Cosmètic

Archiu:Cosmetics-1078712 1280.jpg

Cosmètic

Archiu:Cosmetics. caps block 0

Diferents cosmètics

Vore també: maquillage

Els cosmètics (també, productes de bellea) són preparacions d'us extern constituïdes per substàncies naturals o sintètiques o les seues mescles que s'utilisen en la pell, les ungles, la cavitat bucal, els ulls, els genitals externs, els peus, el rostre, el cabell per a la higiene personal, per a perfumar, millorar l'apariència, per a protegir-la i mantindre-la en bon estat. Per lo general són mescles de composts químics. Estos productes no deuen proclamar activitat terapèutica. Li'ls classifica, segons el seu us, en higiènics o de tocador, per a produir benestar (geles,bombetes), els decoratius o estètics i els eudérmicos ( per a la pell sana o normal).

En els Estats Units, la Administració d'Aliments i Medicaments (FDA), que regula els cosmètics, definix els cosmètics com a «substància destinada a ser aplicada al cos humà per a netejar, embellir o alterar l'apariència sense afectar l'estructura del cos o funcions». Esta àmplia definició també inclou qualsevol material destinat per al seu us com un component d'un producte cosmètic. La FDA exclou específicament el sabó d'esta categoria.

Història

Edat Antiga

Archiu:Nefertiti berlin.jpg

Image de Nefertiti maquillada

Archiu:Kissproof. caps block 4

Pols per a la cara "Kissproof" de 1926 de la colecció permanent del Museu de l'Objecte de l'Objecte

El terme

El terme cosmètic es va crear en el XVII a partir de la paraula grega kosmetikós, que significa "relatiu a la ornamentació". La primera prova arqueològica de l'us de cosmètics es va trobar en el Antic Egipte, al voltant de l'any 4000 a. C. Se sap que els antics grecs i romans també usaven cosmètics.

Orígens animal i vegetal

A excepció de la cerusa i el antimoni, que es coneixien com a cosmètics des de temps molt antics, tots els productes cosmètics eren d'orige animal i vegetal. El primer cosmètic roig va ser un verdet cridat orchilla Lischen roscella, de Linneo, en el que es preparava el tornasol. Este verdet es dia antigament fucus, nom que en el temps es va usar per a tot tipo de cosmètic. S'usaven també certes plantes tintóreas, particularment la Anchusa tinctoria. Del regne animal, s'utilisava el aesypum (extracte procedent de la suor dels moltons, ben purificat) i la femta polvorisada de cocodril, que servia per a curar certes malalties de la pell i per a fer desaparéixer les taques i les arrugues.

La saliva

La saliva era un dels principals ingredients dels cosmètics. A fin de que la saliva fora olorosa, l'esclava encarregada de preparar-los prenia tots els matins unes pastilles preparades per a este efecte. Abans de començar a esgolar l'oli bufava el seu alé sobre un espill de metal i li presentava a la seua senyora, per a manifestar-li que la seua saliva era pura i aromàtica.

En Orient, Turquia, Grècia i Roma

Unes celles negres formant un semicírcul perfecte reunint-se en la part alta del nas són considerades en Orient com una part principal de la bellea d'una dòna i aixina mateix era també una circumstància de la bellea de les antigues dònes gregues i romanes. Les dònes turques en les seues harenes ocupaven hores sanceres en pintar-se les celles i les pestanyes en una pols negra que criden surmé. Les romanes de distinció tenien esclaves únicament encarregades d'esta part del tocador. La pols de que se servien era de galena, de plom o de bismut cridat en grec stimmé i en llatí stibium i li aplicaven en dos punzones o agulles encorvadas en la punta.

Popea Sabina i la poppeana

Popea, esposa de Nerón, va inventar la cridada poppeana, un cosmètic per a conservar la pastosidad i la delicadea de la pell. Era una pasta de molla de pa mullada en llet de ruca, en la que es cobria tota la cara abans de gitar-se. Durant la nit esta pasta se secava i donava a la cara un aspecte d'un barrado d'algeps badat. Juvenal menciona esta pasta (lectorium) en la seua sàtira 6.3. La mescla d'arròs i farina de faves s'usava per a llevar les arrugues. De matí, despuix d'haver alçat en esponges esta costra que cobria la cara, les dònes es llavaven en llet de ruca encara calenta.

La llet de ruca

La llet de ruca s'usava no solament per a restablir el pulmó sino també per a donar frescura a la pell. En el llibre XXVIII de la seua Història natural, Plinio el Vell menciona la llet de ruca com a excelent cosmètic i cita la superstició d'algunes dònes que es llavaven la cara en ella tots els dies. En el llibre XI afirma que Popea duya en els seus viages d'una recua de cinccentes ruques per a poder banyar-se en la seua llet, alguna cosa que també mencionen atres autors.

