradir-se. A partir d'això, la postura de l'evolució teista seria equivalent a la postura del Advaita Vedanta en el hinduismo, respecte de la creència d'un principi creador que ells denominen Brahman.

Descripció

L'evolució teista concep a la ciència moderna actual com la forma en que el home, en els seus capacitats otorgades per Deu, va descobrint pas a pas la grandea de la creació. Segons el cristianisme, Deu, en la seua bondat, nos ha proporcionat les capacitats adequades per a que pugam comprendre la naturalea i regir sobre ella. El Génesis fa recalcament en eixa facultat del home rebuda de la mà de Deu per a conseguir administrar els recursos (Génesis Cap. 1 v. 26-30). Açò es posa de manifest quan s'afirma que Deu va colocar a el home per damunt de tot lo creat. El teiste no postula que actualment existixca una base científica per a l'existència de Deu, encara que no nega que Deu puga proporcionar-l'en el seu moment o que la ciència, en evolucionar, aplegue per sí mateixa a eixa conclusió.

Pel moment, el teiste invita a la busca personal de Deu que, segons el seu doctrina i el testimoni de molts teistes, no tarda en manifestar-se a l'ànima que ho anhela per mig de la virtut de la Fe, com particularment ho explica el Catolicisme en el llibre Catecisme de l'Iglésia Catòlica. Els teistes afirmen que en tota la creació del Cosmos i processos evolutius, va estar present el càlcul de Deu. També tenen l'obertura per a acceptar fets sobrenaturals (fora de l'àmbit de la ciències naturals), que són aquells que estan més allà dels nostres propis sentits i de l'alcanç dels nostres instruments científics, els quals són llimitats.

Aixina, en térmens generals, l'evolució teista i el creacionisme evolutiu creuen que, encara que es demostrara la teoria de la macro-evolució dels sers vius, seria irrellevant, ya que el mig que Deu haja usat per a conseguir el seu propòsit final és solament un detall. Per lo tant, l'afirmació que no va haver intervenció directa de Deu és llògica per als cristians, perque ya va ser tot calculat de bestreta, inclús alguns teistes creuen que, a pesar de l'orde físic natural que Deu haja establit, Deu podria haver deixat marge per a intervindre en este sistema quan ho desige, lliurement i baix el seu criteri, com succeïx en els milacres.

A partir d'això, l'evolució teista considera que l'idea de que el neodarwinisme no implica necessàriament al ateisme i al materialisme, seria una idea errònea.

A diferència del creacionisme anti-evolució, l'evolució teista no intenta interferir en el desenroll de les ciències naturals. Debido a ello, la postura manifestada en ella és acceptada sense majors problemes entre els científics creents en Deu (a diferència de lo que succeïx en el Disseny Inteligent). Aixina, ademés del rebuig propi dels grups religiosos més fonamentalistes i partidaris del creacionisme anti-evolutiu, l'evolució teista enfronta solament les crítiques no religioses provinents de grups intelectuals ateus i escèptics, a on es pot mencionar a científics com Richard Dawkins i el filòsof americà Daniel Dennett, que pensen que l'evolucionisme teiste és tan sol un «intent desesperat» final per justificar l'existència del teisme. Per a açò, recorren a l'explicació dels memes. Per la seua banda el comú dels teistes creuen que està clar que la Bíblia no intenta ser un llibre científic materialiste, sino que el seu centre és l'espiritualitat; per lo tant, afirmen que és absurt interpretar científicament el llibre del Génesis, aixina com seria absurt interpretar lliteralment moltes de les paràboles de Jesucristo, que en el seu caràcter simple, amaguen profundes veritats espirituals.^{cita requerida}

