Cosmos
Cosmos, en el seu sentit més general, és sinònim d'univers o món, el conjunt de tot lo existent, encara que també és amprat per a referir-se exclusivament al espai exterior a la Terra.[1][2] El terme cosmos ademés denota orde i organisació, és l'univers vist com un sistema ordenat o armonioso.[3][4]
Originalment va ser una paraula utilisada pels antics grecs per a designar la totalitat de l'existència. Els grecs creïen que el cosmos es regia per una série de lleis («nomos»[5]), les quals serien un dels objectius de comprensió dels primers pensadors en els que s'iniciaria llavors una versió embrionària de la filosofia grega. Estes lleis, a la seua volta, s'entenia que establien un determinat orde («diké») antítesis de caos, caracterisat pel desequilibri o desorde («adikía»). El temps en el cosmos no era concebut de forma llineal com lo és en l'actualitat, sino d'una forma cíclica: la periodicitat en la que es donaven determinats fenomens meteorològics és eixemple d'això (i entre uns atres). Conceptes com el no res, el no ser, el buit, l'infinit o lo illimitat no eren comprensibles en l'época en que apareix el terme: la civilisació minoica, puix tampoc existien de facto. L'estudi del cosmos, des de qualsevol punt de vista, es diu cosmologia.
Etimologia
[editar | editar còdic]Procedix del llatí cosmos que significa univers, i este del terme grec κόσμος (kósmos), que significa orde, (la) totalitat o ornaments, sent l'antítesis de caos Χάος (Kháos o cháos), que significa desorde.[1] Les paraules «cosmètic» i «cosmètica» tenen el mateix orige.
Concepte
[editar | editar còdic]En la filosofia antiga i medieval
[editar | editar còdic]En temps homéricos, en la seua accepció primitiva, significava adorn i també orde i ornament del discurs. Segons Filolao i atres autors de l'antiguetat, va ser Pitágoras el primer que va usar el terme cosmos per a referir-se a l'orde de l'univers, i a l'univers mateix. Filolao amprava esta paraula en plural per a referir-se als cossos celests que circulen al voltant del foc central del món. Posteriorment, en la filosofia helenística, s'utilisaria per a designar al conjunt del cel i la terra.[6]
En la física
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cosmologia física.
En la cosmologia física, el terme cosmos s'usa a sovint i es referix a un continu espai-temps dins d'un (postulat) multiverso. En general, el nostre particular cosmos es denomina "cosmos".
En la lliteratura
[editar | editar còdic]La vista del cosmos com a “naturalea autosuficient, autònoma” està en contrast agut en la perspectiva de la naturalea com un simple mecanisme per al creiximent dels animals.
En l'opinió del món del cosmos, el home és part de la naturalea, mentres que, en opinió del món del mecanisme, el home domina la naturalea.
El filòsof Ken Wilber usa el terme cosmos per a referir-se a tot lo que existix. S'utilisa per a distinguir este univers no dual (que en la seua opinió, inclou aspectes no ètics i físics) de l'univers terminantment físic que és la preocupació (“estret”) de les ciències tradicionals i que s'associa extensament al terme cosmos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Bases filosòfiques de l'organisació de l'informació».
- ↑ «Cosmos». www.filosofia.org. Consultat el 15 d'abril de 2020.
- ↑ Nomos Torre de Babel Edicions
- ↑ Von Humboldt, 1875, pp. 69, 70, 206, 207 i 208.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1875) Cosmos: ensaig d'una descripció física del món, Bèlgica.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cosmos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.