Renaixença

Durant el XVI l'auge dels cosmètics va sorgir en Itàlia en els monges de Santa María Novella, ya que varen inventar el primer laboratori a on es varen elaborar cosmètics i medicines. La qual cosa va dur a que les dònes de Venècia utilisaren prou maquillage. Lo usual era que es maquillaran de color blanc el rostre i d'igual forma el escot. Es pot apreciar la preferència de la palidez, ya que el color obscur en la pell era exclusiu de dònes i hòmens que pertanyien a una classe social inferior. Un atre aporte de les dònes veneciano a Europa va ser la moda d'teñir el cabell de color roig, les dònes de la realea ho feyen en fragàncies de flors com el safrà i li agregaven sulfur; després ho aplicaven en el cabell i ho exponien a la llum del Sol. Com a fragàncies solien usar extractes de rosa, lavanda, almesc, àmbar, sàndal i jazmín, entre uns atres.

Catalina de Médici

Catalina de Médici va ser qui va introduir en França la moda dels cosmètics en assistir maquillada al seu matrimoni en Enrique II. Ella va dedicar gran part del seu temps a la fabricació de cosmètics i ungüents. Enrique II també solia utilisar una mascarilla de clara d'ou i farina de faves.

Catalina Galigai i Catalina de Sforza

Catalina Galigai, amiga de Catalina de Médici, va inaugurar el primer Institut de Bellea, a on es comencen a vendre perfums com el neroli i el àmbar. En 1573 Catalina de Sforza va escriure una obra, titulada Experiments, a on es reunixen receptes per a crear cosmètics i perfums, ademés de que conté una secció sobre els defectes del cos i la seua correcció.

Productes

Alguns dels productes que utilisaven eren: la mescla de mel en llima per a suavisar les mans, fulls de sàlvia en carbó de fusta com a dentífrico, pétals de gerani per a conseguir el roig intens en els llavis, etc. Un dels ingredients base para diversos productes era el mercuri, alguns dels objectius eren colorear els llavis, llevar taques o usar-ho com a pintura per al cabell al que li agregaven sulfur de plom, calç i aigua.

Cerusa

En la finalitat d'obtindre una pell pàlida utilisaven la cerusa veneciano o carbonat de plom, que és una substància altament tòxica. Segons algunes investigacions, hi havia diferents tipos i el de millor calitat provenia de Venècia; a un atre, de cost menor, li agregaven ingredients com sulfur i bórax. Se sap que en alguns casos va provocar el decés de vàries dònes ya que el plom era absorbit per la pell. Una atra de les conseqüències de la cerusa veneciano repercutia en el cabell, ya que provocava la seua pèrdua i la deterioració del llímit del cabell, la qual cosa explica el motiu de les front altes en la majoria de les dònes, ademés de que també era comuna la pèrdua de celles, per lo que les depilaban, les delineaban i pegaven pèl de rata.

Les peluques

Per al cabell se solien utilisar diversos productes com l'oli de vitriolo o àcit sulfúric, el qual és corroent i ho mesclaven en suc de ruibarp en la finalitat d'obtindre un tònic aclarador. La qual cosa va anar una atra de les causes de la pèrdua excessiva del cabell i va ser un dels motius pel que es varen començar a utilisar les pelucas. Una atra de les costums referents al cabell eren els pentinats alts i ficticis a on a les peluques els posaven farina de blat blanquejada, polvorisada i perfumada; l'aplicació de pols de colors apareix en França en el XVI. Per a llavar el cabell utilisaven un champú en sec preparat en pols d'argila, en la finalitat de que esta absorbira el greix i la brutea.

Els llavis i les parpalles

Atre dels productes amprats per als llavis era la mescla de cochinilla i cera d'abelles; per a colorear les parpalles, usaven nacre mòlt. Era comú en les dònes de la noblea tindre el rostre net, per lo que es llavaven la cara en vino tinto i llet de ruca. També solien preparar infusions d'aigua de fenollera i eufrasia.

Per a la pell fresca

Per a tindre una pell fresca i suau batien les clares d'ou les quals funcionaven com a ungüent. Una atra costum era la de posar-se llunars en algunes ocasions eren pintats i atres elaborats en vellut. Les peques no eren ben vistes i per a això hi havia un remei fet a pur de fulls de saüc són llacor d'abedull i sofre, tot això en forma d'infusió era aplicat en la pell per les nits després en el matí era eliminat en manteca.

Aixina que, en la Renaixença, tindre una bona apariència també era reflex de l'estatus social.

Edat Moderna

Archiu:Geisha Kyoto Gion2.jpg

Geisha maquillada de forma tradicional

XVI

De el XVI data un anònim escrit en castellà, titulat Manual de dònes en el qual es contenen moltes i diverses receptes molt bones, que conté numeroses recomanacions sobre la fabricació de cosmètics.

