Cosmografía

Cosmografía

La cosmografía és la ciència que descriu les característiques del univers en forma de mapas, combinant elements de la geografia i la astronomia. El terme cosmografía apareix en l'obra de Claudio Ptolomeo (II).

En el XVI es va utilisar en Espanya per a designar a l'escola creada per la Casa de Contractació de Sevilla, per a englobar totes les matèries relacionades en la navegació transatlàntica, en la que era imprescindible la preparació matemàtica i coneiximents d'Astronomia.

Prèviament, l'acumulació de saber cosmográfico en el suroest d'Europa havia segut molt important des dels sigles finals de l'Edat Mija, fonamentalment en els regnes cristians peninsulars que, per a lliberar-se del monopoli que tenien els comerciants italians (sobretot genoveses) en el comerç en Orient, a través del Imperi Otomà, varen experimentar la navegació atlàntica fins als ports flamencs, s'estenen cap al sur a costa dels musulmans, buscant un camí cap a Orient que no travessara terres otomanes: tant Portugal (Enrique el Navegant i la escola de Sagres), buscant la ruta a l'Índia rodejant Àfrica, com la Corona d'Aragó (portulanos mallorquins), i Castella que, buscant la ruta a Orient (a l'Índia i China) navegant cap a Occident, culmina en el Descobriment d'Amèrica.

Una qüestió important és que, tant en Portugal com en Castella, es tenien estos coneiximents en el més absolut secret, per a que els navegants d'atres nacions no saberen lo que ells coneixien. Alguns cosmógrafos sobreixents varen ser Martín Cortés de Albacar, Juan López de Velasco o Pedro Ambrosio de Ondériz.