Rheum rhabarbarum
El ruibarp (Rheum rhabarbarum) és una espècie de planta fanerógama de la família Polygonaceae. Es cultiva com a verdura per la seua talle comestible.
Descripció
[editar | editar còdic]El ruibarp prové de China i va ser introduït en Europa en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
per la Ruta de la Seda a través de ports com Alep i Esmirna.[1] Més vesprada, va aplegar al continent a través de noves rutes marítimes i també per via terrestre creuant Rússia.[2] La seua altura és de fins a tres metros i consta de grans fulls en peciols grossos la gruixa de la qual oscila entre 2 i 5 centímetros. El color del peciol varia entre el vert i el roig, i és l'única part comestible ya que els seus fulls són potencialment tòxiques.[3]
El seu talle subterràneu és un rizoma que li servix per a almagasenar nutrients durant l'hivern.
Propietats
[editar | editar còdic]El ruibarp és la planta comestible en majors concentracions d'àcit oxálico, superant a la espinac. A causa d'açò, quan es mescla en metals com ferro, calcio o zinc, l'organisme no pot absorbir-los de forma efectiva. També pot causar que minerals com el calcio es concentren en certes parts del cos de forma no desijada; açò a la seua volta pot causar la formació de càlculs renals. En grans cantitats l'àcit oxálico pot provocar varis tipos de desórdens, incloent malalties del tracto pancreàtic i biliar com la malaltia dels intestins en inflamació crònica, el síndrome del nuc cego i el síndrome del creiximent bacterià. Ademés pot empijorar trastorns mèdics com la hiperuricemia i la gota.[4][5][6]
En el ruibarp, la major concentració d'àcit oxálico es troba en els seus fulls, motiu pel qual estes no són comestibles. El peciol de la planta també conté àcit oxálico, encara que en menor mida, per lo que en consumir-ho l'esmalt dental és atacat adquirint temporalment una textura asprosa, encara que no s'han senyalat danys irreparables en la dentadura.[7]
La planta viu varis anys. En hivern esta pert els seus fulls i sobreviu gràcies als nutrients almagasenats en el seu rizoma, reapareixent en primavera. La seua collita es realisa abans del començ de l'estiu; açò és a causa de que la concentració d'àcit oxálico aumenta a mida que la planta desenrolla els seus fulls. Per a l'estiu el nivell d'àcit oxálico és amolador per al consum humà, i per a l'autumne és potencialment tòxic.
Consum i utilisació
[editar | editar còdic]El ruibarp s'utilisa freqüentment en la medicina tradicional chinenca per a tractar l'estrenyiment i l'inflamació per "calor" en l'intestí per les seues propietats "refrigerantes" i el seu tropisme cap als intestins.
El talle del ruibarp pot consumir-se cru adreçant-ho com a ensalada, i també cuit, en forma de compota, melada o com a farcidura del pastiç de ruibarp o d'empanadas.
Pel seu alt contingut d'antraquinonas, els seus extractes s'utilisen per al tractament de les aftas i atres afeccions de les mucoses bucals i les seues infusions s'usen com laxantes.[8] També s'utilisa en purgantes, en particular para desparasitar.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Rheum rhabarbarum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 372. 1753.[9]
- Sinonímia
- Rhabarbarum verum Garsault
- Rheum franzenbachii Münter
- Rheum franzenbachii var. mongolicum Münter
- Rheum undulalum L.
- Rheum undulatum var. longifolium C.I. Cheng & T.C. Kao[10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Ruibarp d'Aleixandria, de Llevant, de Pèrsia, de Turquia, de la China, de Moscovia, de l'Índia, holandés o dinamarqués.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mehta. «Pharmacognosy of Rhubarb». PharmaXChange.
- ↑ Monahan, I. (2021). «Locating rhubarb: Early modernity’s relevant obscurity», Findlen P. (ed.). [1], Londres: Routledge, pp. 297-322.
- ↑ «Rhubarb leaves poisoning» (‘enverinament en fulls de ruibarp’), artícul en anglés en el lloc web NLM (National Library of Medicine) - NIH (National Institutes of Health).
- ↑ Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases
- Archivat el 19 de agost de 2007 archivat en Wayback Machine. Base de senyes en anglés, busca realisada l'1 d'abril de 2015.
- ↑ C7.S.Plant, Soil and Nutriton Laboratory, Agricultural Research Service, O.S. Department of Agriculture Document en anglés.
- ↑ Oxalic acid and the hyperoxaluric syndromes Document en anglés, Investigació de HIBARD I. WILIAMS.
- ↑ Tractat de terapèutica i matèria mèdica, 2; Pagina 345.
- ↑ «Ruibarp», artícul en portugués en el lloc web Criasaude.
- ↑ «Rheum rhabarbarum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de juny de 2014.
- ↑ «The Plant List». Consultat el 21 de juny de 2014.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Botànica|20px|Vore el portal sobre Botànica]] Portal:Botànica. Contingut relacionat en Botànica.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Rhubarb Info
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rheum rhabarbarum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.