XVII

En el XVII durant el regnat de Carlos I en Londres un jove cridat Yardley inaugura la primera empresa que fabricava productes de tocador. El principal ingredient que Yardley utilisava en els sabons era la lavanda. L'elaboració dels cosmètics es va ser refinant per lo que ya hi havia cremes hidratantes d'espècies, vainilla i mel que eren utilisades per les dames de la noblea. Aixina i tot l'us de la cerusa i el plom no es deixava de costat per lo que la pèrdua de cabell continuava. Un atre dels alvanços era que en poder tindre cada quí el seu sabó en casa, els hòmens ya no acodien en els barbers i ells mateixos s'afaitaven.

Decret (Parlament anglés)

gravamen als cosmètics

En l'any de 1786 es va aprovar un decret que establia els imposts dels cosmètics aixina com la realisació d'un inventari en la finalitat de tindre una llista precisa dels productes existents, açò va succeir en el Parlament anglés. Dins de la llista de cosmètics registrats es trobaven: boles de sabó, pols, essències, ungüents com el de tintura d'armela de bresquilla. Dins dels maquillages hi havia carmín blanc, carmín vegetal, carmín de torcaboca la qual era aplicada en una tela entre uns atres.

Mort de Luis XIV

l'higiene

Quan Luis XIV mor, l'higiene es torna alguna cosa fonamental i s'elaboren perfums peculiars, com de: Llet de la princesa, Aroma de sultana, Aigua celestial, Llet de Ninón.

Productes francesos

Els productes francesos varen tindre gran èxit gràcies a la seua originalitat ya que els seus envasos eren d'argent, or, porcelana i laca. A pesar de tindre un preu elevat es venien en gran facilitat. La gama de colors es torna alguna cosa important per a les dònes de la cort, ya que s'utilisaven certes tonalitats de roig per a usar durant el dia i atres distintes que podien ser usades de nit. Segons la classe social a la que pertanyien les dònes era el to que utilisaven. Les dames de la cort usaven el roig obscur, les cortesanas roig apassionat i les burgueses solien usar tonalitats més baixes.

Perfumeria

Madame de Pompadour i la Revolució francesa

Respecte a la perfumeria es va tornar tan important que algunes célebres dònes tenien la seua essència específica, com María Antonieta que usava la mejorana, Madame de Pompadour va usar el rosa i el violeta. Durant la Revolució francesa en 1789 les peluques empolvadas, l'us de carmín i les pols facials era lo que més utilisaven els hòmens de la cort. A pesar de que el champú ya era d'us comercial els cortesanos preferien dur el seu cabell menut i brut i damunt d'ell posar-se una peluca aromàtica.

Josefina de Beauharnais

Despuix es va posar de moda l'apariència pàlida i gràcies a l'emperatriu Josefina de Beauharnais, esposa de Napoleón també es varen utilisar els colorets en base d'herbes. S'aplicaven mascarillas fabricades en farina, mel, ous i carn crua. Per a conseguir el to pàlit que els agradava se solia beure vinagre i llima. Per a les dònes lo usual era no permanéixer molt temps baix el sol en l'objectiu de resguardar el seu rostre.

La reina Victoria

En el XIX, la reina Victoria va declarar el maquillage públicament descortés. Es vea com alguna cosa vulgar que solament usaven els actors i les prostitutes. En l'época de la Segona Guerra Mundial, els cosmètics tenien una aplicació comuna en l'Orient (encara que estaven vetats en la Alemània nazi).

Japó

les geishas

En Japó, les geishas usaven llàpissos labials fets a partir de pétals esclafats de cártamo per a pintar-se les celles i les comissures dels ulls de la mateixa manera que els llavis. També varen usar com a base de maquillage agranes de cera bintsuke, una versió més suau de la cera depilatoria dels lluitadors de sum. Pasta blanca i pols coloreaban el rostre i la esquena; el ull es delineaba en rouge, que també definia la nas. Les dents es coloreaban en pintura negra per a la cerimònia quan les maiko (aprenentes de geishas) es graduaven i es tornaven independents.

Pobles americans

Molts pobles d'Amèrica (Wayúu, de Veneçola i Colòmbia; Emberá, de Colòmbia i Panamà) usen tintures vegetals per a adornar la cara i atres parts del cos. En freqüència el maquillage no complix una funció merament estètica sino de protecció, contra la pols, la radiació solar, el vent, etc., que pot evolucionar cap a un us estètic.

Definició llegal

El Reglament Europeu 1223/2009 definix als productes cosmètics com: tota substància o mescla destinada a ser posada en contacte en les parts superficials del cos humà (epidermis, sistema piloso i capilar, ungles, llavis i òrguens genitals externs) o en les dents i les mucoses bucals, en el fi exclusiu o principal de netejar-los, perfumarlos, modificar el seu aspecte, protegir-los, mantindre'ls en bon estat o corregir les olors corporals. El terme cosmètic per lo tant inclou maquillage, desodorantes, champús, geles de ducha, etcétera.

En el mateix també es va establir lo que no forma part dels cosmètics, és dir, els que tenen com a objectiu la cura d'alguna malaltia o algun producte que es puga ingerir, inhalar, injectar dins del cos humà. Llavors els cosmètics solament deuen aplicar-se via tòpica en els fins abans mencionats.