En canvi, atres explicacions cristianes a l'evolucionisme teiste, com la de l'erudit en el llibre Génesis John H. Walton, sostenen que els relats d'Adán i Eva contenen un núcleu històric, pero que, no obstant, el seu propòsit principal és teològic i simbòlic, més que intentar presentar un relat històric exacte. Walton també senyala que el text sembla indicar l'existència d'atres sers humans ademés de la família d'Adán. En base en això, aixina com en un anàlisis de l'idioma hebreu antic i del context cultural, Walton sosté que Génesis 1 no descriu una creació ex nihilo, i que Génesis 2 deuria entendre's més com una evolucionisme teísta del primer capítul de Génesis, en lloc d'una recapitulació dels versículs 26-30 del primer capítul. Walton conclou que Adán i Eva no serien els primers sers humans en un sentit lliteral. El teòlec William Lane Craig també sugerix que els relats del Edén tenen una espècie de núcleu històric pero al mateix temps considera que les narracions del llibre són Evolution Vs. Creationism.

¿Ciència i religió?

L'idea d'una evolució teista és prou polèmica, degut a que en un principi sembla anar en contra de les concepcions religioses i també les científiques. Acceptar esta teoria pot semblar per a alguns com alguna cosa "perillós" per a un creent, ya que algunes corrents cristianes tendixen a interpretar la Bíblia de manera lliteral (fonamentalistes); no obstant, és ben sabut que en l'antiguetat s'expressaven en simbolisme i en sentit figurat per a posar émfasis en alguns aspectes principalment referent a la cosmologia i cosmogonia. En l'antiguetat, ya hi havia persones que interpretaven els relats del Génesis de maneres alegóricas, com per eixemple, Filó d'Aleixandria, encara que be és cert que podria haver estat influenciat per idees platòniques.

La Bíblia és considerada pels cristians com la «Paraula de Deu» i asseguren que, per la seua naturalea sagrada, conté la veritat definitiva. Ara be, acceptar l'evolució no nega en absolut els primers capítuls del Génesis, com aixina tampoc ho seria perdonar a una persona 490 voltes (fent alusió al passage del Evangelio segons Mateo 18:21-35). En el llibre del Génesis, el cristià afirma que la seua intenció no és buscar una explicació científica de la creació material del món, sino que busca una manera simple entendre l'autoritat de Deu, la seua poder i saber. Si ben no existixen proves científiques que respalen la teoria i que corroboren que Deu va tindre alguna cosa que vore en el procés evolutiu de les espècies, açò tampoc diu res en contra de Deu, perque existix la possibilitat de que Deu haja configurat l'instant inicial del Cosmos per a que donara com a resultat lo que hi ha format en este moment, la qual cosa per als teistes és de molta llògica.

Un eixemple esclarecedor podria ser el fet d'escriure una seqüència de dèu mil número primo en un archiu de computadora. En eixe cas no elegim fer-ho «a mà», sino creant un programa informàtic que actue com a generador, sent el resultat el mateix. En tot dret podem afirmar que el programador va colocar cada número en el seu lloc, aixina d'igual manera Deu va colocar cada cosa en el seu lloc, independentment del mig pel qual ho haja fet. Açò solament és qüestió d'eficiència i del seu criteri, la qual cosa és totalment llògic i més sent un ser d'inteligència superior. Llavors, per als teistes evolucionistes, afirmar que Deu va colocar el Sol, els planetes, la Terra i les estreles, és totalment vàlit i llògic; si para això va utilisar les lleis de la naturalea com a ferramenta de la creació.

cal mencionar que este punt de vista no conta en els requisits per a considerar-se una teoria científica; pero tampoc pretén fer-ho a diferència d'atres postures més radicals, com per eixemple el disseny inteligent.

Vore també

• Creacionisme evolutiu
• Disseny inteligent
• Deísmo
• Teologia natural
• Eclipse del darwinisme

Referències

• Miller, Kenneth R.; (1999) Finding Darwin's God: A Scientist's Search for Common Ground Between God and Evolution ISBN 0-06-093049-7
• Teilhard de Chardin, Pierre (1955) Li phénomène humain. (El fenomen humà. Taurus, 1986. ISBN 84-306-1032-4)